Els aeroports espanyols estan preparats per resistir gotes fredes?
Els darrers anys, fenòmens meteorològics extrems com la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) han afectat repetidament diverses zones d’Espanya, provocant pluges torrencials que generen inundacions generalitzades en carreteres, carrers i altres infraestructures urbanes. Tot i això, malgrat la intensitat i freqüència d’aquests esdeveniments, molts aeroports d’Espanya, com els de Barcelona, Palma de Mallorca o Màlaga, aconsegueixen mantenir-se operatius i segurs, evitant que l’acumulació d’aigua interrompi les seves operacions. Aquest nivell de resistència no és casualitat; és fruit d’una combinació curosa de planificació, infraestructura avançada i una rigorosa preparació per enfrontar-se a desafiaments meteorològics.
Els aeroports moderns estan dissenyats per gestionar esdeveniments climàtics extrems, i els sistemes de drenatge són un dels elements més importants per a aquesta resistència. En un aeroport, les pistes i plataformes de rodatge han d’estar lliures d’aigua i segures, ja que qualsevol acumulació pot afectar les maniobres de les aeronaus i comprometre la seguretat. Per això, es construeixen canals de drenatge d’alta capacitat que poden recollir i desviar ràpidament grans volums d’aigua lluny de les àrees crítiques. Aquest sistema permet que, fins i tot durant pluges intenses, l’aigua es dirigeixi de manera eficient cap a sistemes de retenció o canals externs, evitant el risc d’estancament a les superfícies operatives.
No obstant això, l’experiència recent demostra que aquesta infraestructura ha de mantenir-se i actualitzar-se constantment. Un exemple d’això va ser l’aeroport de Barcelona durant l’última DANA, quan una pista es va inundar momentàniament a causa d’un funcionament lent dels equips de drenatge, provocat per la seva antiguitat. Aquesta situació va subratllar la necessitat d’invertir en la renovació i manteniment d’aquestes infraestructures, ja que prolongar els cicles d’actualització durant llargs períodes no és viable davant de fenòmens climàtics que evolucionen ràpidament en freqüència i intensitat.
A més del drenatge, la ubicació i el disseny dels aeroports tenen un paper fonamental. Sovint, els aeroports es construeixen en terrenys elevats o s’eleven artificialment per sobre del nivell del sòl circumdant, la qual cosa redueix la probabilitat d’inundació. Aquesta elevació permet que l’aigua flueixi cap a zones més baixes de manera natural, un avantatge clau durant fenòmens extrems. En molts casos, es fan servir tècniques d’enginyeria per construir àrees crítiques, com les pistes i les plataformes, en nivells superiors i amb una base sòlida que pot suportar pluges fortes sense cedir. Aquesta infraestructura no només garanteix la seguretat operativa, sinó que també protegeix les instal·lacions de danys a llarg termini causats per la humitat o l’erosió.
El paviment de les pistes es selecciona acuradament, utilitzant materials que poden suportar l’exposició constant als elements i gestionar el flux d’aigua. Aquest tipus de paviment evita que l’aigua s’acumuli a la superfície, ajudant a mantenir les àrees lliures de riscos. En alguns aeroports, s’instal·len també dipòsits de retenció subterranis que capturen l’aigua excedent durant pluges intenses, alliberant-la després de manera controlada per evitar la sobrecàrrega dels sistemes de desguàs. Aquests sistemes addicionals complementen el drenatge de superfície, oferint una capa extra de seguretat i reduint la possibilitat d’inundacions internes.
Un altre element crucial és el manteniment preventiu. Els aeroports estan sotmesos a inspeccions regulars i a un manteniment exhaustiu, especialment dels seus sistemes de drenatge. Aquesta tasca preventiva assegura que els desguassos estiguin nets i lliures d’obstruccions abans de les temporades de pluges, minimitzant el risc que les tempestes intenses causin problemes inesperats. A més, cada aeroport compta amb un pla de contingència que inclou instruccions clares i precises sobre com respondre a emergències meteorològiques. Això permet que, si les pluges arriben a nivells crítics, el personal estigui preparat per reaccionar ràpidament, garantint la seguretat de passatgers, tripulacions i personal de l’aeroport.
Els aeroports d’Espanya són un exemple de com una infraestructura ben planificada i constantment revisada pot resistir els desafiaments de la natura, minimitzant els impactes i permetent que continuïn les operacions en condicions segures. La combinació de sistemes de drenatge eficients, ubicació estratègica, materials resistents i un manteniment preventiu rigorós fa que aeroports com els de Barcelona i Màlaga siguin un model de resiliència. Aquestes infraestructures són fonamentals no només per al transport aeri, sinó també per al desenvolupament econòmic del país, demostrant que la inversió en protecció contra fenòmens climàtics extrems és essencial per al futur del sector i la seguretat dels ciutadans.
Málaga, ahirMalgrat la tempesta les operacions d'aterratge continuaven