Antoni de Capmany, el català que va col·locar una placa a cada poble d'Espanya commemorant la Constitució de 1812
Antoni de Capmany i Surís de Montpalau, nascut a Barcelona el 24 de novembre de 1742, va ser historiador, militar, filòleg, economista i polític. Va estudiar gramàtica, lògica i humanitats al Seminari Tridentí. Després va ingressar com a cadet en el regiment de dragons de Mèrida. Amb el grau de sotstinent del regiment de tropes lleugeres de Catalunya, va participar en la campanya de Portugal el 1762. Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid el 1776, sent nomenat secretari perpetu el 1790. També va ser nomenat editor dels tractats de pau dels regnats de Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV, que es van publicar el 1812. Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Autor de multitud de llibres sobre filologia i història de Barcelona, destacant les Memòries històriques sobre la marina, comerç i arts de l'antiga ciutat de Barcelona (1779-92), fonamentals per als intel·lectuals del moviment polític i cultural que es dona a Catalunya a mitjans del segle XIX, conegut com la Renaixença.
El 1808, en començar la Guerra de la Independència, va publicar El Centinela contra los franceses, un llibre hispanista que demanava l'aixecament contra els francesos, als quals considerava l'anti-Espanya. Entre altres coses afirmava que... "Ens havíem de témer que el pla de despotisme que l’astut Bonaparte està estenent per Europa, després d’haver-lo provat bé a França, vindria a planificar-lo a Espanya. A això ell li diu regenerar, és a dir, civilitzar a la seva manera les nacions, fins que perdin el seu antic caràcter i la memòria de la seva llibertat. Igualar-ho tot, uniformar-ho, simplificar-ho, organitzar-ho, són paraules molt afalagadores per als teòrics, i encara més per als tirans. Quan tot està pla i sòlid, i totes les parts es confonen en una massa homogènia, és més expedita la governabilitat, perquè és més expedit l'obediència. [...] A França, doncs, no hi ha províncies, ni nacions; no hi ha Provença, ni provençals; Normandia, ni normands; es van esborrar del mapa els seus territoris, i fins i tot els seus noms. Com ovelles, que no tenen nom individual, sinó la marca comuna del propietari, els té assignats uns terrenys acotats, ja per ribes, ja per rius, ja per serres, amb el nom de departaments, com si diguéssim deveses, i aquests dividits en districtes, com si diguéssim pletes. Allí no hi ha pàtria senyalada per als francesos, perquè ni té nom la terra que els va veure néixer, ni la del pare que els va engendrar, ni la de la mare que els va parir: les muntanyes i els rius els donen la denominació com a les plantes i fruits de la terra. Neixen i es crien al camp, i moren al camp de batalla. Tots es diuen francesos, en bloc, com qui diu marrans [...] Què seria ja dels espanyols, si no haguessin existit aragonesos, valencians, murcians, andalusos, asturians, gallecs, extremenys, catalans, castellans, etc.…? Cadascun d'aquests noms inflama i enorgulleix, i d'aquestes petites nacions es compon la massa de la gran Nació, que el nostre savi conqueridor no coneixia, tot i tenir damunt la taula el mapa d'Espanya a totes hores."
Es va refugiar a Cadis, on va dirigir la Gaceta de la Regencia de España e Indias. Més tard va ser diputat a les Corts de Cadis i encarregat de la Gaceta del Gobierno. Va ser elegit diputat pel Principat de Catalunya. Liberal moderat, va pertànyer a la comissió que havia d'elaborar el Projecte de Constitució, juntament amb Agustín Argüelles i Jaume Creus. També va pertànyer a la comissió d'onze diputats encarregada d'elaborar el projecte de llibertat d'impremta, que va defensar amb gran entusiasme, i la comissió de dotze diputats encarregada d'elaborar el reglament interior de les Corts.
A Capmany se li deu la iniciativa que a la plaça principal de tots els pobles d'Espanya es col·loqués una làpida commemorant la promulgació de la Constitució. Capmany, i els altres diputats catalans a les Corts de Cadis, van mantenir una gran fidelitat a Catalunya i es va enfrontar amb diputats que volien dividir Catalunya com Muñoz Torrero o Argüelles. La defensa del particularisme català juntament amb una creença en la Hispanitat va portar Capmany a proposar que el dia 2 de Maig es celebrés com el dia de la Commemoració dels primers màrtirs de la llibertat espanyola a Madrid. Va fer una defensa aferrissada de la nació catalana en el seu discurs de 1782 a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
En aquest, va dir... "La nació catalana en totes les edats il·lustres, sota totes les dominacions gloriosa, en tots els climes vencedora, i en totes les revolucions antigues d'Europa, famosa; incontestable per mar, formidable per terra; sabia quan els seus estudis eren els de la raó, i no els d'una escola; poderosa quan les seves riqueses estaven assegurades en l'economia i austeritat, i no en l'opulència passatgera d'un luxe fallit; una nació, en fi, plena de glòria quan deia i feia coses grans, mai pot sinó guanyar molt en la publicació de la seva pròpia història. La memòria de la nostra antiga grandesa, de les nostres institucions polítiques i literàries i de la nostra prosperitat pública, ha de ser-nos molt dolça i afalagadora per passar-la a la posteritat i per alentir amb aquest exemple els esperits patriòtics que les sàvies màximes del Reinado actual han fet renéixer entre nosaltres."
En el seu discurs a l'Acadèmia de la Història va afirmar que... "La nació espanyola la il·lustre, la famosa que en totes les revolucions del món, amb una història immensa i gloriosa que transcorre des de la primera expedició dels fenicis a les nostres costes, fins a l'última dels bretons a Cuba."
Antoni de Capmany va morir a Cadis el 14 de novembre de 1813. Les cendres d'Antoni de Capmany van tornar solemnement a Barcelona, des de Cadis, el 1857. El seu retrat va inaugurar la Galeria de Catalans Il·lustres el 1871. Avui en dia es desconeix on es van dipositar les seves cendres.