Alba Barnusell “triomfa” en el ple de “L'Estat de la Ciutat”
Alba Barnusell va resultar la gran vencedora del ple del “Estat de la Ciutat” que es va celebrar anit a la sala de plens de l'Ajuntament de Granollers. En termes taurins diríem que “la plaça” es va omplir en només tres quarts de capacitat, el que demostra l'escàs interès per la política municipal del ciutadà. Només queda l'esperança que la filmació d'aquest, que està “penjada” en YouTube, tingui moltes visites. De moment només són 286 les seves visualitzacions. Si la vol repassar no té més que punxar el següent link: https://www.youtube.com/watch?v=GsM4SSHzCPY
L'important és que la feina va ser de dues orelles, perquè Alba Barnusell va saber defensar-se amb soltesa i demostrar l'après (que és molt) davant uns rivals que li tenien tantes ganes com respecte. En qualsevol cas i entrant en matèria, recordarem que aquest ple especial comença i acaba, sempre, amb l'al·locució de l'alcaldessa i que tots els partits polítics (inclòs el del govern: el Psc), disposen de dues intervencions; una primera part d'exposició i mesures, normalment, i una altra segona de rèpliques o afegits. En qualsevol cas, el ple va durar, exactament, 3 hores, 1 minut i 40 segons. No està malament.
Increïble: Cristina Tarrés perd una oportunitat de parlar
Després de la intervenció inicial de l'alcaldessa Barnusell (de la qual faré un punt i apart quant al seu contingut més endavant), li va tocar el torn al partit amb menys representació municipal, Vox, i al seu representant, l'ex - popular Cristina Tarrés. Tarrés va indicar que no volia utilitzar aquest torn i s'esperava al de rèplica. Després (spoiler) li va faltar temps en aquest torn de rèplica… En fi, això passa quan un no vol que “li xafin” les seves idees i calla per a escoltar als altres que, per cert, tenen pràcticament els mateixos temes com a base d'acció política que la regidora de Vox. És a dir, sorpreses poquetes.
En la rèplica, Cristina Tarrés va treure un dels seus títols meravellosos i “va batejar” a l'alcaldessa indicant que descrivia una ciutat meravellosa. El títol: “Alba al país (ciutat) de les meravelles”. Va recordar que el Centre Especial Montserrat Montero (un dels temes estrelles de la nit) ha de ser traspassat a la Generalitat per la seva condició de supra municipalitat i de l'especial servei i pressupost que requereix; També es va recordar de la Ronda Sud (com tots), de les estretes voreres del barri de l’Hostal i dels problemes que afecten a tots els catalans quant a seguretat i Habitatge.
El PP va demanar la dimissió de Pujadas com a regidor de Cultura, però no el va fer fora de l'Ajuntament
El portaveu del PP, José María Moya, va llegir un discurs estructurat, ben elaborat, molt centrat i centrista que, em jugo dos cafès, té l'estil d'un probable assessor extern amb experiència en l'oposició municipal d'un ex - partit que començava per “C” i acabada per “s”. En fi, seguim al nostre.
Moya, al marge de recordar al govern municipal de la majoria absoluta del PSC que els va donar suport en la sessió d'investidura i pràcticament en gairebé totes les coses importants, va destacar els punts febles de la ciutat: Ronda Sud, voreres, clavegueram, rates que surten de les cloaques, por a les fuites de gas d'uns certs contenidors en l'estació de mercaderies, falta d'agents i mitjans per a la policia local (va proposar la compra de pistoles taser per a cadascun d'ells) i resa pensant que el que ERC hagi pactat amb el PSC la no finalització del 4art Cinturó des de Sabadell a Granollers, no sigui veritat.
Però el més esperat de la intervenció del portaveu del PP va ser quan després d'un glossari de dades i sensacions extretes amb motiu de la Festa Major va indicar que “mai he demanat la dimissió de ningú” i, a continuació, va indicar que “per compromís amb la meva ciutat i amb total legitimitat després d'haver-los donat el meu suport en el ple de constitució, per tot això, sol·licitem la dimissió del senyor Pujadas com a regidor de Cultura”. En el torn de rèplica pràcticament només va indicar que continuarà treballant per a la ciutat. És a dir, ho va desaprofitar com va fer amb el seu primer, anteriorment, la “ex - pp” Cristina Tarrés.
Joan Ricart (Primàries) recorda al govern de Granollers que continua dient el mateix que fa dos anys
Joan Ricart és d'aquells oradors als quals no els fa falta escriure els seus discursos i, amb un petit guió, és capaç de desenvolupar una tesi doctoral. De fet, està acostumat a això donada la pràctica en oratòria davant els seus alumnes, no en va és professor de Ciències Polítiques en la Universitat Pompeu Fabra i Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid. Així com a expert en el Sistema Polític de la República d'Indonèsia sobre el qual ha escrit un llibre. No se si Granollers s'assembla molt a Indonèsia però, ja que estem, podria tirar-nos un cable.
El portaveu de Primàries va recordar a l'alcaldessa que la seva obligació és explicar-los el que no han fet tan bé atès que “fa dos anys deien el mateix que avui” per mor als molts casos que es repeteixen respecte a l'anterior debat de l'estat de la ciutat del 2.022. Ricart va recordar que Granollers té grans assignatures pendents com acabar les obres de les piscines municipals i pactar el sistema de gestió d'aquestes; “ja no tenen excusa”, va concloure sobre aquest tema.
També va posar el dit en la nafra recordant els 549 estudiants de Granollers que s'han quedat sense plaça en Formació Professional de primer o segon grau. Va recordar que s'ha d'accelerar el tema del “hub” d'FP per a Sanitat. Va recordar el mal produit pel tancament d'un teatre i de la falta de cintura i solució. Ricart va remarcar que el model de Festa Major ha de ser, si és el cas, modificat i pactat entre els organitzadors, que no són uns altres que les colles. I respecte a la polèmica sobre Blaucops va remarcar que no demanaran la dimissió del regidor de Cultura.
En el torn de rèplica va recordar al govern socialista de Barnusell que no comparteixen model de ciutat ni de país però que compten amb el seu suport per a allò que beneficiï als ciutadans. Va apuntar a l'equip de govern que ha de treballar més i “passar els deures” a l'ex tinent d'alcalde, Jordi Terrades, de tots aquells temes que pertanyen a la seva àrea en la Generalitat, com a secretari general, que no són uns altres que els molt importants com Ronda Sud, Ferrocarril, Estació de Mercaderies o l'espai a edificar de la Bóvila (al costat de l'estació del tren actual).
Junts planteja i explica els punts febles de Granollers un x un
El portaveu de Junts, Josep María Noguera, va tenir la intervenció, probablement, més acadèmica de tots els portaveus de l'oposició. Va desgranar pas a pas el seu programa electoral i el de l'equip de govern i va posar l'èmfasi en els punts per tancar o per desenvolupar encara, que són la gran majoria. En qualsevol cas, va començar recordant a l'equip de govern que ara la Generalitat la dirigeixen “els seus” i que han d'aprofitar-se d'això per a treure beneficis per a la ciutat.
Va recordar la seva llista particular, i la del govern, de reptes sense aconseguir: solució al trasllat del camp de futbol; la sensació que el primer sector de cobrimient de les vies del tren està en “via morta”; la falta de recursos i falta de responsabilitat, fins al moment, enfront del problema que pateix el Montserrat Montero; continua reclamant conèixer quin serà el model de gestió de la piscina; el "problemón" existent amb manca de places de residència per a la Gent Gran i la falta de finançament per a la construcció de la Residència somiada al carrer Tetuan; els problemes de (in) Seguretat pels quals sol·licita s'amplïi el nombre de Policies a Granollers així com els mitjans a la seva disposició.
Un tema en el qual va posar molt d'èmfasi el portaveu de Junts va ser el concernent a l'Habitatge. Fins i tot va arribar a suggerir un ple monogràfic sobre aquest tema, la qual cosa no és mala idea. En aquest punt va recordar els problemes d'accés a l'habitatge que sofreix la joventut, així com la dificultat d'adaptacions i falta d'accessos de mobilitat per als nostres majors. Va suggerir adquirir més habitatge a través d'incentivar l'oferta dels petits “tenidors” privats amb la finalitat de disminuir la pressió dels preus a l'alça actuals. Va sol·licitar ajudes fiscals a aquests. I, referent a la Festa Major, pensen que ha de millorar-se el model i corregir errors amb més mitjans i serveis.
ERC repeteix el “No” al 4art Cinturó i exclama que “la Festa Major no es toca”
Ser l'últim portaveu de l'oposició té les seves coses bones (poques) i les seves dolentes (moltes). En concret el pitjor és que tots et “xafen” els temes perquè, al cap i a la fi, els problemes de la ciutat són de sobres coneguts. El millor és que si cap rival flaqueja o s'obliden d'alguna cosa o diuen qualsevol cosa en la que no estan molt d'acord, poden contrarestar-ho i opinar després d'escoltar, per partida doble. La primera intervenció va ser cosa de la líderesa del Grup, Nuria Maynou, i en la posterior rèplica, Pau Llobet va fer de portaveu.
En qualsevol cas, Núria Maynou es va dedicar a enumerar els problemes coneguts i àmpliament tractats pels altres portaveus rivals anteriorment: Ronda Sud, Camp de futbol, cobrimient de les vies del tren, Habitatge, Gent Gran, etc, posant especial èmfasi en el fet que portem un dèficit de 2.000 habitatges i que no es soluciona res només amb les 200 que proposa el Psc, que “anem molt tard i han tingut temps per a preparar-se i planificar després de tants anys governant-hi la ciutat”. També va posar l'accent principalment en la necessitat d'analitzar el model de comerç incorporant nous programes que incentivin la compra i que aconsegueixi que “les botigues de tota la vida” no tanquin.
Per part seva, en el torn de rèplica, Pau Llobet va insistir en l'obligació de definir ja! el model de ciutat, així com va elogiar el magnific treball dels serveis socials i els seus funcionaris. Es va mantenir ferm davant el regidor del PP indicant-li que de 4art Cinturó res de res, però si que fa falta l'eix ferroviari R4-R8 i l'eix semidirecte de la R11. Es va estranyar, certament, que ningú hagués dit res sobre la conurbació de Granollers, que considera fonamental. I va acabar remarcant que “la Festa Major no es toca”
Gemma Gimenez y Alba Barnusell, les triunfadores de la “tarda-nit” granollerina
La debutant com a portaveu del grup socialista. Gemma Giménez, tenia un "faenón" per davant. No és gens fàcil suplir a un cavaller que porta 29 anys sent el cap parlant i el controller major del regne, de la ciutat de Granollers. Jordi Terrades, que a partir d'ara tindrà dos sobrenoms, depenent el moment: “l'ombra” o “el desitjat”. Terrades va ser nomenat unes 10 vegades en el ple d'ahir, o més. I això que va marxar per no tornar. “L'ombra” per la seva allargada ombra davant la qual tots, govern, oposició, funcionaris i premsa haurem d'anar acostumant-nos a la seva absència. I “el desitjat” perquè tots els partits polítics, inclòs el seu, tenen multitud de temes pendents que estaran en la seva taula de secretari general en un parell de dies, si és que ja no ho estan avui. Serà impossible que s'oblidi del seu Granollers pel marcatge que rebrà.
Gemma Giménez, francament, va sorprendre propis i estranys. No perquè no se li coneguessin les seves capacitats de sobres si no pel ràpid que li ha enxampat “la manya” a això de ser portaveu. Òbviament, en la primera intervenció va estar una mica encongida però, quan es va deixar anar, fonamentalment coincidint amb el torn de rèplica, va demostrar altes capacitats per a bregar amb els seus rivals polítics.
Alba Barnusell és cosa a part. És el seu segon debat sobre “l'estat de la ciutat” però sembla una autèntica veterana. Va estar solta, moderada, explícita, àgil i contundent, depenent del moment i el tema en qüestió. Se li noten taules de “mestre” per a bregar amb aquestes “feres” o les que se li posin per davant. També és cert que això de parlar la primera i l'última dona molt d'avantatge perquè pots explicar el que vulguis al principi i contraatacar sense ser replicat al final. Encara que no li va fer falta.
Si es fixen, poc estic parlant de l'exposat per ella, que no és una altra cosa que la intenció de millorar en la mesura del possible Granollers convertint-la en una ciutat "més justa, més verda, més sostenible, més saludable, i més inclusiva" a través dels seus quatre punts cardinals d'actuació basats en habitatge, millora de l'espai públic, reverdiment de la ciutat i dinamització cultural i comercial. La resta està en el programa electoral últim, en l'anterior i en el de més enllà, perquè com bé va dir Barnusell “hem de crear un model de ciutat per a 20-30 anys i per a 20-50 anys”.