El Balonmano Granollers salva un punt davant l'Ademar de Lleó (30-30)
No ens agrada parlar dels àrbitres per moltes raons, però avui ens veiem obligats a fer-ho. Hem vist a Granollers la millor parella d'àrbitres, suposadament, de l'handbol espanyol i una de les millors d'Europa. Però, per raons que no se saben, quan han de dirigir un partit d'handbol al Granollers, la liem, es posen nerviosos i prenen decisions absurdes que fan que el partit es torni “estrany” per als dos contendents.
Avui ha estat un dels molts exemples del “seu cas”: han retorçat tant la “vara de mesurar” que, al final, cap dels jugadors (d'ambdós equips) sabia a què atenir-se. Encara que, òbviament, als qui han “tornat més bojos” ha estat als del Granollers. I, si no, que l'hi preguntin a l'Oriol Rey, al Víctor Romero o al Jordi Deumal, per exemple.
En qualsevol cas, els àrbitres catalans als quals ens referim, Andreu Marín Lorente i Ignacio García Serradilla, van tenir la culpa de tornar bojos als jugadors, a la banqueta i a l'afició, però no van ser responsables de molts dels errors dels dos equips a la pista, malgrat les seves pífies.
A priori, ja sabíem tots que un Granollers-Ademar no seria un partit tranquil. Es pot dir que la primera part va ser vallesana i la segona lleonesa i, gairebé segur, que no ens equivoquem. El partit es va iniciar amb domini local després d'un sol interval de vantatge visitant (4-6 als 9,29 minuts). A partir de llavors els de Rama van empatar i ràpidament es van escapar de 3 (12-9 als 17,50). Van aconseguir portar la iniciativa d'aquesta primera part fins al 17-15 del descans i malgrat defenses dures, fortes i algunes sancions disciplinàries difícils de pair.
La segona part ja va ser una altra cosa ben diferent, tot i que, als primers minuts, els jugadors catalans se les prometien molt felices quan guanyaven de tres (21-18) als 6 minuts. Els lleonesos no es van deixar anar i continuaven lluitant per cada pilota, per cada atac i apretant en defensa. El que no imaginàvem mai és que els col·legiats volguessin ser part del joc i tenir els seus minuts de “glòria” com quan, amb 22-20, van excloure l'Oriol Rey (9,37) per, a continuació, amb 22-21 i 11,13 minuts jugats, excloure Rodrigo Benites, de l'Ademar, i després tornar a compensar amb altres dos minuts a Leonardo Abrahao del Granollers. D'aquell 22-21 es va passar a empat a 23 i el partit va tornar a posar-se a zero quan quedava una infinitat per disputar-se: 17 minuts.
Per H o per B el Balonmano Granollers es va desestabilitzar, es va posar nerviós i donava mostres de no dominar el partit com fins aleshores. Antonio Rama busca la solució en Pau Panitti per aconseguir frenar la sagnia de l'atac castellà-lleonès i ajudar una mica una defensa força poruga davant els “ràpids” dits en forma de V (de 2 minuts) de la parella arbitral. Malgrat que l'Ademar va aconseguir capgirar el partit i posar-se dos gols per sobre (24-26 i 25-27) el temps mort d'Antonio Rama va aconseguir dos efectes: primer defensar amb un avançat 3-3 pressionant la primera línia visitant i, després, que Pau Panitti parés ¡¡SET!! llançaments, és a dir, la meitat del que li van enviar.
Del 25-27 s'arriba a l'empat a 28 i, a partir d'aquí, nervis per ambdós costats, errades, aturades dels porters i un BM Granollers que empata a 30 faltant tres segons amb una passada a l'extrem i amb la sang freda de Deumal i la posterior targeta vermella a Carlos Álvarez per empènyer-lo en l'acció del gol de forma antiesportiva. Acció que, per exemple, vam veure pocs minuts abans contra Pablo Urdangarin però que no va tenir sanció disciplinària. Òbviament, és més fàcil xiular quan el partit està finiquitat.
L'empat suposa un punt d'or que classifica, almenys de moment, el Balonmano Granollers com a segon de la Lliga Asobal i el situa directament a la competició europea sense necessitat de passar per la fase prèvia. El problema és que el Bidasoa es troba a només un punt de desavantatge i que els catalans no poden perdre ni un sol punt, tenint en compte que han d'anar a Torrelavega el pròxim dissabte i, després, enfrontar-se a Cangas de Morrazo, Nava i Guadalajara. Mentre que els irundarres han de rebre l'Anaitasuna i Logronyo i viatjar a Valladolid i Puente Genil. El tercer en discòrdia, el BM Torrelavega, està a quatre punts dels vallesans i hauria d’esperar que els catalans caiguin dues vegades i els irundarres altres dues. I això és molt esperar.
En qualsevol cas, i malgrat la controvertida actuació arbitral, l'empat salva els mobles als catalans i fa possible que l'equip d'Antonio Rama depengui d'ell mateix amb l'únic objectiu d'anar a Europa sense disputar la fase prèvia. Perquè el que sí que està clar, a hores d'ara, és que el Balonmano Granollers està pràcticament classificat per a Europa llevat d'un desastre sideral.