Santos a la recerca d'un miracle
Santos Cerdán, secretari general i número tres del PSOE de Pedro Sánchez, ha viatjat el divendres a Ginebra (Suïssa) per a reunir-se amb l'escapolit Carles Puigdemont i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Damunt de la taula estava, com a premissa principal, reprendre el clima de cordialitat i bon diàleg existent abans de la llei d'Amnistia i, sobretot, abans de la presa de possessió de Salvador Illa com President de la Generalitat després d'aconseguir el suport parlamentari d'ERC i En Comú Podem. Pel que sembla, i segons fonts consultades, això no s'ha aconseguit, perquè Santos Cerdán ha sortit de la reunió sense cap acord que poder exhibir davant la premsa.
La trobada urgent s'ha produït després de tres votacions en el Congrés contràries als interessos del PSOE: la desestimació de la senda d'estabilitat (sostre de despesa i objectius de dèficit) com primer pas per a l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat, la tramitació de la regulació dels lloguers de temporada i el reconeixement del Congrés a l'opositor Edmundo González com a president de Veneçuela. És a dir, en tres ocasions i en temes “semi importants”, Junts ha votat en contra de Pedro Sánchez i a favor de PP i Vox.
Sigui com sigui, Santos Cerdán ha intentat conscienciar als postconvergents de la importància de votar “alineats” els pressupostos generals de l'Estat per a l'any vinent. No obstant això, no sembla que la receptivitat de Puigdemont i Turull sigui massa alta. És més, aquesta mateixa setmana hem pogut llegir un tuit de l'expresident Puigdemont subratllant clarament al PSOE que no hi haurà sorpreses perquè “en el que abans votem no, tornarem a votar no”, indicant clarament que no volen ser plat de segona taula i que tot ha de ser negociat amb Junts abans que amb qualsevol altre.
Mentrestant, els nervis en files del Govern socialista s'acreixen, perquè afronten un futur ple de contrarietats si no recuperen a Junts com a “aliat preferent”. Ja no és només que el Pressupost, com ha ocorregut el present any, no s'aprovi si no que les inversions pactades no podran cobrir-se i que no poden fiar-se de presentar qualsevol Llei en el Congrés, perquè poden perdre-la. És clar que Santos, i el PSOE, busquen un miracle.