ERC acaba avui amb el seu particular “harakiri”
Els militants i qualsevol dels molts càrrecs públics i representants d’Esquerra Republicana de Catalunya estan desitjant que avui dissabte acabi el recompte electoral i es pugui saber, d’una vegada per totes, quin equip i amb quin líder serà dirigida la formació independentista a partir d’ara.
Realment, quan aquest periodista parlava amb qualsevol dels seus càrrecs públics, l’únic que podia extreure de les seves mirades i gestos era desesperació i cansament. Han estat mesos de lluites intestines, de males pràctiques, de paraules pujades de to i d’intents de cavar trinxeres sota els peus de molts dels polítics que encapçalen aquestes dues opcions que finalment han quedat en disputa.
Per una banda, Nova Esquerra Nacional amb Teresa Jordà i Xavier Godàs; per l’altra, Militància Decidim amb Oriol Junqueras i Elisenda Alamany. Uns que es defineixen com a “renovadors” i els altres que volen “canviar les coses”. En qualsevol cas, dos grups de polítics que no han deixat de fer-se mal i que tenen moltes ferides obertes, independentment del que passi avui.
La realitat és que el grup dels anomenats “joves”, darrere dels quals hi ha Marta Rovira i Pere Aragonès, han estat nefastos gestors de “la cosa pública” i han dirigit Catalunya tan malament com han sabut. Tan malament com per convocar, sense rumb fix, un avançament electoral en què Aragonès i tota ERC van patir una gran patacada, perdent milers de vots i, evidentment, el poder i els sous que mantenien contents molts dels seus.
Mentrestant, l’opció d’Oriol Junqueras sembla oferir més seguretat a la militància. No en va, el de Sant Vicenç dels Horts és un gat vell en política i ha passat per l’experiència amarga de la presó després dels famosos “8 segons de glòria”. Fa quinze dies es va quedar a un 1,7% d’aconseguir la majoria absoluta, i per això és el gran favorit a la victòria. Sempre que no hi hagi sorpreses, és clar.
De totes maneres, després del resultat electoral d’avui, els nous dirigents sortits de l’Assemblea hauran d’afanyar-se a tancar les ferides entre companys de partit i a prendre les decisions encertades pel que fa als suports al govern de Salvador Illa, al govern de Pedro Sánchez i al govern de Collboni. Tres mandataris socialistes que avui esperen que arribin les 8 del vespre per saber si dormiran tranquils o si els “apareix” un altre Puigdemont.