La divina llibertat i el dret d'Israel a defensar-se
Nota de l'Editor:
El 7 d'Octubre fa un any que centenars de terroristes de Hamas van envair les fronteres d'Israel i van cometre els bàrbars i sagnants actes que van obligar al pais jueu a emprendre una nova fugida cap endavant defensant el seu territori i a la seva població. Avui, un any després, també els terroristes del nord pertanyents a un Hezbollah "alimentat" per l'Iran i el seu règim dictatorial gihadista, intenten arrasar amb Israel.
Mentrestant, el règim de Netanyahu es defensa amb tot el que té (que és molt) i exerceix l'únic contrapès occidental en la zona més inestable del globus: Orient Mitjà. Paralelament, malgrat que alguns països com França o Espanya demostren la seva tebiesa i falta de criteri, Israel compta amb la fortuna que el món anglosaxó (Gran Bretanya i els EUA) i la majoria dels països d'Europa són al seu costat. Així com li donen suport diversos països de l'entorn àrab que ja s'han adonat que el terrorisme religiós gihadista significa mort i retrocés en el temps.
En referència a això, poden llegir el següent article escrit per Alí Beizaee en la nostra columna d'opinió i que, en data d'avui, es d'absoluta actualitat. Res millor que aprendre dels que coneixen el problema i la zona millor que nosaltres, els occidentals.
En moltes parts del món la llibertat és una cosa que es dona per descomptat, una cosa quotidiana que a penes valorem. No obstant això, en altres regions, aquesta mateixa llibertat pot marcar la diferència entre la vida i la mort. Divendres passat, vam veure una manifestació i vaga conjunta en contra de l'Estat d'Israel, un esdeveniment que posa en evidència la ignorància i l'analfabetisme d'uns certs sectors a Occident, particularment a la Unió Europea.
Durant l'últim any el discurs crític cap a Israel ha cobrat força donant lloc a un antisemitisme disfressat de lluita pels drets humans. Aquesta postura no sols distorsiona la realitat sinó que també ataca el dret legítim d'Israel a protegir els seus ciutadans enfront d'amenaces i atacs terroristes. Convé recordar que el poble jueu ha buscat la pau des de sempre, i que, enmig d'una regió dominada per règims autoritaris, Israel continua sent l'única democràcia genuïna.
La importància d'una democràcia
Israel és un país que permet la llibertat d'expressió en la seva màxima expressió, fins i tot quan aquesta llibertat s'utilitza per a criticar al propi Estat. La capacitat de manifestar-se sense por de represàlies físiques o econòmiques és un dels pilars d'una societat democràtica. A Israel, els drets humans són més que paraules: són fets. És l'únic país a la regió on els drets de les dones, de la comunitat LGTB i de les minories religioses i ètniques estan garantits i protegits per la llei.
Des de la seva creació, Israel ha tendit la mà als seus veïns, buscant relacions diplomàtiques i una pau duradora. No obstant això la resposta ha estat, en la majoria dels casos, el rebuig i la confrontació. Molts països veïns no han acceptat la presència d'un Estat jueu en el que consideren "terres musulmanes". Aquest conflicte no és recent: l'hostilitat cap als jueus es remunta als temps del profeta Mahoma i durant més de 14 segles els regnes i imperis musulmans de la regió han perseguit sistemàticament les minories religioses, especialment al judaisme.
L'amenaça terrorista
Avui dia, la idea que els jueus no tenen dret a existir continua viva en sectors radicals del món musulmà, com va quedar demostrat amb l'atac brutal del 7 d'octubre de 2023. Davant aquesta realitat, la pregunta és inevitable: què hauria de fer un Estat democràtic com Israel, envoltat d'enemics armats, que amenacen la seva existència dia rere dia? Deuria simplement mirar cap a un altre costat mentre els seus ciutadans (jueus, cristians, musulmans, drusos, bahaíes i altres) són assassinats per terroristes de Hamas i Hezbollah?
La resposta no admet dubtes: Israel té el dret i el deure de defensar-se. Davant una amenaça existencial, qualsevol nació amb el més mínim respecte per la vida dels seus ciutadans ha de prendre mesures fermes per a protegir-los. Israel no sols s'enfronta a atacs militars, sinó també a una guerra ideològica que busca deslegitimar la seva existència. Aquells que critiquen a Israel per exercir el seu dret a l'autodefensa ignoren la realitat de viure sota el constant aguaito del terrorisme i l'obligació d'un govern de garantir la seguretat de tots els seus ciutadans.
L'Occident aliè a la realitat
Molts a Occident, aliens a la complexitat del context islàmic i les realitats històriques de la regió, no comprenen la magnitud d'aquestes amenaces. En particular l'esquerra europea, que històricament ha simpatitzat amb règims totalitaris, continua adoptant una postura contrària a Israel. No és difícil veure les similituds amb el suport brindat a la Unió Soviètica durant la Guerra de Vietnam, la invasió de Praga, o les manifestacions de maig del 68 a França.
És crucial entendre que l'odi cap a Israel no es tracta de la defensa dels drets humans. És el xoc entre un Estat democràtic, que defensa valors universals de llibertat i drets individuals, i moviments totalitaris que busquen la destrucció d'Israel. Israel, amb la seva història mil·lenària i la seva presència a la regió molt abans que altres països moderns, té el dret inalienable d'existir i de defensar-se.
Conclusió
El debat sobre Israel i el seu dret a defensar-se és, en última instància, un debat sobre els valors que volem defensar com a societat global. Israel s'enfronta no sols a enemics externs, sinó a una guerra de desinformació que busca erosionar la seva legitimitat. Enmig d'aquest panorama no podem permetre'ns oblidar que la llibertat i la democràcia són valors que han de protegir-se, i que el dret a l'autodefensa d'Israel no és només una necessitat, sinó un acte legítim de supervivència enfront dels qui busquen la seva destrucció.