Els granollerins tenen por a la supressió de 240 metres de mur del riu Congost
Un dels grans projectes de l’alcaldessa socialista de Granollers, Alba Barnusell, és la naturalització del riu Congost al seu pas per la ciutat. En altres paraules, el recondicionament del riu utilitzant elements naturals en diverses parts del seu recorregut per Granollers. Fins aquí, tot sembla correcte, bonic i ben presentat. La qüestió sorgeix quan el projecte contempla l’eliminació de 240 metres lineals del costat esquerre (mirant sempre de nord a sud) del mur de contenció, almenys de la seva part visible.
Concretament, l’actuació preveu suprimir la part superior del mur d’aigües altes en uns 240 metres del marge esquerre del riu Congost i crear un talús vegetat que faci la funció d’integració ambiental amb el mur de formigó actual. Es tracta d’una eliminació parcial de la part visible del mur, mantenint-lo soterrat per protegir les canalitzacions i els serveis que passen pel camí fluvial. Segons els especialistes de l’Ajuntament de Granollers, aquesta actuació no suposarà un increment del risc d’inundabilitat a la ciutat, ja que el passeig fluvial i el parc del Congost actuen com a barrera d’absorció de l’aigua.
El tram on s’aplicarà aquesta actuació és el que comprèn el marge esquerre del riu a l’alçada de Palou. Són diversos els veïns d’aquesta zona que, davant dels episodis recurrents de DANA’s o gotes fredes que estan afectant Espanya en general, i Catalunya i les zones mediterrànies en particular, se senten temorosos davant la proposta de l’Ajuntament de Barnusell i la seva execució. I no els falta raó.
Obviament, costa imaginar que un entorn elevat natural, format per un gran talús vegetat, pugui fer les funcions de contenció millor que un mur de “formigó armat”, com se’l denominava fa uns anys. Però això no és ben bé cert. No cal més que observar l’entrada a Granollers des de Lliçà d’Amunt per adonar-se del bon treball que fan els talussos dels laterals abans i després del túnel (sota l’estació de Granollers-Canovelles) d’entrada a la ciutat. Òbviament, amb el seu manteniment inevitable. El mateix que a la Ronda Sud a l’alçada de Esteve Terrades.Altres exemples són la quantitat de talussos naturals que veiem a les autopistes i carreteres catalanes, que aconsegueixen el doble benefici d’un gran efecte visual d’integració amb l’entorn natural i d’acomplir amb la funció de seguretat.
Tanmateix, a més de l’alta saturació d’informació i del temor a una possible inundació arran dels episodis viscuts recentment a la Comunitat Valenciana, existeix el precedent a Granollers no només dels desbordaments del Congost dels anys 1962 o 1994, sinó de la crescuda del 2020, en què una part dels laterals del riu amb formigó de contenció (uns 50 metres) es van desprendre i van inundar les zones adjacents (vegeu la foto).
Aquest precedent recent en la memòria col·lectiva, causat pels efectes de la borrasca “Gloria”, va fer que el riu Congost baixés crescut pràcticament des del seu naixement, sumant-se a l’aigua procedent de les rieres que hi desemboquen, fins a assolir el seu cabal màxim a Granollers amb 300 m³ d’aigua per segon, una autèntica barbaritat. Aquest és el temor de la ciutadania de Granollers: que l’aigua, que va ser capaç de superar un mur de contenció de formigó, no pugui ser retinguda per un talús natural. I aquesta és la pregunta que l’Ajuntament de Granollers ha de respondre amb dades i exemples per poder continuar amb un bon projecte i mitigar els temors dels veïns.