El llibre de les concessions

I és que cal admetre que aquestes concessions (ells en diuen delegacions) poden, per la seva amplitud i importància, omplir tot un llibre.

Riu-te’n de les paupèrrimes concessions que va arrencar el president Pujol en els acords amb el Govern d’Aznar, amb la seva política del "peix al cove".

Així, els teòricament irrellevants set vots de Junts al Congrés, sumats als set d’ERC, s’han convertit en els més fructífers i beneficiosos que han tingut mai els nacionalistes catalans. Mai fins ara s’havia aconseguit tant amb tan poc.

Cal dir que al davant hi tenen Pedro Sánchez, expert en fer màgia, aconseguint que el que avui és impossible i inconstitucional (sic), demà sigui no només possible, sinó necessari. I tot això ho vesteixen de diàleg i "suar la samarreta". Tot per mantenir-se en el poder i continuar "avançant" (?!).

Cal reconèixer-li al president la seva habilitat per aconseguir que tot el seu partit, especialment els seus ministres, el recolzin sense fissures (si exceptuem petites dissensions ràpidament silenciades), repetint com lloros entrenats les mateixes frases, encara que això suposi dir una cosa avui i la contrària demà. Després, els premis arriben en forma de lideratges territorials.

Fem un breu repàs del contingut del "llibre de les concessions":

- Indult als polítics del "procés", en contra de l’opinió de la judicatura.
- Canvis a mida dels dirigents independentistes en la legislació sobre els delictes de sedició i terrorisme.
- Llei d’Amnistia.
- Visita a Waterloo de la vicepresidenta del Govern a l’expresident de la Generalitat (i pròfug) Puigdemont.
- Acceptació d’un "mediador" internacional en les negociacions PSOE (i, per tant, Govern) i nacionalistes, fetes fora d’Espanya per permetre la presència d’un fugit de la justícia espanyola.
- Comissions d’investigació al Congrés sobre "Lawfare", "Operació Catalunya" i "Operació Pegasus".
- Permís per utilitzar el català a les institucions i administracions nacionals (per exemple, al Congrés, des d’on es va acusar directament certs jutges sense cap conseqüència) i pressió perquè aquest permís s’aconsegueixi a les institucions internacionals.
- Acord per pressionar perquè tornin les empreses que van fugir de Catalunya durant el "procés".
- Condonació del deute de Catalunya.
- Traspàs de les competències plenes en el transport de "Rodalies".
- Decret "òmnibus" fragmentat.
- Publicació de les balances fiscals entre Comunitats i Estat.
- Finançament singular per a Catalunya.
- Competències en immigració (que Junts alardeja que seran "totals") i control de fronteres.

I potser em deixo alguna cosa per oblit o per desconeixement dels pactes escrits i per ara secrets.

Potser només falta la tan desitjada fotografia entre Pedro Sánchez i Puigdemont o el permís per fer un referèndum vinculant d’autodeterminació.

Ho veurem?