Una Llei feta a mida per ells i per a ells mateixos
La Llei 6/2003, de 22 d’abril, estableix una sèrie de privilegis econòmics per quan un president deixa de ser-ho: “Les persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.”
A més, un cop jubilats (65 anys), aquesta Llei els garanteix una pensió vitalícia: “Els expresidents de la Generalitat, quan arriben a l’edat de seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.”
Per posar exemples amb xifres reals: Pere Aragonès rep el 80% de l’import que cobrava com a President de la Generalitat, que actualment percep Salvador Illa (136.177,50 euros/any). Per tant, Pere Aragonès ingressarà anualment 108.942 euros, a més de disposar d’oficina, personal, vehicle i escorta durant quatre anys. En el cas dels expresidents Pujol, Maragall, Montilla i Mas, ja jubilats, poden sol·licitar un sou de 81.706 euros anuals. Pel que fa a Puigdemont, no podrà fer-ho fins al desembre de 2027, data de la seva jubilació, ja que ha esgotat el termini de cobrament com a expresident. A més, cadascun d’ells té assignades despeses importants per a les seves oficines i representació.
‼️ #URGENTE
— VOX Cataluña (@VOX_Cataluna) November 19, 2024
VOX registra una propuesta para acabar con los sueldos y las oficinas de los expresidentes de la Generalitat.
En la actualidad están cobrando:
➡️ Pasqual Maragall: 91.941 €
➡️ Artur Mas: 91.941 €
➡️ Pere Aragonès: 108.941 €
➡️ Quim Torra: 122.588 € pic.twitter.com/yduobr7pYi
Sou, cotxe, secretàries, despeses i seguretat
És cert que no tots cobren aquestes quantitats a què poden optar segons la llei. Per exemple, Jordi Pujol va renunciar-hi després de veure’s implicat en una trama de corrupció familiar, juntament amb la seva esposa, ja difunta, i els seus fills, que seran jutjats a finals de 2025. També José Montilla va renunciar a aquests ingressos en ocupar càrrecs incompatibles amb la llei, com el de conseller a Enagás, tot i que manté la seva oficina com a expresident, pagada pels catalans. I, òbviament, Carles Puigdemont perquè encara no té edat de jubilació.
Els que sí que cobren actualment són Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra, tots jubilats i amb el 60% del sou, i el recent expresident Pere Aragonès, amb el 80%. A aquestes quantitats s’hi ha d’afegir el lloguer d’oficines (per exemple, la de Montilla ascendeix a 117.053 euros, més 8.019 euros de despeses comunitàries, segons els Pressupostos de 2024) i altres despeses a justificar. Per exemple, el 2023, Artur Mas va gastar 44.873 euros, seguit per Pasqual Maragall (42.350 euros), José Montilla (34.537 euros), Quim Torra (21.028 euros) i Carles Puigdemont (18.665 euros) quan encara cobrava com a expresident.
A això cal afegir el sou de tres persones al servei de cadascun d’ells; per exemple, el sou d’un cap d’oficina ascendia, el 2023, a 116.500 euros anuals. Finalment, un cost difícil de quantificar és el de la seguretat de cadascun d’ells, que recau en els Mossos d’Esquadra.
Conclusió: una qüestió d’imatge i legitimitat
La proposta de Vox no “treurà Catalunya de la pobresa,” però podria ajudar a canviar la percepció ciutadana sobre els polítics: persones que només semblen preocupar-se de guanyar diners i viure del pressupost, fins i tot després de jubilar-se. Probablement, la proposta no prosperarà perquè, per retirar aquests privilegis, cal el vot de dues terceres parts del Parlament, cosa que exigeix que el PSC de Salvador Illa hi voti a favor, una possibilitat que avui dia sembla impossible.
La Proposició de Llei presentada per Vox al Parlament
punxar aquí per a llegir el text íntegre: La Proposició de Llei presentada per Vox al Parlament