La jove Brasil Pereira va batre Marta Mera en l’últim sospir, perquè ningú digui que aquest esport no té la seva èpica. Salts d’alegria per a les navarreses i llàgrimes i tristesa per a les catalanes, sobretot per a una Marta Mera que va fer el partit somiat davant la seva afició i que va mantenir l’equip dins del matx. El que ha fet aquesta tarda Marta Mera és per ser recordat i felicitat de per vida, encara que li va faltar la cirereta: guanyar.
I és clar, per guanyar cal marcar més gols que les rivals, i en això el KH7 Granollers, diguem-ne, no va estar gaire fi. Com tampoc ho va estar el Beti-Onak, que es notava cansat des del xiulet inicial després del partidàs (i l’esforç) d’ahir contra el millor equip d’Espanya a dia d’avui: el Guardés de Pontevedra, al qual va eliminar amb tot mereixement.
I així estàvem, unes defensant molt i fort i les altres també. Unes marcant algun gol més per orgull que per poder, i les altres també. Semblaven dos equips mimetitzats i carregats amb els mateixos arguments. L’estrany és que el Granollers no va saber exercir d’equip amfitrió i va perdre la seva oportunitat. Probablement li va pesar més la pressió d’haver de guanyar per arribar a una final a casa seva que no pas el cansament físic o el plantejament del partit de les rivals.
Les noies de Robert Cuesta van fallar llançaments i penetracions increïbles. Quelcom impropi d’elles i que recordava el KH7 irregular i insegur de l’inici de temporada. I si la porteria no hagués estat custodiada per una Marta Mera en estat de gràcia durant els 60 minuts del partit, el Beti-Onak hauria tingut el control gairebé des del principi i hauria guanyat amb prou autoritat per evitar aquest final d’infart.
Afortunadament per a les de Granollers, les navarreses tampoc anaven sobrades de forces i les cames i els braços no responien al nivell demostrat ahir contra el Guardés. Tant és així que la primera part va acabar 9-8 per a les catalanes després que succeís una cosa absolutament increïble en l’handbol modern: 8 minuts sense que cap dels dos equips marqués un gol! Del 9-7 (20:27) al 9-8 (28:30) va transcórrer aquest temps que demostrava que, entre els nervis locals i l’esgotament físic i mental visitant, sumat a les enormes aturades de Marta Mera, ningú veia moure’s el marcador. Increïble però cert.
A la segona meitat, el tècnic navarrès va apostar per una defensa m
és pressionant per poder contraatacar i així marcar algun gol sense tanta circulació de pilota en atac, ja que això cansava més les seves jugadores que no pas la defensa catalana. L’estratègia li va sortir relativament bé a Echevarría i el Replasa Beti-Onak va començar a dominar el partit i a posar-se, ocasionalment, per davant.
El Granollers reacciona i, a falta de 3 minuts, li dona la volta i es posa pren avantatge: 18-17. El Palau d’Esports comença a creure en la victòria. El Beti-Onak empata a 18 a falta de 2:30. Somaza llança faltant 1:42 per al final i la portera visitant atura. La jugada següent acaba en penal i les navarreses marquen: 18-19 amb 1:05 per jugar-se. Robert Cuesta demana temps mort quan queden tan sols 44 segons i, faltant només 11 segons, Ester Somaza marca el golàs del partit (veure foto anterior) amb un llançament de maluc. 19-19 i tothom pensant en la pròrroga. Però no. Les navarreses aprofiten les indicacions del seu tècnic per preparar la jugada i donar-li la pilota a una “kamikaze” Brasil Pereira, que llança un obús impossible de frenar per Mera ni per la defensa (vegeu la següent foto ) a dos segons del final.
Aquest conte s’ha acabat per al Balonmano Granollers, però continua per al Beti-Onak, que demà diumenge a les 11:15 h s’enfronta a la vigent campiona i gran favorita: el Bera-Bera de Sant Sebastià, que vol conquerir el seu novè títol, tercer consecutiu. Pedàs de partit el que podrem gaudir a Granollers. No us el perdeu!
