Una Generalitat sense pressupostos, però amb més xiringuitos ferroviaris
L’anunci recent que la Generalitat de Catalunya crearà una nova empresa pública per gestionar Rodalies a partir de 2026 és un exemple més de duplicitat administrativa i mala gestió dels recursos públics.
Si ja existeix Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), per què no s’encarrega directament en lloc de crear una altra estructura paral·lela? La resposta és clara: es tracta de repartir càrrecs entre afins, inflar nòmines i garantir butaques a costa del contribuent.
Aquesta maniobra no només reflecteix una manca de planificació estratègica, sinó que evidencia la tendència del Govern a anteposar la burocràcia a l’interès públic. Mentre es retallen serveis essencials i es congelen inversions necessàries, es gasta diners en una empresa que no aporta res de nou, excepte sous i despatxos addicionals per als ben connectats.
A més, la Generalitat fa anys que és incapaç d’aprovar els seus propis pressupostos, recorrent constantment a pròrrogues i pegats per quadrar comptes. Tanmateix, quan es tracta d’expandir l’administració, no hi ha restriccions financeres. Com pot sostenir econòmicament una nova empresa pública quan ni tan sols ha estat capaç de garantir inversions suficients a Rodalies sota la gestió de Renfe?
El problema real de Rodalies no és qui la gestiona, sinó dècades de desinversió i manteniment deficient. El que necessiten els usuaris no és més burocràcia, sinó més trens, millor infraestructura i un servei eficient. En lloc de centrar-se en això, la Generalitat prefereix solucions cosmètiques que no resolen res i només agreugen la càrrega econòmica.
Mentrestant, sectors clau com l’educació i la sanitat continuen patint una manca crònica de recursos. El 2024, es van reportar retallades significatives en la sanitat pública catalana, amb tancament de llits i reducció de personal, afectant directament l’atenció als ciutadans. A això s’afegeix l’amenaça de tancament de fins a 116 centres educatius, a causa de la manca de planificació i d’inversió en el sistema escolar. No obstant això, en lloc de destinar fons a aquests problemes urgents, el Govern opta per crear més organismes innecessaris.
Al final, la història serà la mateixa que amb altres competències transferides: més costos, pitjor servei i la culpa, una vegada més, serà de Madrid. Quan arribi aquest moment, els amics del partit ja estaran ben situats en els seus nous despatxos, amb sous generosos i sense haver de rendir comptes.
Catalunya no necessita més empreses públiques: necessita gestió eficient i menys malbaratament. És hora que la Generalitat deixi de tractar les infraestructures com un botí polític i comenci a tractar-les com un servei essencial per als ciutadans.