És lògic pagar sous vitalicis als expresidents de la Generalitat?
Arran de la intervenció d’ahir del portaveu de Vox al Parlament català, Joan Garriga, ha tornat a encendre’s el debat entre els ciutadans catalans sobre les despeses i privilegis que reben certs polítics catalans. Garriga va informar que el seu grup parlamentari va presentar una moció “per acabar amb els beneficis dels expresidents” que reproduïm al final d'aquest article. També va denunciar que aquests expresidents cobren “un sou sense tenir cap responsabilitat ni cap funció específica, amb personal i una oficina a la zona alta de Barcelona ciutat.”
Una Llei feta a mida per ells i per a ells mateixos
La Llei 6/2003, de 22 d’abril, estableix una sèrie de privilegis econòmics per quan un president deixa de ser-ho: “Les persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.”
A més, un cop jubilats (65 anys), aquesta Llei els garanteix una pensió vitalícia: “Els expresidents de la Generalitat, quan arriben a l’edat de seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.”
Per posar exemples amb xifres reals: Pere Aragonès rep el 80% de l’import que cobrava com a President de la Generalitat, que actualment percep Salvador Illa (136.177,50 euros/any). Per tant, Pere Aragonès ingressarà anualment 108.942 euros, a més de disposar d’oficina, personal, vehicle i escorta durant quatre anys. En el cas dels expresidents Pujol, Maragall, Montilla i Mas, ja jubilats, poden sol·licitar un sou de 81.706 euros anuals. Pel que fa a Puigdemont, no podrà fer-ho fins al desembre de 2027, data de la seva jubilació, ja que ha esgotat el termini de cobrament com a expresident. A més, cadascun d’ells té assignades despeses importants per a les seves oficines i representació.
Sou, cotxe, secretàries, despeses i seguretat
És cert que no tots cobren aquestes quantitats a què poden optar segons la llei. Per exemple, Jordi Pujol va renunciar-hi després de veure’s implicat en una trama de corrupció familiar, juntament amb la seva esposa, ja difunta, i els seus fills, que seran jutjats a finals de 2025. També José Montilla va renunciar a aquests ingressos en ocupar càrrecs incompatibles amb la llei, com el de conseller a Enagás, tot i que manté la seva oficina com a expresident, pagada pels catalans. I, òbviament, Carles Puigdemont perquè encara no té edat de jubilació.
Els que sí que cobren actualment són Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra, tots jubilats i amb el 60% del sou, i el recent expresident Pere Aragonès, amb el 80%. A aquestes quantitats s’hi ha d’afegir el lloguer d’oficines (per exemple, la de Montilla ascendeix a 117.053 euros, més 8.019 euros de despeses comunitàries, segons els Pressupostos de 2024) i altres despeses a justificar. Per exemple, el 2023, Artur Mas va gastar 44.873 euros, seguit per Pasqual Maragall (42.350 euros), José Montilla (34.537 euros), Quim Torra (21.028 euros) i Carles Puigdemont (18.665 euros) quan encara cobrava com a expresident.
A això cal afegir el sou de tres persones al servei de cadascun d’ells; per exemple, el sou d’un cap d’oficina ascendia, el 2023, a 116.500 euros anuals. Finalment, un cost difícil de quantificar és el de la seguretat de cadascun d’ells, que recau en els Mossos d’Esquadra.
Conclusió: una qüestió d’imatge i legitimitat
La proposta de Vox no “treurà Catalunya de la pobresa,” però podria ajudar a canviar la percepció ciutadana sobre els polítics: persones que només semblen preocupar-se de guanyar diners i viure del pressupost, fins i tot després de jubilar-se. Probablement, la proposta no prosperarà perquè, per retirar aquests privilegis, cal el vot de dues terceres parts del Parlament, cosa que exigeix que el PSC de Salvador Illa hi voti a favor, una possibilitat que avui dia sembla impossible.
La Proposició de Llei presentada per Vox al Parlament
punxar aquí per a llegir el text íntegre: La Proposició de Llei presentada per Vox al Parlament