Enverdiment i transformació urbana
Actualment, s’està treballant en els àmbits de Primer de Maig i Instituts, en l’espai delimitat pels carrers Roger de Flor, Pius XII, Prat de la Riba i Joan Camps. En aquesta zona, es plantaran 124 arbres nous i es crearan parterres vegetats, s’ampliaran els escocells per millorar la retenció d’aigua i afavorir la biodiversitat i es transformaran 3.639 m² de paviments durs en superfícies permeables.
A la plaça de Sant Tomàs d’Aquino ja s’han plantat 36 nous arbres, mentre que al parc del Congost i al passeig Fluvial s’han sumat més espais verds amb nou arbrat, arbustos i prades autòctones. En total, en aquest àmbit s’han recuperat 20.319 m² de terreny amb paviments permeables, facilitant una millor gestió de l’aigua de pluja mitjançant sistemes de drenatge urbà sostenible (SUDS). Aquests sistemes contribueixen a descongestionar la xarxa de clavegueram en episodis de pluges intenses.
Beneficis per a la ciutat i la ciutadania
Aquestes intervencions tenen un impacte positiu en diversos aspectes: redueixen l’efecte illa de calor, fent la ciutat més confortable; milloren la qualitat de l’aire i afavoreixen l’aprofitament de l’aigua; minimitzen la contaminació acústica, i fomenten la biodiversitat i la connectivitat d’hàbitats naturals. Amb aquest projecte, es transforma l’entorn del riu Congost en un espai més verd, sostenible i saludable, reforçant la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania.
En aquest sentit l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, deia en una roda de premsa improvisada al costat del riu Congost “Avancen a bon ritme aquestes obres. Avança aquest projecte que al final el que vol és guanyar espai per vianants, guanyar espais saludables i també renaturalitzar aquest entorn i aquest curs del Riu que ens permet ser més eficients en moments de riuades, també més eficients en moments de sequera, plantar més arbres, plantar més verd i fer més saludable tota la ciutat de Granollers.” Continua afegint “Aquesta és un intervenció que ha reconegut Europa i ens ha permès afrontar-la amb finançament extern europeu aconseguit, de gairebé quatre milions d'euros, que ve d'un treball tècnic de tots els serveis i de la gent de la casa professional, molt tecnificat.”
El Congost va aguantar la crescuda d'aigües però continua recollint brossa dels pobles del Nord del Vallès
En un moment de la visita vam poder dialogar tant amb el tècnic, Quim Comas, com amb el regidor Arolas i la alcaldessa de Granollers. La qüestió era conèixer l'estat de les actuacions realitzades enmig del riu Congost. En aquest aspecte, el tècnic municipal encarregat de tot el procés ens va indicar que han trobat una solució a l'eliminació de les canyes “La solució que ja s'ha aprovat i que hem anat implantant aquí és fer un sot ben profund, de quatre metres, enterrar aquestes arrels i t'oblides de la canya, dons ja no torna a sortir, i això és una de les coses més notables, perquè també permet revegetar i mantenir l'arbrat i plantes que hem plantat.” Així com va explicar-nos que “Hem tret el cau del senglar. Això també va bé perquè ara no s'amaguen i se'n van a un altre lloc.”
Tanmateix ens vam adonar d’una sèrie de canyes acumulades a la banda del polígon, una mica més a baix del Mercadona, i el mateix tècnic ens va aclarir “Tota aquesta canya que veieu aquí a la vora ha baixat aigües amunt, ara s’ha de netejar. Això s'ha de parlar amb l'ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que ja ens ha preguntat què ha passat amb aquesta pluja per que volen analitzar l’actuació en conjunt.”
La qüestió es que, a part de les canyes, varen caure pivots o canonades des de Les Franqueses i Canovelles o més Amunt, el que posa en dubte que l’actuació milionària a dins el riu Congost a la alçada de Granollers no sigui suficient si no s’actua riu Amunt. En aquest sentit el regidor de Medi Ambient, Francesc Arolas, ens explicà que “Granollers, Les Franqueses i Canovelles tenim un conveni de col·laboració vers el riu per, d'entre els 3 municipis, acordar accions per pel manteniment del Riu. Aquesta actuació en concret de fet, nosaltres no la podríem fer si no fos que ens han arribat aquest recursos, amb aquest fons next generation. En tot cas, estem davant una prova pilot que ens permeten aquest fons i ens dona l’oportunitat de veure com podem anar replicant dins la nostra pròpia ciutat i altres municipis aquest model.”
