A Catalunya mor un 25% més de persones que nens neixen

La bretxa entre defuncions i naixements dels darrers anys ha crescut de tal manera que la diferència ha augmentat fins a assolir números molt impactants. De fet, si analitzem aquesta sèrie dels últims 5 anys veurem que la diferència ha augmentat fins al 22,13%, després de veure néixer 288.245 nous catalans mentre van morir 352.041 persones. Una diferència de 63.796 persones en només els darrers 5 anys.

Evidentment, per frenar aquesta sagnia s’hauria d’incrementar el que anomenen l’índex de fecunditat, que no deixa de ser altra cosa que l’edat mitjana de les dones a tenir el seu primer fill i el nombre de fills per dona. Però és que aquest índex tampoc afavoreix en res el fre de la diferència numèrica, al contrari, l’augmenta.

Les dones catalanes (recordem que són totes aquelles que viuen a Catalunya) han baixat d’una taxa de natalitat el 2019 d’1,27 fills/dona a 1,11 fills/dona el 2023. És a dir, la taxa de fecunditat ha disminuït més d’un 5% en només 5 anys. Una barbaritat. Així com també ha crescut l’edat mitjana de les mares, que han passat de 32,29 anys de mitjana a 32,66 anys de mitjana en aquests últims cinc anys. Una dada curiosa que reflecteix l’estadística de l’Idescat i que no analitzarem és que els fills nascuts fora del matrimoni són el 48,43% dels naixements del 2023.

La tensió que produïm la generació del “baby boom” amb el creixement important de la despesa pública pel pagament de les jubilacions prèviament cotitzades, no s’està veient compensada amb els nous naixements, sinó tot el contrari. I això que en els últims anys hauríem d’observar el fenomen de la immigració i el seu impacte en els naixements de nous catalans. Però, per més que impactin aquests naixements, estadísticament no es veuen reflectits donada l’escassa natalitat dels autòctons. Des del 2006, any en què es va assolir una taxa màxima de fertilitat del 12,10 amb 89.024 naixements, venim en caiguda lliure i sense frens.

Després es podrà parlar i valorar el fenomen de la immigració, es podrà opinar de moltes i diferents formes possibles, però el que no podrem fer és queixar-nos quan l’“estat del benestar” disminueixi, ja que hi ha un fet matemàtic innegable: o produïm ingressos via impostos o no hi ha res a fer. I, òbviament, si cada dia som menys contribuents, al final el pes tributari creixerà unitàriament.