Vàrem començar per la cara sud, la més propera a Granollers i vam anar d'extrem a extrem. El primer que vam trobar van ser diversos vehicles i mossos d'esquadra, a l'altura de la Casa Quartel de la Guàrdia Civil de Canovelles, a l'inici del nou mercat pel passeig de la Ribera. Òbviament, en aquella latitud no vam veure cap manter, faltaria més.
Ens vam endinsar a la línia recta del circuit (perdó, mercat) deixant a un costat la parada de pollastres a l'ast tradicional i, a l'altre, parades de fruites i verdures. A continuació i a mesura que avançàvem, parades de tot tipus de bazar, tèxtil i complements, tal com es va dissenyar en les instruccions de l'Ajuntament de Canovelles. I, quan les cames ja no podien més, vam arribar a l'altre extrem del mercat tocant a Les Franqueses, amb la mateixa estructura de tipologia de parades. Al final, o al principi si vens des del nord, alimentació, fruites, verdures, etc., després bazar i tèxtil i tornada en direcció Granollers.
Conclusió primera: és llarguíssima la recta “de meta” però còmoda de caminar i amb els passadissos exteriors lliures per resoldre qualsevol urgència.
Conclusió segona: no vam veure ni un sol manter en tot el recorregut i, al marge dels mossos d'esquadra a les dues puntes i en diversos enclavaments del trajecte, ens vam trobar amb diverses parelles de seguretat privada amb pinta de espartans que, la veritat, imposaven bastant. Vam veure poca Policia Local, però és que pocs són els seus efectius.
Conclusió tercera: es vulgui o no, el centre de Canovelles es veu lluny del bullici de persones i “fora del circuit” de trànsit, per la qual cosa notarà una notable disminució en els seus negocis dominicals. No obstant això, era un luxe passejar caminant per aquell centre que fa un parell de setmanes era intransitable i perillós. Els comerços més pròxims al nou emplaçament seguiran facturant igual perquè públic no els faltarà.
Conclusió quarta: les persones de més edat, tot i que els hagin situat les parades d'alimentació al principi, hauran d'esforçar-se molt caminant i carregant bosses i carrets. O es habiliten sistemes públics de transport per a ells o ho tindran complicat incorporar a la seva rutina la visita al mercat del diumenge.
Ja de baixada i després de realitzar el recorregut per tot el mercat, ens vam aturar a xerrar amb diversos paradistes. Em permetran que no els proporcioni els noms ni els productes que venen, perquè volen mantenir el seu anonimat. No en va, els paradistes sempre treballen al costat de l'administració perquè cada dia de la setmana, munten en un poble i ofereixen els seus productes. Totes les administracions locals que es preciïn de fer bé la seva feina els coneixen pel seus noms i cognoms.
En qualsevol cas, us transmeto les paraules, a mode de conversa, d'una d'aquestes paradistes “de tota la vida” que va tenir la amabilitat d'atendre'm i deixar-me preguntar. Ella és qui ens explica, sobre la situació del canvi d'ubicació estrenat avui, que “Ja havíem estat en aquesta situació quan la pandèmia i nosaltres ja vam veure que el públic no venia. Hi ha gent, segur, però a nosaltres ens sol buscar gent gran i la gent gran no es farà aquest passeig sempre. Potser avui ho facin perquè és el primer dia i volen veure com ha quedat, però descobriran que era com quan la pandèmia i a l'estiu, sobretot, la gent no arribarà fins dalt.”
¿Llavors no està d'acord amb aquesta nova ubicació i la solució de l'Ajuntament per evitar manteros i, sobretot, oferir seguretat als seus veïns? A la qual ens respon: “Ens han fotut i això ho sabem. L'alcalde s'ha tret el problema de sobre contentant els veïns del poble, d'acord? Jo comprenc que els vots seran per ell perquè els veïns tenien moltes queixes, però el problema seguirà. Els manteros estaran igual en algun moment o altre.
Quan nosaltres (els paradistes) els demanàvem que si us plau fessin alguna cosa amb els manteros, quan es posaven al centre, no ho van solucionar. Jo he trucat un munt de vegades a la comissaria i sempre m'han contestat que no hi ha efectius. Llavors el problema seguirà igual. Ara sí que estan els Mossos i està molt controlat tot, però això en uns dies tornarà a estar igual que abans, ple de manteros.
Porto tota la meva vida de paradista i anteriorment els meus pares. Tota la meva vida he treballat en aquest negoci i sempre hem estat al mercat de Canovelles. Sóc de les parades més antigues, per tant sé de què estic parlant.
Però en qualsevol cas, i parlant de la gent del centre, dels habitants, un poble es conforma per els habitants. No es construeix un poble per muntar un mercat el diumenge. Llavors, si no hi ha seguretat, ¿quina és la solució?, perquè el mercat anterior no era segur. Reconèix l'empresària que no era segur en absolut. “Molta sort hem tingut que no hagi passat res en tants anys. Tant per entrar com per sortir sempre ha estat complicat aquest mercat. Però, a més, és que arribàvem a la situació extrema dels centenars de manteros. Ells, per exemple, recollien súper tard i jo havia d'esperar que ells recollissin. I no els diguessis res perquè deien que truquessis a la policia amb tot el cinisme del món, perquè sabien que allà no hi havia policia passejant. Molt he hagut d'aguantar. Estem pagant massa impostos, de deixalles, reciclatge i més, moltíssims, per rebre tractes com aquest.”
S'està especulant sobre la possibilitat d'adquirir un terreny per part de l'Ajuntament aquí a prop. Canviar el mercat a un espai exclusiu permanent és una bona solució? Sí, ja ho he escoltat també. A veure, ells ja han de saber que això ha passat en altres mercats. Per exemple, et puc dir que el mercat de Terrassa no funciona per a tots els paradistes igual, perquè allà, la col·locació de les parades, el que estigui en millor situació i més pas, doncs guanya més i jo crec que paguem tots.
Seria millor aquesta solució que la que tenim avui? Ens respón que, en qualsevol cas, la situació d'avui tots en una línia, a mi no em serveix. Però, en cert mode, aquesta probable nova proposta ha de basar-se en com organitzen els espais i el recorregut. Els tècnics de l'Ajuntament que ens consultin, si us plau, que consultin als que parem aquí, perquè nosaltres mirem sempre pel bé de tots, en canvi ells, no sé d'on els ve la il·luminació que ho fan fatal sempre i sempre hi ha uns que estan millor i altres que estan pitjor.
