És el moment de demanar comptes a Ada Colau?
Un afiliat a ICV des de la seva fundació, que prové del PSUC, ens comenta que "ha arribat el moment de passar comptes del que s'ha fet des del 2015". El nostre interlocutor ja ha vist diferents canvis de sigles al llarg dels anys. Un més no li importa. Té clar que el partit sobreviurà, com ho ha fet sempre, sense importar com es digui en un futur immediat. Això sí, i ho té molt clar, és contrari a Ada Colau, a moltes de les seves polítiques i al fet que l'antiga ICV perdés la seva essència integrant-se dins dels Comuns.
Ada Colau va anunciar que deixava el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, que s'apartava de la política per internacionalitzar el seu particular coneixement del municipalisme. Es va dir que faria classes a la Fundació Feltrinelli, tot i que no s'ha parlat més d'aquesta incorporació. Després es va dir que formaria part de la Fundació Sentit Comú, el president de la qual és l'exministre d'Universitats Joan Subirats Humet. Recentment, ha estat a Mèxic, en la investidura de la seva amiga Claudia Sheinbaum i va ser assessora de Clara Brugada al govern de la Ciutat de Mèxic.
El que sí va deixar clar és que romandria vinculada a Barcelona en Comú, i que aquest parèntesi no era un adeu definitiu, sinó que es presentaria a les eleccions municipals del 2027 com a candidata a l'alcaldia de Barcelona. Ara bé, una cosa és la idea de Colau i una altra la realitat política. I no hem d'oblidar que al novembre Catalunya en Comú celebrarà una assemblea nacional per renovar la seva direcció. Allà és on se li haurien de demanar comptes.
Una de les queixes fonamentals, entre els antics afiliats a ICV, és la pèrdua de representació política. Actualment només tenen 6 representants al Parlament de Catalunya, perdent 2 diputats. Al Congrés tenen el mateix nombre de diputats. Han perdut poder municipal. No només Barcelona, sinó altres ajuntaments que sempre havien estat d'ICV. Això sí, Colau assegura que es va quedar a 141 vots del PSC, cosa que és certa, però va quedar tercera. Malgrat tot, l'actual terna que lidera els Comuns amb Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López no compta amb el vistiplau, per a la renovació, d'un sector important de l'extinta ICV.
El pes pesant ara és Janet Sanz, que prové d'ICV. La clau és apartar tots els sectors que van entrar en política amb Colau i tornar a agafar les regnes de la política catalana. Ja hi va haver un conflicte amb Jaume Asens, el representant al Parlament Europeu. Tradicionalment, ICV sempre s'havia integrat en el grup dels Verds. Allà hi van ser Urtasun, Raül Romeva o Antonio Gutiérrez. Asens ara és membre del grup The Left. La decisió la va prendre Colau per desmarcar-se de la tradició d'ICV.
Aquesta crisi interna i els fracassos electorals han provocat aquesta reacció, davant la por de desaparèixer en les pròximes eleccions municipals o autonòmiques, com a partit polític. Colau ha estat una etapa nefasta per a molts antics afiliats d'ICV. I cal renovar-se per no morir. S'ha demostrat que la seva política populista no ha servit i que, malgrat que els seus la consideren l'actiu més important del partit, ja no il·lusiona a molts votants, que prefereixen quedar-se a casa o votar el PSC.
Janet Sanz, qui es presenta com la persona encarregada de reflotar el partit, no està sola en aquesta missió. Té al seu costat polítics amb carnet de l'extinta ICV, com Joan Mena, Lluís Mijoles, David Cid, Ricard Gomà, Laia Ortiz o Quim Brugué. Tots ells estan agafant poder dins del partit i, fins i tot, Mena i Cid tenen més activitat i visibilitat que Albiach. Aquesta porta al Parlament català des del 2015 i des del 2016 és la coordinadora nacional de Catalunya en Comú i prové de Podem. Alguns consideren que, per esgotament, per pressions o per manca de confiança, faci un pas al costat.
En resum, hi ha una guerra interna entre els partidaris d'Ada Colau i els antics afiliats a ICV que tenen Janet Sanz com a referent. El resultat, encara que pugui semblar incert, s'inclina a favor d'ICV. Aviat tindrem la solució definitiva.