I què motiva aquest creixement desmesurat i sobtat? Doncs que les candidatures, els components d’algunes de les seves llistes en els nombrosos municipis on es presenten les formacions polítiques, tinguin “defectes de forma” i “es coli” gent que no hi hauria de ser. Com el que ha passat a Mollet del Vallès, una ciutat a escassos quinze minuts al nord de Barcelona, on l’actitud del número dos de Vox, Francisco Javier Soto, ha forçat el partit a expulsar-lo com a militant i regidor per Mollet, tal com indica el següent comunicat oficial i després del qual explicarem els detalls i la realitat que han motivat aquesta reacció de la direcció de Vox:
“El Comitè de Garanties de VOX, màxim òrgan nacional del partit pel que fa als drets dels afiliats, ha resolt imposar una sanció molt greu a Francisco Javier Fermín Soto, que inclou la suspensió dels drets com a afiliat i la inhabilitació per exercir càrrecs o funcions en el partit o en representació d’aquest.
Aquesta sanció es deu al comportament negatiu d’aquest regidor tant en la feina diària del Grup Municipal de VOX a Mollet del Vallès, que ha afectat fins i tot votacions en el mateix Ple de l’Ajuntament, com en la seva relació amb la resta de membres del partit i la direcció provincial, així com el seu interès absolutament individualista, tot plegat contrari als valors que VOX exigeix als seus membres i representants públics.
Des del partit es defensa la tasca de Lupe Santiago, la nostra portaveu en aquesta corporació, així com la seva enteresa, saber estar i dedicació pels veïns de Mollet. Els membres de VOX no contribueixen a la política per servir-se’n, sinó per servir el veí.”
En qualsevol cas, com dèiem abans, darrere la història hi ha la “intra-història”, aquella part que ningú vol explicar però que és obligació del periodista esbrinar: els veritables motius d’aquesta ruptura.
Pel que sembla, tot comença a “escalfar-se” quan Vox no treu un sol regidor a Mollet, sinó dos, encara que sembli una incongruència. Això significa que l’Ajuntament assigna un 100% de sou (uns 42.000 euros) al Grup Municipal perquè els regidors, segons dictamini la seva portaveu, decideixin com repartir-lo en funció de la seva dedicació al municipi.
En aquest cas, la líder de Vox a Mollet del Vallès accepta només el 50% d’aquest sou perquè vol continuar, en la mesura que la dedicació política li ho permeti, amb la seva activitat professional. Però no passa el mateix amb el regidor Soto, que si accepta el 50% d’aquest sou (uns 21.000 euros bruts anuals) hauria de renunciar a la seva pensió de jubilació, ja que és incompatible cobrar de dos ens públics, en aquest cas de la Seguretat Social i de l’Ajuntament de Mollet. Per tant, el número dos es queda sense sou (diu que el dona al poble, molt esplèndid per part seva) i només rep una petita assignació d’uns 350 euros al mes per assistir als plens, que van a parar al seu grup municipal, en cas que ho sol·liciti.
El colmo del colmo és que, pel que sembla, fins i tot va arribar a demanar assessorament al Grup Municipal del PP de Mollet (no hi ha millor “amic” que un bon “enemic” per donar consells) sobre com podria accedir a aquest 50% del sou i de quina manera. Imagino que els de la gavina molletenca li contestarien que de cap manera, perquè el problema no s’ha resolt per al regidor díscol.
Aquest “problema” ha anat deteriorant la relació amb la seva cap de files i portaveu de Vox a l’Ajuntament de Mollet, Guadalupe Santiago, fins a arribar, fins i tot, a la divisió en el vot mostrat en ple municipal o a males actituds en les sessions plenàries que Fco. Javier Soto mai ha amagat, públicament, amb la clara intenció de fer evident el seu distanciament amb la formació d’Ignacio Garriga i Abascal.
Ara, si el regidor complís amb el que tot regidor sap: que forma part d’una llista tancada i que el vot rebut ha estat a aquesta llista, renunciaria a la seva acta i marxaria a casa per continuar fent política, però des de fora de l’Ajuntament. Com que probablement no ho farà, serà interessant veure si l’Ajuntament de Mollet bloqueja els trànsfugues sense donar-los l’estatus de “grup municipal” ni assignació econòmica per a despeses. I si no ho fan així, ja saben, a les pròximes municipals s’apunten al PSC o als Comuns de Mollet, en llocs de sortida, es converteixen després en trànsfugues i es venen al millor postor per allò de don dinero. Seguirem informant.
