La veritat és que feien ganes de sortir fugint del Palau d’Esports de Granollers en la primera part, quan els nois d’Antonio Rama es van veure desbordats per un BM Logronyo super efectiu, amb la lliçó ben apresa i amb una defensa que trencava les idees i la velocitat vallesana. Els de Miguel Ángel Velasco van jugar amb una estratègia molt ben definida a la pista i amb l’avantatge d’aprofitar-se d’un rival que va saltar a la pista vallesana com una ànima en pena.
Sabíem que no entrar als vuitens de final de l’European League faria mal als joves jugadors del Granollers, però no esperàvem que tant, almenys jo. I encara menys que el cop fos tan fort que permetés al seu rival avançar-se pel doble de punts al minut 26:40 amb un gairebé definitiu 7-14. Almenys, d’aquí al final del primer temps, els nois d’Antonio Rama van ser capaços de reaccionar una mica i reduir diferències fins al 10-14 amb el qual es va arribar al descans.
Després d’aquesta dutxa freda, la xerrada de l’entrenador i diverses consignes, el Balonmano Granollers va tornar a la pista amb una altra actitud. I amb cara de voler deixar enrere les seves depressions europees i adonar-se que tenia una gran oportunitat de plantar-se als llocs capdavanters de la Lliga. I a fe que ho van aconseguir.
A poc a poc. Amb duresa, suor, esforç i defensa, encara amb massa errades de concentració, però amb la fe de voler guanyar i sabent-se millors que el rival, els catalans van capgirar el marcador després d’empatar a 18 al minut 15:30. Després de 45 minuts de partit, tot tornava a començar. Marcador igualat i noves sensacions.
Sensacions que van donar fins a 3 gols d’avantatge als locals a falta de 2:20 minuts, quan tots crèiem que el partit estava sentenciat. Error. Els riojans es van acostar de nou i van empatar a 27 amb un gol de Rolando Uríos, quedant només 9 segons per jugar. El Granollers va treure de centre ràpidament i, per arrodonir un dels seus millors partits, Pablo Urdangarín va aconseguir marcar el gol 28 i tancar el partit a falta de 3 segons. Una barbaritat de gol, de resultat i de moment, que va provocar l’èxtasi a les graderies.
Com diuen, els vells rockers mai moren, i Antonio García va demostrar que vol acomiadar-se de la competició espanyola a lo gran. Antonio García → 7 gols (tot i que el seu percentatge d’efectivitat no va ser el millor), màxim golejador del partit. Pablo Urdangarín → 6 gols. Leonardo Abrahão → 5 gols, un partit de renaixement esportiu. Roberto Rodríguez (porter) Partit espectacular, aturant un terç dels xuts.
Tot això per recuperar l’autoestima i el tercer lloc a la Lliga, darrere de Torrelavega i dels del futbol. Ara toca centrar-se en la Copa de la Reina d’handbol femení, que es disputa a partir de divendres a Granollers, mentre la selecció espanyola masculina juga els partits de classificació per a l’Europeu. Això suposarà un descans físic i mental molt necessari per a l’equip d’Antonio Rama de cara a afrontar les 11 jornades restants de la Lliga Asobal.
