El BM Granollers manté viva la il·lusió d’Europa
"S'ha acabat la festa!" és una frase molt del repertori espanyol, no només d’un partit polític internauta creat per un espavilat que pretenia salvar el món... Com deia, Antonio Rama i els seus jugadors devien pensar dimarts a la nit que la festa s’havia acabat i que les defenses serveixen per guanyar partits. I tant que ho van fer. Defensar i guanyar.
El Granollers va deixar enrere la “lliçó” de bàsquet a mà del partit del dimarts anterior al districte de Lucerna i es va oblidar d’aquells guarismes (43-42) amb què va finalitzar aquell matx on, a més d’aconseguir la millor anotació de la seva història en la competició, també va patir la pitjor puntuació en contra de la mateixa història. Antonio Rama els va ordenar defensar i “va ordenar” aquella defensa per evitar les transicions suïsses vertiginoses que sempre els enxampaven a contrapeu, sense defensa muntada i amb el contraatac suís castigant-los. I ho va aconseguir.
Des del xiulet inicial, els de Rama van sortir a per totes i, llevat d’un parell d’ocasions amb només un gol de diferència, els suïssos sempre van anar a remolc de l’equip vallesà, que va arribar a assolir una diferència màxima de +3 amb el 17-14 del descans. Aquesta bona dinàmica defensiva i el control del partit van continuar després del descans fins a arribar als 5 gols de diferència amb el 21-16, 24-19 i 26-21 al minut 47 de partit, o 17 de la segona part.
A partir d’aquí sembla que tot va canviar una mica, i que els àrbitres macedonis i el jutge de taula de l’EHF, un francès, van decidir que el resultat no s’ajustava al seu “pressupost”, així que van intentar ajustar el partit perjudicant els jugadors vallesans amb algunes exclusions de 2 minuts i decisions estranyes, condimentades amb targetes i diverses advertències al pobre entrenador Rama, que es movia per la seva àrea (de manera reglamentària, per descomptat) però amb una desimboltura que no va agradar al francès de la taula, Thierry Botti.
Mira que no m’agrada parlar dels àrbitres ni de la taula, però a vegades s’ho guanyen a pols. En qualsevol cas, els jugadors del Granollers van treure el coratge i van saber gestionar les 3 exclusions (per cap dels suïssos) amb intel·ligència i encert, arribant a l’últim minut amb dos gols de diferència, aprofitant les pèrdues de pilota dels visitants (sí, els va tremolar el canell) i amb les aturades d’un immens Roberto Rodríguez, que va signar 14 aturades espectaculars.
Aquesta victòria ajusta molt la classificació i deixa el Granollers amb les opcions intactes per classificar-se als vuitens de final. I, el més important de tot, depenent exclusivament d’ells mateixos. El Montpellier francès ja està classificat directament per als quarts de final, així que el seu pròxim partit contra el Kriens a Suïssa serà poc més que un entrenament per a ells. Això significa que, si els suïssos guanyen, es classificaran.
Per tant, el GOG danès i el BM Granollers es jugaran entre ells el passi als vuitens de final de l’European League. És senzill: Qui guanyi, es classifica. Qui perdi, es queda fora i haurà d’esperar una nova edició. Si empaten? El GOG es classifica directament i el Granollers haurà d’encendre espelmes a Nostra Senyora de Lourdes perquè el Montpellier guanyi a domicili i així els suïssos (que han perdut avui a Granollers i també el goal average) quedin eliminats mentre els de Rama avancen. Òbviament, una derrota significaria centrar-se exclusivament en la Lliga Asobal espanyola com a única competició.
En definitiva, el Granollers depèn d’ell mateix per solucionar els seus problemes i avançar en la competició. Fa 7 dies gairebé ningú veia una escletxa de llum en el camí, avui ja es veu la llum i el final del túnel. A per ells!