Digues qui et mana i et diré qui ets
Ja, ja sé que no és així la frase, però m’he fet venir bé per explicar la situació inèdita que viu Espanya justament en aquests moments.
Escolto les notícies i no m’ho puc creure. Resulta que el partit del nostre govern està intentant encaixar una forma jurídica per acceptar la petició (més ben dit, exigència) de Junts perquè Sánchez se sotmeti a una moció de confiança, això sí, sense que es noti.
Ole nassos!, per no dir una altra cosa. O sigui, que resulta que tot el Congrés i el Govern ballen al so de la música que imposa un senyor que hauria d’estar detingut i a la presó segons les lleis (no ho dic jo, que, per cert, aquesta és una altra, pel tema de voler canviar-les per no imputar-lo) i que viu a Waterloo en un "casoplón" pagat entre tots els espanyols, que ja voldria jo per a mi.
Quin país és aquest que es deixa manipular per un pròfug de la justícia? (Així el definia el Govern i el seu president fa només dos mesos, encara que, com és habitual en ells, canviïn d’opinió).
Ara resulta que el mateix partit del govern es desplaçarà de nou a casa seva per renegociar el seu suport, amb els seus set vots al Congrés, que els permeti continuar amb la seva feina, que per a mi és d’assetjament i enderroc a la normalitat democràtica.
Jo sempre he defensat els acords i el consens, però tot té un límit, i en aquests casos els límits ja estan més que superats.
I això del Fiscal General? Així que… ¿filtra (presumptament) dades secretes i després esborra els missatges i es queda tan ample amb aquell somriure sarcàstic amb què el veiem a la televisió, dient que és el protocol habitual? (Spoiler: aquest protocol no existeix, ho afirmen dos fiscals en declaració davant el jutge).
O sigui, el senyor que hauria de defensar la llei fins a l’últim extrem la viola i el govern l’aplaudeix!
No entenc res! (O sí, per a la meva desgràcia) i per això em recordo allò que resa al títol d’aquestes lletres.
Si en un estat de dret existeixen tres poders que haurien de ser independents i igualment poderosos, veiem amb molta por que en aquest país nostre, l’executiu i el legislatiu estan en decadència moral, imposant criteris similars al tercer poder, el judicial. I no només això, també coarten la llibertat del denominat “quart poder”, la premsa, a la qual acusen d’aixecar bulos i de fer córrer el fang quan no els agrada el que publiquen i els canten les quaranta.
No hauríem de fer alguna cosa urgentment, entre tots, perquè això no passi i no vagi més enllà?