D'aquesta forma “reten homenatge” a la data del referèndum il·legal

A Catalunya 8 pobles canvien la seva festa local per a celebrar l'1 d'octubre

Tots els pobles i municipis d'Espanya tenen dos dies d'assignació pròpia per a encaixar les festes locals. Segons el calendari de les Festes generals i locals de la Generalitat de Catalunya, existeixen vuit pobles en tota Catalunya que celebren l'1 d'octubre com a festa local, fonamentalment per a commemorar la famosa data del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017, en el cas de que caigui en dia laborables, com aquest mateix any.

En concret les vuit poblacions són la tarraconenca l'Albiol, Sant Julià de Ramis, a la província de Girona, Montoliu de Segarra, a la província de Lleida i les localitats barcelonines de La Garriga, Matadepera, el Brull, Seva i la Nou de Berguedà  els qui celebren el dia 1 d'octubre com a Festa local segons el seu calendari. 

Probablement, dos casos resulten especialment particulars: el de Matadepera i el de La Garriga. Aquest últim municipi, pertanyent al Vallés Oriental, va aprovar en ple municipal de juliol del 2019 passar la seva festa local de l'1 de juny al nou 1 d'octubre, per a celebrar l'esdeveniment prohibit. Es dona el cas que l'alcaldessa de La Garriga des de les eleccions de Maig del 2023 és Meritxell Budó, una de les “històriques” de Junts x Cat i presidenta de la Associació Catalana de Municipis (ACM), l'entitat que engloba als municipis amb alcaldes de Junts, ERC i de l'òrbita contrària al poder municipalista del Psc. Anteriorment va ser consellera de la Presidència i portaveu de la Generalitat de Catalunya del 2019 al 2021 i una de les “activistes” pro-referèndum i pro-independència més conegudes.

Meritxell Budó continua no sols fent que el seu poble celebri l'1 d'octubre com a festa local, si no reivindicant-ho com a mostra el seu tuit en la xarxa “X” penjat ahir:

El cas de Matadepera també en singular ja que estem parlant de la ciutat catalana i espanyola amb major renda per càpita, és a dir, la ciutat més rica d'Espanya, amb una renda de 218.788 euros x habitant. Pràcticament triplica a la segona ciutat amb major renda per càpita d'Espanya, Pozuelo de Alarcón, amb “només” 79.506 euros x persona. A Sant Just Desvern i Sant Cugat, les altres ciutats més riques de Catalunya, multiplica la seva renda x cápita per quatre.

Matadepera té com a alcalde a Guillem Montagut, qui va encapçalar una llista procedent d'una associació veïnal denominada Som-*hi Matadepera i va aconseguir 5 dels 12 regidors en disputa. Governa amb l'ajuda de 3 regidors d'altres formacions. Montagut es va trobar amb la festivitat local aprovada pels antics edils en el 2022 però no ha fet res per cancel·lar-la. De fet, el pavelló esportiu on es va realitzar el referèndum il·legal va canviar de nom a “Pavelló 1 d’Octubre”. El dia 1 d'octubre, nova festa local, només hi ha un acte en l'agenda de l'Ajuntament de la localitat pròxima a Terrassa: “commemoració del setè aniversari de l'1 d'Octubre del 2017”.

Matadepera