L'assetjament al poder judicial
Espanya encara és un estat de dret. Per això, els tres poders: executiu, legislatiu i judicial, són independents... per ara.
Per les actuacions del govern actual del país, que anem coneixent amb comptagotes, controlar els tres poders fins que es converteixin en mers comparses de la seva ideologia i interessos polítics sembla ser una de les seves prioritats. Sobretot quan el poder judicial s'atreveix a posar en dubte, amb les causes obertes actualment, l’"honorabilitat" de l’executiu i del seu entorn.
Cal advertir que el poder executiu es manté a les seves mans gràcies a molt màrqueting (és curiós que tots els ministres utilitzin les mateixes paraules quan responen als periodistes) i moltes concessions a partits minoritaris que, curiosament, no desitgen que Espanya avanci, sinó més aviat el contrari (llegiu independentistes). Així, amb aquest ball de "les rebaixes del tiet Paco", aconsegueixen un il·lusori control del poder legislatiu.
Però els falta el tercer poder: el judicial.
El govern espanyol ha adoptat el vergonyós insult a la Justícia Espanyola titllant-la de "lawfare". És més, el mateix president va insinuar, com si res, que els jutges estaven en connivència amb el PP, cosa que venia a dir que la Justícia Espanyola no era de fiar. Tot per justificar que el seu entorn familiar i ministerial està embolicat en presumptes casos de corrupció.
Des de la tribuna del Congrés, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va acusar jutges citant noms i cognoms de "persones indecents que haurien de ser cessades i jutjades" (sic) i de "prevaricadors".
Ni la presidenta del Congrés (Sra. Armengol, del Partit Socialista), ni el govern, ni tan sols el fiscal general de l’Estat van recriminar aquesta conducta ni van reprovar la seva gravíssima acusació.
A aquest assetjament verbal van seguir actes vandàlics amb danys materials contra habitatges de jutges, com per exemple a la de Pablo Llarena, a Sant Cugat. O els atacs als jutjats de Gavà i Girona, on una turba va llançar escombraries i excrements contra els edificis judicials. No és estrany que a Catalunya faltin jutges i que les places disponibles no es cobreixin.
Així estan les coses al nostre país: els partits independentistes fomentant la ràbia contra els jutges i el mateix govern deslegitimitzant la important i independent funció judicial.
Si a tot això hi sumem més situacions rocambolesques, com la batalla interna (entre juristes "conservadors" i juristes "progressistes") per controlar el Tribunal Constitucional, a la qual el govern afegeix llenya al foc quan es tracta de jutjar les decisions preses, a esquenes de la Constitució, en els Consells de Ministres i a les Corts...
No insistiré en l’assumpte del fiscal general de l’Estat, sobre el qual ja vaig comentar en un altre article. Simplement reitero que és escandalós.
I com que sembla que no els agrada l’actual planter de jutges, el govern ja pren mesures per fidelitzar els futurs jutges amb beques i subvencions per pagar-los els estudis. Tot això es fa en nom de "democratitzar" la carrera judicial, segons afirma el seu portaveu.
Això de "democratitzar" últimament s’utilitza per a tot, i la música sona bé. Llàstima que la lletra, quan l’escoltes atentament, et recordi una democràcia a l’estil bolivarià, és a dir, pura dictadura.