Junts treu el seu nerviosisme de processó en Setmana Santa
Alguna cosa passa a casa dels successors de Jordi Pujol, a Junts per Catalunya o Junts per Puigdemont, segons es vulgui anomenar depenent de la contesa electoral. Aquest nerviosisme es manifesta en les declaracions del seu secretari general, Jordi Turull, realitzades en una entrevista exclusiva a Europa Press i en els tuits de l’activista oficial de Junts, krls.eth, més conegut com Carles Puigdemont, president a l’autoexili.
El to elevat de l’entrevista de Jordi Turull, en què acusa els jutges del Tribunal Suprem Llarena i Marchena de ser la viva representació que “Franco no ha mort”, sumat a altres floretes com la d’assenyalar que aquests jutges són prevaricadors per no complir, segons ell, les sentències ni els dictàmens del Tribunal Constitucional ni dels tribunals europeus.
També adverteix a tots els implicats i explica als membres del Tribunal Constitucional que hauran de dictar una sentència molt clara i molt explícita sobre l’amnistia que impedeixi als jutges del Suprem “seguir prevaricant”. Així mateix, sobre l’“Operació Catalunya” insta la Fiscalia a actuar contra tots els implicats perquè “van convertir l’Estat en una claveguera”. I ho diu tal qual i es queda tan ample.
Per la seva banda, Carles Puigdemont no amaga la seva versió activista i retuiteja Josep Lluís Alay que, amb una foto de la Diputació de Barcelona on onegen les banderes d’Espanya i de Catalunya -les oficials, és clar- es queixa que “fa 40 anys aquesta bandera no hauria sobreviscut ni 24 hores penjada”, a la qual cosa afegeix l’expresident que es “recupera l’esperit de Samaranch” per part del PSC. El curiós és que algú els recorda que ells no van fer baixar la bandera espanyola del seu pal el famós dia de la DUI dels 8 segons…
El següent tuit de l’expresident és un retuit, sense comentaris per no embolicar-la, sobre la pel·lícula acabada d’estrenar “Parenostre”, protagonitzada per un actor de culte com Josep Maria Pou, sobre la vida i miracles amb el pa i el vi de l’ex molt honorable President de la Generalitat, Jordi Pujol. Pel que sembla, tal com van demostrar en l’estrena a porta tancada de la mateixa, cap polític de Junts hi va assistir i es va evidenciar com poc agrada a “can Jordi” parlar de les coses de menjar, encara que sigui en català.
Sabem que la Setmana Santa és setmana de passió. Setmana de calvari. Setmana de patiment. Però no vaticinàvem que seria setmana de nervis a Can Junts. Al marge que s’estiguin preparant pel “tornillazo” final: és a dir, apretar les femelles a Sánchez perquè, al seu torn, ell les apreti al Constitucional i Conde-Pumpido als “seus nois/noies” per tal d’aplicar el 100% del que es va pactar a la Llei d’Amnistia autoimposada i, finalment, donar via lliure al passeig de Carles Puigdemont per Barcelona damunt d’una carrossa repartint caramels com els Reis Mags.
Aprofitar una setmana tan escassament informativa, pel que fa a política, per llençar aquests missatges i advertiments resulta, si més no, anacrònic i extemporani. Vaja, fora de context, a no ser que Junts, Puigdemont, Turull, Borràs, Nogueras, Rull i tota la colla donin per bones les prospeccions electorals del CEO català, del CIS de Sánchez i de molts mitjans i agències independents que, a totes elles (mala coincidència), situen Junts amb Puigdemont com el gran perdedor de vots, escons, representació i diners (és a dir, ingressos).
Pel que sembla, el seu electorat fidel ja no ho és tant i no els perdona no només els 8 segons de DUI i les mentides posteriors, sinó les seves anades i vingudes, el seu folklore constant i repetitiu i que només es preocupi pel seu estatus de milionari autoexiliat. La seva imatge ha canviat tant que ara mateix és vist com “l’extorsionador socialista oficial” pel seu propi bé i no pel de Catalunya. De fet, ja no se’l considera com el “cap de l’oposició” malgrat ser el segon partit més votat en les darreres eleccions. Entre altres coses perquè no exerceix l’oposició a Catalunya ni al Parlament.
Aquest paper se’l disputen el PP i Vox, amb l’ajuda de l’“outsider” Sílvia Orriols i la seva Aliança Catalana, que li treu la son, i els vots, a Puigdemont i a tot Junts. Avui dia, el partit del nerviós Turull s’està desfent i molts dels seus comandaments intermedis, regidors i càrrecs s’estan passant a la formació extremista d’Orriols. I el pitjor no és això: és que el vaticini que Puigdemont torni a Catalunya i passegi pels seus carrers només pot fer créixer els vots a Sílvia Orriols en la mateixa mesura que creixi el nerviosisme de Junts i els menyspreus de Puigdemont cap a ella. I, si no, al temps. Ja ho veureu…