Ole nassos!, per no dir una altra cosa. O sigui, que resulta que tot el Congrés i el Govern ballen al so de la música que imposa un senyor que hauria d’estar detingut i a la presó segons les lleis (no ho dic jo, que, per cert, aquesta és una altra, pel tema de voler canviar-les per no imputar-lo) i que viu a Waterloo en un "casoplón" pagat entre tots els espanyols, que ja voldria jo per a mi.
Quin país és aquest que es deixa manipular per un pròfug de la justícia? (Així el definia el Govern i el seu president fa només dos mesos, encara que, com és habitual en ells, canviïn d’opinió).
Ara resulta que el mateix partit del govern es desplaçarà de nou a casa seva per renegociar el seu suport, amb els seus set vots al Congrés, que els permeti continuar amb la seva feina, que per a mi és d’assetjament i enderroc a la normalitat democràtica.
Jo sempre he defensat els acords i el consens, però tot té un límit, i en aquests casos els límits ja estan més que superats.
I això del Fiscal General? Així que… ¿filtra (presumptament) dades secretes i després esborra els missatges i es queda tan ample amb aquell somriure sarcàstic amb què el veiem a la televisió, dient que és el protocol habitual? (Spoiler: aquest protocol no existeix, ho afirmen dos fiscals en declaració davant el jutge).
O sigui, el senyor que hauria de defensar la llei fins a l’últim extrem la viola i el govern l’aplaudeix!
No entenc res! (O sí, per a la meva desgràcia) i per això em recordo allò que resa al títol d’aquestes lletres.
Si en un estat de dret existeixen tres poders que haurien de ser independents i igualment poderosos, veiem amb molta por que en aquest país nostre, l’executiu i el legislatiu estan en decadència moral, imposant criteris similars al tercer poder, el judicial. I no només això, també coarten la llibertat del denominat “quart poder”, la premsa, a la qual acusen d’aixecar bulos i de fer córrer el fang quan no els agrada el que publiquen i els canten les quaranta.
No hauríem de fer alguna cosa urgentment, entre tots, perquè això no passi i no vagi més enllà?