La meitat de la població de Catalunya es concentra a l’entorn de l’eix litoral marcat pel territori de les 10 comarques que van des del Maresme al Baix Camp, incloent el Vallès Occidental i l’Oriental i l’illa interior del Gironès, amb una mitjana d’habitants per quilòmetre quadrat per sobre dels 242,8. En concret, el Barcelonès té un volum de població i de densitat que converteix aquesta comarca en una de les zones més densament poblades d’Europa amb 15.649,86 hab./km2 .
Però la resta de les trenta-dues comarques i Aran, està per sota. Són els casos, per exemple, del Pallars Sobirà (5,15), l’Alta Ribagorça (9,24), el Pallars Jussà (9,81), el Solsonès (13,58), l’Alt Urgell (14,13), la Terra Alta (15,89), el Priorat (18,53), el Lluçanès (21,41), la Noguera (21,95), les Garrigues (23,83), la Ribera d’Ebre (25,81), el Ripollès (26,60), la Conca de Barberà (30,92), la Segarra (32,39), el Berguedà (35,14), la Cerdanya (35,17) o el Moianès (42,70).
D’acord amb les dades oficials de població resultants de la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2022, del total dels 947 municipis existents a Catalunya, el 62,62% (593) tenen una població que no supera els 2.000 habitants, i dins d’aquest percentatge el 55,99% (332) no supera el llindar de població de 500 habitants.
D’altra banda, d’acord amb la classificació segons el grau d’urbanització publicat per Eurostat l’any 2018, Catalunya conté un 75% de municipis de densitat baixa i un 21% de municipis amb densitat intermèdia, mentre que els municipis urbans o de densitat alta només suposen el 4%.
Per als ajuntaments dels municipis rurals el sistema de funcionament de l’administració pública municipal suposa una càrrega molt feixuga atès que no disposen dels mitjans humans, materials i pressupostaris necessaris per poder acomplir tots els requisits i les gestions administratives exigides per llei.
Per aquest motiu la propera semana el plenari del parlament catalá aprobarà l'Estatut de Municipis Rurals (podeu llegir l'informació a l’enllaç al final d’aquesta noticia). Es tracta de posar en l’eix d’aquesta norma la ciutadania de Catalunya i Vall d’Aran que viu en aquests municipis, amb idèntics drets que la resta de la ciutadania, i també de dotar les administracions locals de les comarques rurals de les eines adequades per a garantir la prestació dels serveis que els corresponen.
