Defensant la Llibertat Lingüística a Catalunya: Un Compromís pel Català i el Castellà
La recent polèmica sobre l’atenció en castellà a l’Hospital Dexeus ha reobert un debat crucial sobre els drets lingüístics a Catalunya. En una societat tan diversa i culturalment rica, la llibertat d’escollir l’idioma d’atenció no només s’ha de protegir, sinó que s’hauria de celebrar com un reflex de respecte mutu i empatia envers els altres. L’empatia, aquesta capacitat humana de posar-se en el lloc de l’altre, és clau per evitar divisions que, sense ella, tendeixen a alimentar tensions latents. Quan l’empatia es perd, sorgeixen conflictes innecessaris que poden afectar el clima social i desgastar les institucions que han de promoure el benestar col·lectiu.
A Catalunya, tant el català com el castellà tenen estatus de llengües oficials, un reconeixement que simbolitza el compromís d’inclusió i respecte envers la diversitat d’identitats. El dret d’escollir en quin idioma comunicar-se i ser atès en els serveis públics garanteix un tracte igualitari i promou un sentit de cohesió que evita la crispació. En permetre que cada ciutadà s’expressi en la seva llengua preferida, es reforça un respecte mutu que prevé tensions i actua com un antídot contra aquelles veus populistes que, aprofitant l’absència d’empatia, intenten pintar un fals problema de convivència.
El català és una peça fonamental de la identitat catalana i promoure’n l’ús és vital per preservar el patrimoni cultural de la regió. Tanmateix, promoure el català no ha d’implicar restriccions a l’ús del castellà, sinó un esforç per integrar ambdues llengües en igualtat de condicions. L’empatia aquí resulta essencial: el català ha de ser protegit i fomentat, però sense restar importància al dret a parlar i ser atès en castellà. Així, la veritable llibertat lingüística a Catalunya ha de ser una convivència equilibrada i harmoniosa, on cada llengua trobi el seu lloc i totes dues puguin ser escollides sense que una s’imposi sobre l’altra.
Un enfocament de “bilingüisme actiu” en els serveis públics i centres de salut permetria a cada ciutadà escollir l’idioma en què desitja ser atès. Aquesta preparació dels professionals per atendre en català o castellà es converteix en una mostra tangible de respecte envers la pluralitat de Catalunya i també en una mostra d’empatia institucional, escoltant i atenent les preferències individuals de cada persona.
La manca d’empatia en qüestions lingüístiques, però, pot donar lloc a una crispació latent que afecta tant la convivència com el clima social en general, generant tensions que aprofiten aquells discursos populistes que, amb promeses buides i el seu particular “cants de sirena”, intenten convèncer la gent que existeix un problema de convivència a Catalunya. Res més lluny de la realitat: Catalunya és una societat rica en diversitat, i defensar el català no implica rebutjar el castellà. Implica construir una comunitat on ambdues llengües s’enriqueixin mútuament, enfortint una identitat catalana inclusiva i oberta a la pluralitat.
La llibertat d’elecció en l’idioma d’atenció no només és un dret, sinó un reflex d’empatia, respecte i compromís de Catalunya amb la seva diversitat. En un context de respecte mutu i sensibilitat envers els drets dels altres, el perill de la crispació i la manipulació populista es redueix, donant lloc a una convivència sana i respectuosa. Catalunya, des de la seva història i fins al present, ha sabut integrar i respectar les diferències. Amb aquesta empatia, la llibertat lingüística pot reflectir els valors d’una societat unida i diversa, capaç d’unir els seus ciutadans en la seva pluralitat i evitar les tensions artificials que només busquen dividir.