Un total de 98 exemplars joves i 254 larves, d’aquesta especie en perill critic d’extinció, han sigut introduïts al Montseny

352 exemplars de tritó, espècie a punt d’extinció, s’alliberen al Montseny

En el marc de les accions de recuperació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) impulsades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el Zoo de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, la setmana passada es va concloure la reintroducció al seu hàbitat natural de 352 exemplars d’aquest amfibi en perill crític d’extinció.

Seguint el Pla de Recuperació aprovat per el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, els dies els dies 19, 25 i 27 de febrer s’han reintroduït a la natura un total de 98 exemplars joves i 254 larves, tots del llinatge occidental, recentment descrit com una nova supespècie (Calotriton arnoldi laietanus). Aquesta reintroducció ha estat possible gràcies als programes propis de cria i/o creixement de larves que duen a terme els centres de fauna de la Generalitat de Catalunya (Torreferrussa, Ponts de Suert i Bagà), el Zoo de Barcelona, el Zoo de Chester (GB) i el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC).

Les reintroduccions s’han realitzat en torrents seleccionats del Montseny designats pels tècnics especialitzats i tenint en compte les condicions ambientals dels diferents espais. Tots els alliberaments s’han fet en terrenys públics i en zones on ja s’havien realitzat introduccions prèvies

Tritón del Montseny (Calotriton arnoldi)

Com es fan els alliberaments

El seguiment dels tritons reintroduïts es fa de nit, amb la participació dels guardes forestals del Parc Natural del Montseny, que també col·laboren en la selecció dels torrents. Així, prèviament es realitzen visites per valorar l’estat dels torrents, la disponibilitat d’aigua i altres paràmetres ambientals i, posteriorment, amb la resta de participants en el projecte es decideixen els punts concrets per fer aquestes reintroduccions. A més a més, abans d’accedir als torrents cal aplicar el protocol de bioseguretat per evitar transmetre malalties mortals a l’amfibi.

Finalment, els animals s’alliberen en cada indret basant-se en grups de cria i genètica perquè hi hagi diversitat genètica en els diferents punts.

Aquesta reintroducció, sense precedents al territori, requereix assaig, un seguiment biològic de totes les poblacions alliberades i anàlisi continu per adaptar la futura gestió i millorar-ne els resultats a càrrec d’un equip multidisciplinari de tècnics i científics .

Foto_4_trito

Objectiu: ampliar l’àrea de distribució de l’espècie

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie i, de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a vuit torrents del Montseny que sumen 12 quilòmetres.

El tritó del Montseny va ser identificat com a espècie pròpia el 2005 i, actualment, és considerat l’amfibi més amenaçat d’Europa Occidental. Degut a la seva similitud amb el tritó del Pirineu (Calatriton asper), durant molts anys es va pensar que eren la mateixa espècie, fins que el 2005, gràcies a la realització d’anàlisis genètics es va constatar que era una nova espècie. Des de la seva identificació, es troba en perill crític d’extinció donada la seva reduïda distribució i està considerada una de les més amenaçades de l’Europa occidental.

Aquesta situació s’ha traduït en un esforç conjunt i continuat de diferents entitats i professionals que vetllen per la seva conservació. El 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa i el 2015, institucions com la Generalitat, el Zoo de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació de l’espècie.

Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu Life, que entre 2017 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació. Gràcies a aquest tipus d’iniciatives, des de 2010, s’han pogut retornar al medi natural més de 4.000 exemplars que, segons el seguiment realitzat per les institucions implicades, tenen una molt bona capacitat de supervivència. L’objectiu és maximitzar el nombre de noves poblacions i d’efectius poblacionals en un termini de 10 anys.