12 D'OCTUBRE: ALGUNA COSA A CELEBRAR?

Permetin-me que els transcrigui aquesta interessant conversa que he recollit al vol entre dos amics en una ciutat de Catalunya. Mantinguem el seu anonimat i els anomenarem Pep i Quico.

Pep: Bon dia Quico. Avui és festiu, dia de la Hispanitat, però no tenim res a celebrar. 

Quico: Bon dia. Home, jo crec que sí. Un 12 d'octubre els europeus, en una expedició espanyola (el nostre comte de Barcelona estava bastant compromès en això, per cert) van descobrir que hi havia terres més enllà de l'Atlàntic. I gràcies a això, un temps després, una altra expedició espanyola capitanejada per un portuguès i després per un basc van donar la volta al món per primera vegada. Sens dubte, el fet que va permetre que totes les zones del nostre planeta es poguessin conèixer i comunicar es converteix en l'esdeveniment més important de la història de la humanitat. 

P: Mira el que diu la presidenta de Mèxic, que els espanyols han de demanar perdó per la conquesta de l’imperi asteca. 

Q: Potser hem de començar a pensar amb el cap. Quan et diuen que 400 espanyols van conquerir Tenochtitlán i es van carregar l'imperi asteca, t'ho creus? 

P: La veritat és que tindria molt de mèrit, jajaja. 

Q: Mèrit sí que en té, clar, però amb tan pocs soldats és impossible vèncer un exèrcit tan poderós com l'asteca. El lògic és que els atacants haguessin estat molt nombrosos. I quan t'hi endinses, descobreixes que estava format per més de cent mil ànimes, dirigides per Hernán Cortés. És a dir, aquest home va aconseguir unir tots els pobles de Mesoamèrica per alliberar-se de l'opressió asteca. No és més lògic això? 

P: Bé, d'acord, però després hi va haver un gran genocidi. No va quedar cap indígena. 

Q: Ui, ui, ui! Per saber que això no és cert no cal saber història. Només cal pensar una mica i observar la realitat actual. 

P: Què és el que he de pensar? 

Q: Darrerament saps que venen moltes persones procedents d'Amèrica i que parlen espanyol. Es distingeixen a simple vista? 

P: No tots, alguns són blanquets com nosaltres, però altres es veu que són sud-americans perquè tenen trets molt diferents. I en altres trobes trets d'aquí i d'allà. 

Q: Exacte. I creus sincerament que això seria possible si hagués existit un genocidi com diuen? A més, tu has estat a la República Dominicana de vacances. 

P Allà tots eren mestissos. 

Q: I en aquesta mateixa illa hi ha Haití, que es caracteritza pel predomini de la raça negra, descendents d’esclaus. I fixa't en la diferència: la República Dominicana, espanyola i mestissa; Haití, francès. No et diu res això de qui van ser realment els genocides? 

P: Uf. Si recordo bé el que es comentava a Santo Domingo sobre Haití. 

Q: T'agraden les pel·lícules de Hollywood? 

P: Sí, m’encanten. Sobretot les de l'Oest, i més actuals les policíaques. 

Q: Doncs en aquestes pel·lícules hi ha proves clares de la falsedat del genocidi. Te'n recordes que ens parlaven de Gerónimo, aquell terrible cap apache que s'enfrontava als ianquis? 

P: És clar! Quin por feia el seu nom! 

Q: I no t'has preguntat per què portava un nom espanyol? 

P: Caram, és veritat! 

Q: Perquè quan els nord-americans van anar a conquerir l'Oest es van trobar amb poblacions índies que ja coneixien els espanyols, amb qui havien conviscut sense massa problemes, i, en molts casos, havien adoptat noms cristians, en aquest cas espanyols. I van ser els ianquis, com ells mateixos expliquen a les seves pel·lícules, els que van exterminar els indis. 

P: Doncs la veritat, no hi havia caigut. Era més lògic que un indi es digués Toro Assegut o Àguila Roja abans que Gerónimo. 

Q: I a les pel·lícules policíaques que veus… Hi apareixen molts indis? 

P: Doncs no. Amb elles hem vist que als EUA hi viuen blancs, negres i hispans. 

Q: Hispans?  

P: Sí, són els mexicans, porto-riquenys, cubans... Es distingeixen bé. 

Q: Racialment, els espanyols d'avui ens assemblem més als blancs o als hispans? 

P: Als blancs, sens dubte. 

Q: És clar. Perquè els hispans són els que han recollit l'herència mestissa dels espanyols que van anar a Amèrica. 

P: Llavors, segons tu, tenim molt a celebrar i no hi va haver genocidi. 

Q: Segons jo no. Segons les evidències, que no cal saber història. T’imagines que visquéssim avui sense saber que existeix Amèrica? Sens dubte, cal celebrar-ho. I pel que fa al genocidi... Sí que n'hi va haver, però als territoris que no estaven gestionats per Espanya. 

P: O sigui que els espanyols van ser uns angelets… 

Q: Ah, no! Al segle XVI la societat no era angelical (ho és ara?). Abusos se'n van cometre abans i després del 12 d'octubre. Abans i després de les independències de les repúbliques americanes. Com també n’hi ha hagut a Europa. Però, saps què et dic? Anem a celebrar-ho. Ens prenem unes copes i brindem pel futur. Ah! Ni tu ni jo hem de demanar perdó per allò que no hem fet. 

P: Sí, anem a prendre unes copes. I brindem pel futur, que el veig molt “futut”.