El Granollers empata a 36 amb el GOG danès i amb el noruec Tobias Grondahl
El Balonmano Granollers ha afrontat la seva primera jornada de la Main Round (una lliga de grups en què tres dels quatre equips de cada grup passen als vuitens de final) sabent que era l’equip que menys punts tenia (d’entrada = 0) i que només li quedaven dues solucions: o guanyar o posar unes espelmes a la Moreneta per aconseguir més punts que els seus rivals (GOG danès i Kriens suís) al llarg de la lligueta. I com que l’atzar en l’handbol i en l’esport no sol existir, avui ha tocat que la moneda caigués de cantell: empat.
Els danesos de la petita ciutat de Gudme, més coneguts com a GOG, han saltat a la pista del Palau d’Esports de Granollers per demostrar que són un equipàs carregat de grandíssims jugadors. L’equip que entrena Kasper Christensen és molt semblant al d’Antonio Rama: està ple de joves jugadors de la pedrera i de l’handbol del seu país, als quals barreja amb veterans de la talla dels Grondahl, Jakobsen, Pedersen, Kildelun i companyia.
I ho van demostrar, però en la mesura que ho van voler els joves d’Antonio Rama. De fet, d’entrada, qui va sorprendre va ser l’equip vallesà amb un joc àgil en atac i una molt bona pressió defensiva, que els va posar amb un 5-1 sorprenent. Òbviament, els danesos van trigar poc a reaccionar i a començar a notar la direcció del central noruec Tobias Grondahl, qui va empatar a 6 al minut 10 i va donar inici a una fase de joc dominada pels danesos.
Sobretot perquè semblava que ells trobaven solucions més senzilles en atac per perforar la porteria de Roberto Rodríguez, qui es va anar al descans amb només 3 aturades de 20 intents, malgrat donar la impressió d’estar treballant bé. I això és perquè la defensa local “fabricava” passadissos després de les rotacions i circulacions de pilota daneses per on es colaven els gols visitants. I, quan no podien, feien gala d’un llançament des de 9 metres que, per exemple, en el Granollers només posseeix Antonio García quan està al 100% físicament. O, senzillament, feien servir una eina que era vital en el Granollers de la primera part de la temporada: la transició atac-defensa. En aquest cas, els nòrdics se’n van afartar d’utilitzar-la al seu favor.
Però, malgrat tot, els danesos també van demostrar ser humans i tan bon punt van baixar una mica la pressió defensiva i el Granollers va donar refresc a l’equip amb jugadors de la banqueta, el partit es va tornar a equilibrar fins al punt d’arribar al vestidor amb un gol d’avantatge: 18-17 contra tot pronòstic, demostrant que a aquelles alçades de partit tots dos equips notaven la ressaca post-Mundial.
Una segona part igualada i preciosa
La segona part va començar a tota velocitat amb dos gols locals, 20-17 als dos minuts i mig, que feia pensar que els catalans volien portar el comandament del que quedava de partit. Però va ser només un miratge. Els nois de Christensen van reaccionar i van capgirar el marcador aprofitant les exclusions de jugadors locals: 21-23 al minut 7,40. A partir de llavors, el típic “ara m’acosto, ara et supero, ara t’acostes, ara em superes” al qual estem acostumats quan juguen a handbol dos equips amb esperit ofensiu. Fins a arribar a aquell moment en què semblava que el BM Granollers començava a dominar d’un, empatava i tornava a dominar per la mínima.
Amb aquesta actitud i després de l’empat a 35 a falta d’un minut i 38 segons, Antonio García aconsegueix marcar i posar el 36-35 amb només 1,05 minuts per davant. En el següent atac visitant, Roberto Rodríguez fa una aturada antològica davant Hjalte Lykke, a 50 segons per al final. Semblava que tot anava com havia d’anar i amb temps suficient per elaborar una jugada i marcar o, almenys, no perdre la possessió. Antonio Rama demana temps mort. Ja queda menys, només 30 segons. Jugada estudiada que acaba amb el llançament de Jordi Deumal, el segon màxim golejador del Granollers amb 7 gols, que atura el porter visitant. Jugada ràpida en atac amb menys de 10 segons per endavant i el millor home sobre la pista, Tobias Grondahl, que va marcar 13 gols amb els seus “només” 1,83 metres d’alçada, aconsegueix empatar a 36 a falta de pocs segons. I s’ha acabat.
Conclusions positives
Moltes i la majoria bones. El Granollers ha donat la cara davant un equip que està un esglaó per sobre i que té enormes jugadors i, sobretot, un de determinant: Tobias Grondahl. Els vallesans han fet suar i patir un dels teòrics “galls” de l’European League 2024-25, que no està gens malament. I, per sobre de tot, s’ha reconciliat amb la seva afició demostrant que són capaços de lluitar fins al final, fent oblidar la pèssima actuació contra el Torrelavega del cap de setmana passat.
En qualsevol cas, avui hem comprovat la capacitat golejadora de l’equip català (36 gols) i també la seva facilitat per encaixar massa gols. Però quedem-nos amb que en la pròxima ocasió que els vallesans es creuin amb els danesos del GOG, ja haurien de saber com aturar el seu central estrella, les contínues circulacions de pilota que desmunten la defensa catalana i la seva facilitat per llançar des de 9 metres.
Quedem-nos amb el coratge i la professionalitat de Antonio García, màxim anotador amb 8 gols, amb els 7 de Deumal, els 6 de Romero, els 5 de Castillo i els 4 de Moyano. I, sobretot, amb la feina discreta, sense fer soroll ni buscar lluïment, d’un home al qual haurien de fer-li un monument i passar en vídeo la seva actitud i qualitat defensiva a tots els jugadors d’handbol, tinguin el nivell que tinguin. Òbviament, ens referim al doctor Oriol Rey, que avui no només ha donat una classe magistral en defensa sinó que també ha marcat dos gols. Chapeau!!
En resum, un punt que es posa a la motxilla l’equip de Rama. No està gens malament. Almenys s’acosta a només un punt del Kriens suís en la classificació, que avui ha perdut a la pista del Montpellier. El pròxim rival europeu serà dimarts vinent, dia 18 a les 18:45 a Sursee, a la ciutat situada a la vora del meravellós Llac Sempach. Si teniu temps i us ho podeu permetre, gaudireu d’un viatge espectacular i, segur, d’un partidàs d’handbol.