Del segon aspecte se’n deriva el concepte de governança, que s’ha d’entendre com la forma de governar, especialment si és eficaç i adequada als fins que es persegueixen.
En definitiva, sobre la base del que s’ha dit anteriorment, és necessari que l’Estat sigui capaç de promulgar lleis, fer-les complir, administrar eficaçment, mantenir un alt nivell de transparència i mecanismes de rendició de comptes de les institucions públiques davant dels ciutadans, a més de controlar la corrupció.
I em pregunto: som un referent pel que fa a la capacitat d’aprovar lleis? Generem imitadors arreu del món? Després de publicar un manual de resistència, estem preparats per publicar-ne un sobre governança? I responc reflexionant sobre dues qüestions:
La primera, com tots sabem, un dels poders de l’Estat és l’executiu i, entre les seves facultats, la Constitució estableix que, en cas d’extraordinària i urgent necessitat, el Govern podrà dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei, que hauran de ser sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats.
En aquest sentit, aquest passat dimecres 22 de gener de 2025 no ha estat aprovat pel Congrés dels Diputats el Reial decret llei 9/2024 de 23 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria econòmica, tributària, de transport i de Seguretat Social, i es prorroguen determinades mesures per fer front a situacions de vulnerabilitat social, més conegut com a “decret òmnibus”, que incloïa la revalorització de les pensions. Una de les raons esgrimides pels grups que no l’han votat ha estat que el Reial decret llei recollia, a més, altres qüestions de diversa índole, com ara el traspàs d’un edifici de París, seu de l’Institut Cervantes, al PNB en el marc de la devolució de béns incautats segons la Llei de Memòria Democràtica.
Partint de la base que, per múltiples raons, no entenc aquest costum dels nostres governants, des de fa molt de temps, de contemplar en una mateixa norma qüestions que no tenen absolutament res a veure entre elles, i perquè considero que si un govern vol ser eficaç hauria de rebutjar de ple aquesta pràctica, penso que aquest tipus de *totum revolutum* en el contingut d’una llei, que hauria de ser útil per als ciutadans a qui va dirigida, desvirtua completament la consistència de la seva veritable naturalesa i la congruència en la seva finalitat.
No em sembla descabellat sospitar, com a hipòtesi possible, que amb aquest procedir, d’alguna manera, es podria realment estar apostant per incrementar la probabilitat que finalment sigui rebutjat. En aquest cas, a més, em pregunto: és realment ara una qüestió d’extraordinària i urgent necessitat el traspàs d’aquest edifici? Aquesta suposada extraordinària i urgent necessitat és comparable amb la de la pujada de les pensions? Aquest traspàs es pot considerar com una mesura per fer front a situacions de vulnerabilitat social? I, per acabar, aquest procedir és una mostra de governança? Segur que hi haurà algun polític, altaveu noble de la progressia en una estança innoble, que em dirà que sense cap dubte.
La segona qüestió sobre la qual plantejo la reflexió sobre el grau de governança de què gaudim també em porta a preguntar-me pel fet que, si la Constitució determina de manera imperativa que el Govern haurà de presentar al Congrés dels Diputats els Pressupostos Generals de l’Estat almenys tres mesos abans de la finalització dels de l’any anterior, i que si la Llei de Pressupostos no s’aprova abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, es consideraran automàticament prorrogats els pressupostos de l’exercici anterior fins a l’aprovació dels nous.
Llavors, com és possible que no es respecti literal i escrupolosament el mandat constitucional? És a dir, on s’estableix en aquest precepte que es pot interpretar arbitràriament que, si el govern sap de manera anticipada que no tindrà els suports suficients, pot prescindir de presentar els Pressupostos Generals de l’Estat al Congrés dels Diputats i declarar automàticament prorrogats els de l’exercici anterior? Em sembla molt bé que prèviament, si així ho desitja, informi sobre aquests possibles suports, ell sabrà; però considero que el que atempta contra la governança és que directament no els presenti o, en aquest cas, si no té intenció de presentar-los per no experimentar el rebuig a causa de la seva elevada autoestima, que convoqui eleccions.
