El Prat: Com Barcelona Perd el seu Futur en 500 Metres
L’última compareixença de Maurici Lucena (actualment president y conseller delegat d'AENA) als Fòrums de La Vanguardia no és més que una confessió pública de la incompetència institucional que està condemnant Barcelona a la irrellevància aeroportuària internacional. Sota l’eufemisme de “estar disposats a admetre matisos”, AENA revela la seva veritable estratègia: una ampliació que sembla més una rendició.
Lucena va presentar un escenari en què les obres de l’aeroport podrien concloure entre 2034 i 2035, cosa que traduïda significa: Barcelona perdrà deu anys més en la cursa per la competitivitat internacional. Mentrestant, Madrid, Alacant, València, Bilbao i Tenerife continuen expandint les seves infraestructures aeroportuàries sense complexos.
El cost del projecte ja supera els 2.000 milions d’euros, 300 més del previst inicialment. Una inversió faraònica per a una ampliació que ni tan sols garanteix l’extensió completa dels 500 metres de pista, fonamentals per operar vols de llarg radi sense restriccions.
L’excusa mediambiental de protegir La Ricarda s’ha convertit en l’escut perfecte per a la paràlisi institucional. Resulta paradoxal que una zona de protecció artificial sigui més important que el futur econòmic de Barcelona. Les grans capitals europees demostren constantment que expansió aeroportuària i sostenibilitat no són conceptes excloents.
Un informe de la Cambra de Comerç ja ho ha quantificat: la no ampliació podria costar entre 6.000 i 8.000 milions d’euros en PIB fins al 2035. Cada any sense actuar suposa perdre connexions intercontinentals, desviar inversions estrangeres i limitar la capacitat d’atracció d’esdeveniments internacionals.
La comparativa internacional és demolidora. Mentre Istanbul construeix un mega-aeroport que catapulta la seva connectivitat global, Barcelona continua debatent metres de pista. Singapur, Amsterdam, París demostren que un aeroport no és un problema administratiu, és la porta d’entrada a la competitivitat mundial.
AENA, la Generalitat i el Govern central no només estan sent lents. Estan enfonsant deliberadament el futur aeri de Barcelona. No pas per manca de recursos, sinó per absoluta manca de visió i valentia.
Si no són capaços de liderar aquest projecte amb l’ambició que requereix, haurien de fer un pas al costat i deixar pas a qui realment cregui en el futur d’aquesta ciutat. Barcelona no pot ser un decorat de les seves pròpies ambicions frustrades.
O apostem per la connectivitat, la innovació i el lideratge internacional, o ens resignem a ser una nota a peu de pàgina en la història econòmica europea. El temps és vital. La decisió és ara.