L’any que vindrà, si de veritat ens hi posem
Ha finalitzat el 2024 i amb ell han passat els balanços que hem vist als mitjans de comunicació o els propis que cadascú ha fet, bé amb els més propers durant els àpats familiars, bé de manera interna i privada, sorgits de la voluntat de ser millors en el nou any. Si això ja ha passat, ens toca mirar cap endavant. Què ens espera aquest nou any? Quines tasques ens podem marcar per al 2025? Com hi puc contribuir?
Comencem per la Pau
Comencem l’any, l’1 de gener, commemorant el Dia Mundial de la Pau. No és poca cosa que precisament es vulgui celebrar el primer dia de l’any. Ha de ser un propòsit ferm i no un d’aquells propòsits mai complerts com el de tornar al gimnàs o cuidar l’alimentació. Dels dirigents mundials, només he sentit el Papa Francesc ocupar-se del tema i fer propostes per a la conciliació al món. Altres líders només es preocupen de fer discursos buits de contingut.
I la tasca és urgent. Portem més d’un any de guerra a Gaza i els seus voltants, amb més de 45.000 morts i milions d’afectats. I més de mil dies de guerra a Ucraïna amb milions de persones patint els seus efectes devastadors.
Estic convençut de l’existència de cicles històrics i que ara vivim un d’aquests cicles negres: amb guerres, tensions internacionals, radicalismes -que porten a l’augment dels odis-, pèrdua de valors com l’empatia i la solidaritat, enfrontaments polítics - "o estàs amb mi o contra mi", en lloc de buscar consensos i acords en benefici de tothom-...
Podem revertir aquesta situació si cadascú, des de la seva parcel·la, entén que l’única manera de seguir endavant és estant junts i en pau. Perquè quan ho fem -i ho hem demostrat al llarg de la història- podem aconseguir-ho tot... o gairebé tot.
Recuperar la veritat
La veritat es basa en fets contrastats, no en sentiments. No necessàriament el que més s’escolta és la veritat. Cal buscar-la i contrastar-la. La veritat tampoc sol encaixar sempre amb el nostre ideari. Però la veritat és la veritat, incomodi o no.
Si el que escoltem encaixa sempre amb el nostre pensament o desitjos, podem començar a sospitar que es tracta d’un relat. Aquest relat està maniqueament creat per interessos, especialment polítics, i propagat a tort i a dret per les xarxes socials, que no tenen filtre de veracitat. La veritat alimenta l’ànima; el relat engreixa qui el crea i el difon.
Per això convido tothom a llegir i qüestionar més. A no seguir distribuint el relat i a buscar la veritat. A ser crítics amb el que es veu i s’escolta i consumir informació veraç i contrastada.
Valorar les petites coses
Algú va dir una vegada que "les coses més importants de la vida són invisibles". Així ho entenc i així ho crec.
Els detalls altruistes, la voluntat de servei, la solidaritat, el respecte als altres, l’esforç, la defensa de la dignitat humana i de la seva llibertat (sense llibertinatge) es tradueixen en petits gestos diaris que cadascú pot realitzar per millorar el seu entorn i, alhora, el món.
Aquelles "petites coses" -com deia Serrat- haurien de ser els nostres propòsits per al nou any.
En essència, són coses invisibles, intangibles, que es converteixen en accions molt reals que poden fer del 2025 aquell any que va trencar el cicle històric negre del qual vaig parlar abans.