Ha d’anul·lar Espanya la immunitat dels polítics?
Tot i la meva infantesa d’aleshores, recordo perfectament (coses que passen quan un és fill de periodista) el tracte que es donava als polítics corruptes o indecorosos durant els darrers anys de Franco: se’ls enviava un motorista de la Guàrdia Civil al despatx de l’Ajuntament, la Diputació o el Govern Civil amb una carta que es lliurava en mà a un càrrec concret. El contingut de la missiva era evident, perquè aquell mateix motorista acompanyava l’interessat fins a la porta del carrer sense dilació: el cessament. Després, si calia obrir causes penals, algú ho feia, i el corrupte pagava per la seva corrupció.
Amb l’arribada de la democràcia, un cop mort Franco (per molt que els pesi a alguns i altres el continuïn "passejant" fins avui dia) i redactada i aprovada la Constitució del 78, el sistema va canviar. Però es va convertir en un sistema "garantista" per als qui exerceixen la política. Tan garantista que, probablement, tenim el sistema d’immunitat política més tancat d’Europa per protegir els nostres "sofrents" polítics. Aquesta Constitució ha creat ciutadans de primera i de segona i, després del “procés”, fins i tot de "categoria especial".
És a dir, hem passat del mètode: "tothom pot ser cessat i apartat de la funció pública si existeix el mínim indici de corrupció" al sistema actual, evidenciat per la quantitat de casos i successos, de tots els colors, que surten a la llum: si el presumpte corrupte és dels "qui manen", no es toca. La majoria de la Cambra hauria de votar per posar el seu cap a mans de la Justícia. Cosa que no sol passar, ja que, sigui del partit que sigui, als polítics espanyols els agrada parapetar-se perquè saben que, tard o d’hora, també els tocarà recórrer a la seva immunitat política. Precisament, analitzem ara les immunitats polítiques i les diferències entre diversos països importants del món i del nostre entorn.
La immunitat jurídica per als polítics varia significativament segons el país, i en molts casos depèn del tipus de càrrec que ocupin, com ara president, diputat o membre del govern. La immunitat jurídica atorga als polítics protecció contra certs processos judicials o detencions mentre estan en l’exercici del seu càrrec. Tanmateix, en alguns països no existeix immunitat jurídica o bé està limitada només a certs càrrecs.
Alguns exemples de països on no existeix immunitat jurídica per als polítics o aquesta és molt limitada:
-
Estats Units: En general, els funcionaris electes, inclosos el president, els senadors i els membres de la Cambra de Representants, no gaudeixen d’una immunitat total davant processos judicials. El president pot ser sotmès a judici i afrontar un judici polític (impeachment), però no pot ser arrestat ni processat durant el seu mandat. La resta de polítics, com ara senadors o representants, estan subjectes a les mateixes lleis que qualsevol altre ciutadà.
-
Regne Unit: Al Regne Unit, no existeix immunitat jurídica per als polítics. Els membres del parlament, els ministres i el primer ministre estan subjectes a la llei i poden ser processats si infringeixen les normes, encara que en alguns casos les accions parlamentàries poden tenir certs privilegis legislatius, com la immunitat dels discursos parlamentaris.
-
França: Els polítics a França no gaudeixen d’una immunitat jurídica absoluta. Tot i que hi ha certes proteccions legals per als membres del parlament i el president, com el procediment especial per jutjar alts funcionaris, aquestes proteccions són limitades. Per exemple, el president pot ser jutjat per delictes greus, però només després de deixar el càrrec.
-
Mèxic: A Mèxic, els polítics no tenen immunitat completa. Tanmateix, els membres del Congrés i alguns funcionaris públics gaudeixen d’una protecció legislativa sota certes circumstàncies, i no poden ser arrestats per delictes comuns mentre estan en funcions sense l’autorització del Congrés. Malgrat aquesta protecció parcial, no estan exempts de ser processats per actes de corrupció o delictes greus.
-
Brasil: Al Brasil, la immunitat per als polítics no és total. El president i altres alts funcionaris poden ser processats per certs delictes, encara que els procediments són més complexos i solen requerir l’aprovació del Congrés. Els membres del Congrés tenen una immunitat limitada pel que fa a les opinions i vots emesos en l’exercici de les seves funcions, però no estan exempts de ser processats per delictes comuns.
-
Austràlia: A Austràlia, no existeix una immunitat judicial per als polítics. Els membres del parlament, incloent-hi el primer ministre, poden ser processats per qualsevol delicte en què puguin estar implicats, i el sistema judicial no els concedeix immunitat davant la llei.
-
Canadà: Similar a Austràlia, Canadà no ofereix immunitat total als polítics. Els membres del parlament i el primer ministre estan subjectes a les mateixes lleis que qualsevol altra persona i poden ser processats si cometen delictes.
-
Argentina: A l’Argentina, no existeix immunitat total per als polítics. Tot i que el president gaudeix de certes immunitats durant el seu mandat (per exemple, no pot ser processat per accions realitzades en l’exercici del seu càrrec sense el consentiment del Congrés), els membres del Congrés tenen immunitat en termes d’opinions i vots, però no estan exempts de ser processats per delictes.
En general, la tendència mundial ha estat que els països moderns no ofereixin immunitat total als polítics, encara que alguns encara mantenen certes excepcions. Tanmateix, molts països també apliquen proteccions especials als presidents o funcionaris d’alt rang degut a la importància dels seus càrrecs en la governabilitat del país.
A Espanya no existeix una immunitat jurídica total per als polítics, però sí que existeixen privilegis processals, com la immunitat parlamentària per als membres del Congrés i el Senat, i certes proteccions per als alts càrrecs del govern. Aquests privilegis es limiten a evitar que se’ls processi o detingui sense el degut procés o autorització del Congrés, especialment perquè puguin exercir les seves funcions sense interferències judicials.
Ens preguntem: Els alts càrrecs, ministres, amics de ministres i altres es consideren éssers invulnerables per gaudir de prebendes que no tenim la resta de la ciutadania? És que el legislador entén que pot elaborar lleis que l’exonerin de qualsevol culpa passada, present o futura al seu antull? Potser ja seria hora de tancar aquesta porta oberta de bat a bat a la immunitat dels polítics i començar a treure’ls prebendes i excepcionalitats per tornar-los a convertir en humans normals i corrents davant la llei i les seves conseqüències.
Perquè ens fem una pregunta: el president del país és immune, el ministre és immune, el president d’una comunitat també i els seus consellers, o molts alts càrrecs. Però, per què no prenen exemple i són tan vulnerables com els 8.000 alcaldes que té Espanya, que no disposen d’immunitat política? Aquests polítics de nivell alt han muntat un sistema en què, d’entrada, assenyalen als seus propis companys “de poble” com a ciutadans de segona. I aquests, callats per un plat de sopa bova…