Les conques dels rius Congost, Tenes i Riera de Caldes, de les més perilloses de Catalunya

La major part del Vallès Oriental és zona amb risc d'inundació

Zonas inundables Font Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico

Les inundacions que aquests dies afecten mitja Espanya estan posant en dubte el sistema d’alerta, detecció i informació sobre aquest fenomen meteorològic tan perjudicial. Una de les grans controvèrsies d’avui mateix és si el govern valencià, per exemple, podria haver fet alguna cosa més per intentar que l’impacte d’aquesta forta DANA hagués estat menor. 

Hi ha opinions per a tots els gustos, però cap d’elles científicament concloent que demostri deixadesa o ineptitud per part de les autoritats de tots els signes polítics i nivells de govern. Tant des de l’Institut Meteorològic, com des de la comunitat Valenciana i des de nombrosos mitjans de comunicació, es va fer èmfasi amb antelació en el que podria ocórrer si es complien les prediccions. I va succeir. Molt més, fins i tot, del que ningú havia previst.

De fet, si visiteu el web del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, us podeu descarregar el mapa de “Zones Inundables associades a períodes de retorn”, que no és altra cosa que les conques, punts concrets i localitats amb més probabilitat d’inundació segons les estimacions i dades recollides a 10, 50, 100 i 500 anys. En aquest mapa veureu que la gran majoria de València és zona de risc alt d’inundació. Tal com ha passat.

El Vallès Oriental és zona inundable 

La cartografia inclosa en aquest servei conté les àrees definides com a Zones Inundables associades a períodes de retorn en estudis realitzats per les autoritats competents en matèria d’aigües, ordenació del territori i Protecció Civil, i la corresponent informació alfanumèrica associada. 

Pràcticament les localitats de major població del Vallès Oriental estan situades en zones d’alta probabilitat d’inundació, com es pot veure en el mapa adjunt. En concret, les conques dels rius Congost, Tenes i Riera de Caldes són de les més perilloses de Catalunya, juntament amb la zona del Baix Llobregat a la seva desembocadura o les Terres de l’Ebre, també a la desembocadura.

Concretament, després del nostre article de fa dos dies a www.catnoticias.cat en què ens preguntàvem si es podria desbordar el riu Congost, la resposta és que sí. Tot depèn de la quantitat d’aigua caiguda a la capçalera (la zona nord des d’on neix) fins que arriba a les estretes del cabdal motivades per les gorges produïdes per la bretxa que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí i que talla aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. 

El Rio Congost al seu pas per Granollers

Les xarxes socials han parlat molt del nostre article i s’ha començat a debatre si estem preparats per suportar una DANA d’aquestes característiques. Si el riu està net d’arbres, branques, brutícia i malesa, i no troba obstacles en el seu curs natural, en cas de crescuda, arribaria a la vall de les Franqueses – Canovelles – Granollers – Montmeló net i amb capacitat de creixement gràcies als murs que (almenys de moment) impedeixen que surti del seu curs. En cas que el curs de la vall es trobés en les condicions actuals, pràcticament sense netejar, és molt probable que ens trobéssim davant d’una gran crisi derivada dels “colls d’ampolla” que provocarien troncs, canyes, malesa i tot el que fos arrossegat riu avall.

Aquesta mateixa anàlisi que hem fet respecte al riu Congost es pot (i s’ha de) aplicar també al curs del riu Tenes i de la Riera de Caldes. Tots dos desemboquen al Besòs a l’alçada de Mollet i La Llagosta i podrien generar grans problemes si no estan degudament preparats per afrontar una crescuda.

En qualsevol cas, seria bo que els dirigents polítics dels nostres ajuntaments del Vallès Oriental preveiessin esdeveniments i netegessin els cursos dels rius de manera urgent i, a partir de llavors, de forma periòdica. Així mateix, seria adient revisar els murs de contenció i aquells punts o construccions que podrien ser susceptibles de perill en cas de pluges desmesurades, com ara ponts, per exemple. No serveix de res llepar-se les ferides a posteriori si abans les hem pogut evitar.