Si li pregunten què és balonmano?, diguin: veure jugar a Anaitasuna i a Granollers
A vegades pensem que per a veure el millor partit de l'esport que sigui han d'enfrontar-se els equips amb major pressupost, millors figures, millor trajectòria i millors mitjans. Doncs no. L'handbol no és així. I aquesta tarda-nit del diumenge hem tingut l'oportunitat de comprovar-lo.
S'enfrontaven dos equips que estaran en la part mitjana alta de la competició. Dos pressupostos “justets”, amb plantilles molt nacionals i amb especial impacte i presència dels jugadors de pedrera. S'enfrontaven dos històrics de l'handbol espanyol: Anaitasuna de Pamplona i BM Granollers, en el Pavelló Anaitasuna navarrès.
Alguns diran que van sofrir del cor, uns altres que això és “indecent”, que no ens mereixem sofrir tant. Però, senyores i senyors, això és handbol del de veritat. És el balonmano que han de jugar “els grans” de tota la vida: a cara de gos i per totes. Amb esportivitat i molt respecte. És balonmano del bo.
“Anaita” i Granollers van disputar una primera part en la qual van empatar a tot, fins i tot en el resultat al descans: 14-14. En uns inicis l'equip d'Antonio Rama s'imposava en defensa i prenia la iniciativa fins a dos gols, tres en una ocasió (9-12), però sempre donava la sensació d'estar fent “la goma” perquè els navarresos tornaven a estrènyer i acostar-se fins a arribar a aquest empat a 14 al descans. Els dos equips lluitant al màxim, les defenses esforçant-se amb vehemència i els porters, que porterazos! parant-ho tot i més i fent esforçar-se als llançadors contraris per a triar una bona opció de tir.
La segona part, com en l'anterior, va tenir la igualtat per bandera, encara que en aquesta ocasió van ser els navarresos els que van prendre la iniciativa en el marcador amb diferències de 2 a 3 gols com a màxim. Fins que van aparèixer, a alimón, el porter Roberto Rodríguez (amb parades excepcionals) i un dels “júnior d'or”, Ferrán Castillo, que van donar la volta al marcador després d'un temps mort de Rama amb 3 a baix (24-21), mancant 11 minuts per al final. Algun dia ens explicarà el tècnic Antonio Rama què els diu als seus nois perquè aconsegueixin donar la volta a les dinàmiques de joc negatives en tan curt espai de temps.
Com si els minuts anteriors no haguessin existit i malgrat les tres exclusions (vermella) al brau baluard defensiu, Víctor Romero, un altre dels “júniors d'or”, el Balonmano Granollers va saber trobar la tecla, donar-li la volta al partit i imposar-se a un Anaitasuna de Pamplona que ho va intentar tot per a guanyar, però es va trobar amb la forma de la seva sabata i no li va quedar una altra que felicitar el rival català després del 28-29 final.
Ara a esperar al pròxim divendres, dia 4 d'octubre, on podrem tornar a gaudir d'handbol del bo a les 21,30 de la nit en el partit que enfrontarà a l'Handbol Granollers i el Recol·lectes Valladolid, un altre dels rivals històrics de la Lliga Asobal.
A continuació podrán escoltar les declaracions post-partit del técnic Antonio Rama i del porter Roberto Rodríguez. Declaracions Roberto Rodríguez despres de guanyar a camp del Anaitasuna 28-29 Declaracions Antonio Rama despres de guanyar a camp del Anaitasuna 28-29