Els poders del regent Cardenal Cisneros
El 25 de setembre de 1506, el rei de Castella, iure uxoris, Felip I el Bell, moria a la Casa del Cordó, a Burgos. Alguns van atribuir la seva mort a un enverinament ordenat pel seu sogre Ferran el Catòlic. El cert és que va emmalaltir després de fer esport intens i els metges van ordenar diverses sagnies. Diuen que es va prendre un got d’aigua freda i això va provocar la seva malaltia. Les sagnies tampoc no van ajudar gaire a curar-lo. Fos com fos, va morir als 28 anys i el seu enterrament ha estat el més llarg de la història, durat 19 dies.
El fet destacat d’aquesta mort és que, aquell mateix dia, el cardenal Francisco Ximénez de Cisneros (1436-1517) va ser nomenat regent de Castella. El Cardenal Cisneros, després del Cardenal Mendoza, és la persona amb més poder polític i religiós a l’Espanya dels Reis Catòlics. Pertanyent a l’ordre franciscana, el 20 de febrer de 1495 el van nomenar Arquebisbe de Toledo i Primat d’Espanya, substituint, per defunció, el Cardenal Mendoza. El 1507 va substituir l’arquebisbe de Sevilla, Diego de Deza, com a Inquisidor General d’Espanya. A les seves mans quedava tot el poder eclesiàstic, com a Primat, Arquebisbe i Inquisidor General.
A la mort de Felip I, va ser nomenat regent del Regne de Castella i es va crear un Consell de Regència interí. Aquest Consell, presidit per Cisneros, estava format per Fadrique Enríquez de Velasco, Almirall de Castella; Bernardino Fernández de Velasco i Mendoza, Conestable de Castella; Pedro Manrique de Lara i Sandoval, duc de Nájera; Diego Hurtado de Mendoza de la Vega i Luna, duc de l’Infantat; Andrés del Burgo, ambaixador de l’Emperador, i Filibert de Vere, majordom major de Felip I.
Recordem que l’hereva al tron era Joana I de Castella. A la mort del seu espòs, no va exercir cap poder i, a partir de 1509, va viure tancada a Tordesillas. Per això es va establir la regència, a l’espera que Ferran el Catòlic tornés a Castella. Aquesta decisió la va prendre Cisneros sense consultar-la a la reina Joana ni als partidaris que l’emperador Maximilià es fes càrrec del tron fins que el futur Carles I fos menor d’edat. Cisneros el va convèncer i, malgrat les prohibicions i desavinences amb Joana I, Cisneros i el Consell van intentar convocar Corts. Aquest intent va fracassar, ja que la reina les va rebutjar. Després de prendre possessió del Regne de Nàpols, el 28 d’agost de 1507, Ferran el Catòlic va visitar la seva filla. La va convèncer i es va convertir en regent de Castella.
La tranquil·litat va acabar el 23 de gener de 1516 amb la mort de Ferran el Catòlic. En la ment de Ferran no hi era que Castella i Aragó s’unissin en un sol regne. Prova d’això és el seu matrimoni amb Germana de Foix, amb qui volia tenir un hereu per a la Corona d’Aragó. No ho va aconseguir. Ara bé, aquesta idea queda palesa en la seva voluntat un cop mort. El regne el va heretar la seva filla Joana amb dues regències: la de Castella, al Cardenal Cisneros, i la d’Aragó, a Alfons d’Aragó, el seu fill.
Tots dos van ostentar la regència fins a l’arribada de Carles I a Espanya. Durant aquests gairebé dos anys, Cisneros va haver d’afrontar les intrigues dels nobles castellans i dels consellers de l’emperador Carles, enviats per aquest a la Cort. A més, va estabilitzar el govern d’Espanya a les Índies i va implantar la Milícia de l’Ordenança.
Les intrigues palatines van ser dobles. D’una banda, hi havia els partidaris de no nomenar Carles rei, sinó el seu germà Ferran, educat a Espanya pel seu avi Ferran el Catòlic. Tingueu en compte que Carles mai havia trepitjat Espanya i desconeixia el castellà. Per evitar possibles conspiracions, Cisneros va nomenar Luis Fernández Manrique de Lara i Noroña, marquès d’Aguilar de Campoo, com a governador de la seva persona i casa.
D’altra banda, hi havia els que no volien Carles i seguien fidels a Joana I. Aquests no els importava la inestabilitat mental de la reina. En un dels múltiples enfrontaments amb aquests nobles, li van exigir que mostrés públicament els poders pels quals exercia la regència. El Cardenal Cisneros els va mirar i els va dir, mentre assenyalava amb el dit cap a l’exterior de l’estança: “Aquests són els meus poders!”. Els presents van poder veure que a baix, al pati, hi havia alineat en formació de combat un batalló d’artilleria.
Per tancar el tema, Carles va ser proclamat rei de Castella i Aragó a Brussel·les. Per ordre de Cisneros, Carles havia de venir a Espanya i refrendar els juraments davant les Corts de Castella i Aragó. Es va fixar el 5 de novembre de 1517 per trobar-se Cisneros i el nou rei. La trobada es va retardar. Cisneros va morir el 8 de novembre de 1517, sense arribar a entrevistar-se amb Carles I. Quan Carles va arribar a Valladolid, al novembre de 1517, entre les persones que el van rebre, hi havia la seva àvia Germana de Foix. Del que va sorgir d’aquella trobada en parlarem en una altra ocasió.