I això és com jugar al pòquer amb les cartes marcades: sempre beneficia a un dels rivals. En aquest cas, a les que tenen més profunditat de banqueta, que no són altres que les 8 vegades campiones (fins avui, que ja en són 9) de la Copa de la Reina i vencedores de les dues edicions anteriors (ara tres seguides): el Super Amara Bera-Bera. Les basques tenen un equipàs acostumat a jugar competició europea entre setmana i partits amb poc descans. És un equip fet per guanyar, i la Copa és un guant fet a mida per a elles.
El Beti-Onak competia per primera vegada en la Copa, però havia aconseguit eliminar dos dels equips favorits: el Guardés gallec, millor equip de la Lliga, i l’equip amfitrió, el Granollers. No obstant això, van arribar a la final esgotades, sense aire. I tots sabem que, per més ganes que hi posis en aquest esport, si els pulmons no aguanten i el cor no batega a la velocitat adequada, el cos ho nota. Ahir, en el partit de semifinals davant el KH7 Granollers, les noies d’Echevarría ho van donar tot, i es va notar. Estaven tan cansades com les catalanes, però van saber dominar els minuts decisius.
🏆 ¡Tenemos campeonas de la #CopaReina2025!
— RFEBalonmano (@RFEBalonmano) March 16, 2025
🤩 ¡ENHORABUENA, @BalonmaBeraBera!
#️⃣ #CopaReina2025 #Balonmano pic.twitter.com/9KbKSbXk09
A la final, des del primer minut, es va veure que no sortien amb la mateixa força que en els partits anteriors. I mira que ho van intentar. Però al davant tenien el millor equip coper de la història recent (el de la història és el magnífic Mar Valencia amb 20 títols). I això ho van pagar les entusiastes jugadores navarreses. L’únic moment "dolç" va ser el primer gol i única avantatge del Beti-Onak (1-0) al minut 2 de partit. A partir d’aquí, el Bera-Bera va dominar i, com un martell piló, va anar anotant gol rere gol, marcant el ritme del partit i enfonsant moralment el seu rival fins a arribar a una diferència de sis gols amb el 9-15 o 10-16. Al descans, un contundent 11-16 posava les coses molt complicades per a les jugadores del conjunt navarrès de cara a la segona part.
El Beti-Onak s’enfrontava a un equipàs que, cal recordar-ho, en les sis ocasions anteriors en què s’han enfrontat, en les sis sempre ha guanyat el Bera-Bera. Un 6-0 que pesa com una llosa, per més ganes que tinguis, i més si has descansat poc. I no només jugaven contra un equipàs, sinó contra Lucía Prades, la magnífica portera del Bera-Bera, que va aturar 12 llançaments només a la primera part! Sens dubte, la millor portera del torneig, que ha estat ple de grans porteres.
A la segona part, va passar el que era previsible: el Bera-Bera va controlar el partit, i el Beti-Onak va lluitar amb orgull, però les diferències eren insalvables per a l’equip de Villava. A poc a poc, tots dos equips van relaxar les defenses, fet que va permetre veure més gols i fer gaudir el públic, que quasi va omplir el Palau d’Esports. Ahir, a les semifinals, gairebé 5.000 aficionats i aficionades van vibrar amb l’handbol femení. Tot un homenatge a aquest esport. Quan arriba el moment d’intercanviar gols, ja sabem qui en surt beneficiat: el conjunt amb més profunditat de banqueta i millors braços. I aquest va ser, un cop més, el campió vingut de Sant Sebastià: Super Amara Bera-Bera.
Granollers ha gaudit i ofert el millor handbol femení que s’ha vist mai amb una Copa de la Reina que ha certificat que les autèntiques reines venen de Sant Sebastià i es diuen Bera-Bera. El resultat gairebé ni importa (21-30), perquè les més de 14.000 persones que han vist l’handbol en directe aquests tres dies, i els molts milers que l’han seguit per televisió, han estat testimonis del domini i la qualitat de les grans favorites. Salve Bera-Bera! I felicitats a un subcampió més que digne: Beti-Onak, la ventafocs convertida en matagegants, que és més que probable que obtingui com a recompensa la participació en la European Cup de la pròxima temporada. Enhorabona!
I no volem tancar aquesta última crònica de la Copa de la Reina sense felicitar la impecable organització, la ciutat de Granollers, el seu Ajuntament, el seu Club, el Balonmano Granollers, bressol de l’handbol espanyol, els voluntaris i l’afició, tant de Granollers com de tota Espanya, que han omplert el Palau i han creat l’ambient perfecte per gaudir de la millor edició de la Copa de la Reina de la història.
La pròxima edició tampoc tindrà un mal escenari: Donosti/Guipúscoa, probablement a Irún. Les campiones jugaran a casa seva. Visca l’handbol femení!
