Encara que siguem repetitius, el tercer partit ha estat igual de complex i igualat que els dos anteriors. En una primera part molt completa, les noies de Robert Cuesta van aconseguir dominar, tot i els molts ensurts inicials. Salvar l’entusiasta defensa saguntina no va ser fàcil, encara que al final els canvis i les rotacions van donar el seu fruit i les vallesanes van aconseguir arribar als 5 gols d’avantatge (13-8, 14-9 i 15-10), però les llevantines van aconseguir reduir la diferència a només tres al final del primer temps: 16-13.
A la represa tot va canviar. Fonamentalment perquè Robert Cuesta havia de començar a rotar molt més si vol mantenir les seves jugadores al 100% de cara a l’enfrontament de semifinals. Aquests canvis i l’evident empenta de les valencianes van fer que el marcador s’ajustés i es posessin a només un gol de distància (18-17). A partir d’aquí, avantatges que oscil·laven entre el gol i els tres gols, però sempre amb la sensació que el Granollers no tenia el partit controlat, i molt menys sentenciat.
Com sempre, no sabem si això de rotar va bé o no, encara que sigui més que necessari. Doncs també vam poder veure com "l’equip teòricament titular" va haver de tornar a pista i esforçar-se al màxim per posar les coses al seu lloc. Això sí, va comptar amb l'extraordinària ajuda de la portera, Goundo Gassama, que va fer tot un recital al nivell al qual ens té acostumats la seva companya Marta Mera. La sortida de "l’equip A" i Goundo van ser suficients per posar-se a 5 gols d’avantatge a falta de 5 minuts i 20 segons per al final i administrar aquesta diferència per acabar vencent per 32-27.
Ara, només queda esperar un parell d’hores per conèixer quina serà la rival de les semifinals, que sortirà del pròxim partidàs i, presumiblement, el més dur, que disputaran les navarreses del Beti Onak contra les gallegues de l’Atlético Guardés, que, fins al moment, es mostren intractables a la Lliga Guerreres: 18 victòries i una sola derrota.
