Abandonats en la tempesta: la traïció política després de la DANA a València
Ha passat una setmana des que la DANA va colpejar València, causant devastadores inundacions i deixant darrere seu un rastre de destrucció i desolació a la regió. Aquesta catàstrofe natural, que ha afectat greument la vida dels valencians, ha posat en evidència no només la vulnerabilitat de les infraestructures davant fenòmens extrems, sinó, sobretot, la ineficàcia de les autoritats polítiques a l’hora de gestionar la crisi de manera àgil i responsable. Malgrat la urgència i el perill de la situació, els responsables a la Generalitat Valenciana i el govern central han trigat dies crucials a reaccionar, demostrant una preocupant manca d’empatia i capacitat organitzativa en la resposta davant d’una emergència que reclamava una acció immediata.
Des del primer moment, l’administració de la Generalitat Valenciana, en lloc de liderar la resposta i coordinar l’assistència per als damnificats, ha demostrat ser incapaç d’oferir el suport necessari. No hi va haver presència activa dels seus líders ni una ràpida disposició de recursos a les zones afectades. Ni el president de la Generalitat ni el seu equip van ser capaços de convocar els mitjans necessaris ni de demanar ajuda a altres comunitats en el moment adequat. El retard en l’actuació va ser tan evident que el poble valencià es va sentir abandonat, sense el suport dels seus propis governants, cosa que resulta alarmant en una democràcia moderna. La seva incapacitat de mobilitzar forces d’emergència, d’organitzar una resposta eficaç i d’estar al costat dels seus conciutadans revela una manca de preparació inadmissible per afrontar una crisi d’aquesta magnitud.
Malgrat l’abandonament i la lentitud de les autoritats, la veritable resposta a aquesta crisi ha vingut de les pròpies persones. Els pobles afectats han vist com ciutadans anònims, voluntaris i organitzacions de la societat civil s’han bolcat a ajudar immediatament, arriscant el seu temps i esforç per rescatar, netejar i proporcionar recursos bàsics a qui més ho necessita. Davant la desídia política, ha estat el mateix poble espanyol el que, de manera solidària i desinteressada, ha demostrat un veritable compromís amb els damnificats. Des del primer moment, han sorgit mans disposades a ajudar sense esperar res a canvi, recordant-nos que l’empatia i la col·laboració són al cor de la societat, fins i tot quan fallen les institucions.
A nivell estatal, la situació no ha estat millor. La resposta del president del Govern, Pedro Sánchez, ha posat de manifest una preocupant desconnexió amb el poble valencià. En lloc de liderar i coordinar els esforços d’ajuda des del primer moment, Sánchez va optar per un enfocament distant, que va reflectir no només una falta d’empatia, sinó una actitud d’indiferència cap als afectats. La frase “si necessiten ajuda, que la demanin”, pronunciada pel mateix president, és una mostra clara d’aquesta actitud. Una declaració d’aquest tipus, que mostra tal nivell de menyspreu i narcisisme, mai no hauria de sortir de la boca d’un líder que té la responsabilitat de vetllar pel benestar de tots els espanyols, sense importar les diferències polítiques o ideològiques.
En aquest context d’abandonament institucional, ha estat la figura del rei Felip VI la que ha mostrat un compromís autèntic amb els ciutadans. La seva presència a la zona afectada no només ha estat simbòlica, sinó que ha reflectit la disposició de la Corona a estar al costat del poble en moments de necessitat. El rei ha demostrat, una vegada més, el seu caràcter ferm i el seu sentit del deure, en contrast amb l’actitud dels polítics que van intentar utilitzar la seva presència per protegir-se de les crítiques per la seva ineficaç gestió. No obstant això, aquesta estratègia els va sortir malament; lluny de millorar la seva imatge, va quedar en evidència la seva covardia, en no assumir la responsabilitat que els correspon i fugir de les seves obligacions mentre el monarca afrontava la població amb dignitat.
Els ciutadans de València, i de tota Espanya, mereixen líders que actuïn amb responsabilitat, empatia i promptitud en els moments de major necessitat, sense anteposar interessos ideològics o personals al benestar comú. La gestió d’aquesta crisi ha deixat al descobert una classe política desconnectada de la realitat i centrada en les seves pròpies lluites de poder, mentre aquells afectats per la DANA continuen esperant solucions reals. La dignitat de les nostres institucions i del mateix país està en joc.
La gravetat d’aquesta situació exigeix, sens dubte, que els responsables assumeixin les conseqüències dels seus actes. La Generalitat Valenciana i el govern central han demostrat una ineficàcia que el poble no pot tolerar, per la qual cosa la seva dimissió és ja un pas necessari. D’aquesta manera, les eleccions tornaran als ciutadans el poder d’elegir líders veritablement disposats a complir amb el deure de servir i protegir els seus compatriotes, i a restaurar la confiança en unes institucions que han fallat en el moment més crític.
Amunt València!