TRES FERIDES
Recordem el poema escrit a la presó entre 1938 i 1941 per Miguel Hernández i publicat pòstumament el 1956 que diu "Va arribar amb tres ferides" i amb el qual Joan Manuel Serrat va compondre una cançó que diu: "Va arribar amb tres ferides: la de la vida, la de l'amor, la de la mort". Una cosa semblant passa amb el nostre president, que també ha arribat amb tres ferides: la d’aconseguir el càrrec, la de patrimonialitzar-lo i la de la seva mort política.
La primera d’aquestes la va fer certa en arribar ja a la seva segona legislatura com a president, sense haver estat el seu partit el més votat a les darreres eleccions en què era cap de llista. Per materialitzar la segona via, ha posat la mà, sense cap mena d'escrúpol, per controlar directament o indirectament pràcticament totes les institucions: el Centre d'Investigacions Sociològiques, la fiscalia general de l'Estat, el Banc d'Espanya, RTVE, el Consell d'Estat, el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, i així fins a vint-i-cinc organismes, incloent empreses participades per l'Estat, organismes que depenen de l'administració i altres òrgans claus en l’àmbit jurídic.
La seva tendència sembla que cada cop ens acosta més a un "règim híbrid", és a dir, un règim civil amb institucions formalment democràtiques però que no és una autèntica democràcia. Un règim on el joc polític no és completament net entre el govern i l'oposició, i on el primer utilitza els recursos de l'Estat en benefici propi, com per exemple amb l'abús en el control dels mitjans de comunicació estatals, o aprovant o pretenent aprovar lleis antidifamació per pressionar els grups independents de la societat civil que no li són lleials. Un règim on s’aposta per polítiques d'intervencionisme econòmic estatal, amb generosos i selectius programes socials per convertir el seu rival polític en l'enemic del poble.
Ha utilitzat béns i institucions estatals, materials i intangibles, per al seu interès particular, ha atacat jutges sense respectar la separació de poders, i també ha carregat contra empresaris i periodistes. Senzillament perquè el seu objectiu no ha estat altre que tenir sempre el monopoli del poder i no suporta trobar resistència a la seva forma de govern; i, en definitiva, perquè també només vol que existeixin dos tipus de ciutadans: els palmeros obedients i els apàtics.
Per no deixar això en una simple apreciació personal i per corroborar la meva opinió particular, acudeixo i recorro a Freedom House, una institució de prestigi mundial creada als EUA el 1941 per promoure la llibertat al món, que publica cada any el seu informe de gran influència internacional sobre el desenvolupament de la democràcia en diversos països, anomenat *Freedom in the World*.
Prenent com a font (https://freedomhouse.org/country/spain/freedom-world/2018-2023), on es fa públic el que determina aquest informe, Espanya l'any 2018 tenia una puntuació de 38 punts sobre 40 en drets polítics i de 56 punts sobre 60 en drets civils, amb una puntuació global en qualitat democràtica de 94 punts sobre 100; el 2023 Espanya tenia una puntuació de 37 punts sobre 40 en drets polítics i de 53 punts sobre 60 en drets civils, amb una puntuació global en qualitat democràtica de 90 punts sobre 100. Això representa un retrocés en qualitat democràtica d’un 4,3% en els darrers sis anys, cosa que ratifica que no ens allunyem precisament del que es considera un règim híbrid.
Per tant, em temo que, si es manté aquesta mateixa línia sense esmenar-la ni corregir-la, la tercera i última de les ferides es farà present per al president en la seva versió més severa: la de la seva mort política. Al respecte, no hi ha debat, perquè crec que queda sobradament respost el “per què”; i, segons els interessos i el desig de cadascú, només queda per esbrinar el “quan”.