Com ha de gestionar l’Estat les ajudes per la DANA
Quan la natura colpeja amb força, com en el cas de la recent DANA al País Valencià, el paper de l’Estat es torna indispensable. No hi ha major legitimitat per a un govern que atendre les necessitats del seu poble en moments d’adversitat, no només amb paraules, sinó amb accions contundents i justes. No obstant això, l’ajuda ha de ser real, directa i exempta de condicions que, en lloc d’alleujar, afegeixin una càrrega a aquells que han patit pèrdues irreparables.
Un cas excepcional requereix mesures excepcionals
La magnitud del dany causat per la DANA no pot ser tractada amb mesures genèriques o insuficients. És essencial que el Govern no escatimi recursos i destini un paquet econòmic sòlid que garanteixi que totes les persones perjudicades rebin ajudes directes. No hi ha espai per a burocràcies innecessàries ni dilacions. Els afectats han de tenir accés immediat als fons necessaris per reconstruir les seves llars i negocis, i recuperar l’estabilitat perduda.
Però això no és suficient. La justícia no només es mesura per l’abast de l’ajuda, sinó també per la manera com l’Estat gestiona les conseqüències econòmiques d’aquesta assistència.
Evitar que l’ajuda es converteixi en una càrrega
Un aspecte sovint ignorat en aquest tipus de situacions és l’impacte fiscal que les ajudes poden tenir en els damnificats. No seria just que, en rebre suport estatal, les persones s’enfrontessin a sorpreses desagradables en presentar la declaració de la renda l’any vinent. És imperatiu que el Govern contempli excepcions fiscals per garantir que les ajudes no es considerin ingressos tributables. Qualsevol altre enfocament seria una traïció al principi de solidaritat que ha de regir en aquests moments.
Solidaritat, no benefici
L’objectiu d’aquestes ajudes no és enriquir el govern ni gravar el patiment de les persones. Més aviat, han de ser un acte de veritable solidaritat en què l’Estat es posi al costat del seu poble. Aquest paquet de mesures ha d’incloure, a més, exempcions d’impostos municipals i autonòmics per als afectats, així com moratòries per al pagament d’hipoteques i serveis bàsics.
El dolor no ha de ser un motiu de càlcul econòmic, ni per a les arques públiques ni per a cap institució. Un Estat que entén això demostra no només humanitat, sinó també una veritable vocació democràtica.
Una crida a l’empatia i l’acció
La tragèdia ha de ser afrontada amb polítiques clares, justes i orientades al benestar comú. Aquest és el moment perquè el Govern actuï amb determinació i empatia, mostrant que està veritablement al servei del seu poble. Les ajudes han d’arribar a temps, sense traves ni interessos ocults, i les polítiques fiscals han de reflectir l’excepcionalitat de la situació.
La història jutjarà no només les paraules, sinó també les decisions. I avui, més que mai, les persones damnificades necessiten un Estat que sigui sinònim de suport i justícia.