Tecnologia a les aules
Amb l'aparició del boom tecnològic es va assenyalar a l'escola com una institució "carca" que tenia que evolucionar. Per rebatre aquesta acusació, els poders polítics educatius van invertir molts diners (qui sap si amb beneficis propis) en equipar als centres amb xarxes wifi, ordinadors, pantalles digitals, tabletes... i van pressionar als docents per tal que les utilitzessin. També hi van col·laborar les Associacions de famílies vinculades als centres que no volien que els seus fills i filles "perdessin el tren de la nova era digital".
Els equips directius van fer grans esforços per adaptar horaris i facilitar formacions per intentar "modernitzar l'escola". Però per molts esforços que es fessin, els centres i els seus docents, en la seva immensa majoria, quedaven endarrerits d'un any per l'altre. Els temps i els diners perduts en aquesta carrera no es podran recuperar mai més. La desorientació i la inseguretat dels docents, en especial del més veterans, van provocar moltes situacions caòtiques que van pagar els propis alumnes.
El nou currículum i "la innovació pedagògica"
Lligat al sidral que va provocar la irrupció digital va venir el nou currículum (un més!) i sobretot la innovació pedagògica "competencial".
Aquesta innovació va venir de la mà de la simbiosi del Departament d'Educació (evidentment entitat pública) amb la Fundació Bofill (entitat privada).
La Fundació privada Jaume Bofill es va crear l’any 1969 però va ser en els anys de Governs Convergents, Post Convergents i Republicans (rebent sucoses subvencions) quan van tenir una gran poder sobre les decisions en Educació a Catalunya. La Fundació Jaume Bofill experts en marketing i amb forts vincles polítics han estat dirigint el discurs pedagògic català i per tant les polítiques educatives públiques. Veurem si amb el nou Govern socialista continua la seva influència.
La Fundació va ser la impulsora del projecte “Escola Nova 21", un model que volia superar, segons ells, un model considerat memorístic, passiu i passat de moda. Molts centres van ser conillets de laboratori d'aquest projecte i molts altres es van emmirallar per copiar-los. Però tot i els esforços destinats, els diners gastats i la publicitat omnipresent del projecte, el Consell Superior d’Avaluació de Catalunya va concloure que tot el programa no va servir per millorar els resultats acadèmics. I ja s'ha vist com anem amb la seva guia i consells en els últims resultats de les avaluacions PISA.
A Catalunya, ja des dels anys 20 de l'anterior segle ens les hem donat d'innovadors en Educació i és per això que es solen dur els canvis fins a extrems insuportables. Prova d'això és el nou currículum que s'ha imposat sense formació als docents ni cap mena de debat seriós i en mig del curs escolar. La desorientació entre els que l'han d'aplicar (els i les mestres i els professors i professores) és del tot evident. Com es permet aquesta disbauxa?
Entre les "matemàtiques socio - emocionals amb perspectiva de gènere" i l'enrevessat sistema de dimensions, competències claus, competències específiques, sabers, etc... No hi ha qui sàpiga realment què carai s'ha d'ensenyar! . I els docents es passen les seves hores no lectives omplin graelles d'avaluació i comprovant que no es deixin cap de les mil i una competències que tenen assignades a les seves programacions en desplegables infernals.
La sobre - qualificació
En un estudi recent s'ha comprovat que el 35% dels treballadors d'Espanya està sobre - qualificat per l'exercici la seva feina. És a dir, tenen més estudis dels que necessitarien per treballar on treballen. Aquí hi ha un greu desequilibri entre el que estudien els nostres joves i el món laboral.
Cada curs escolar surten de les Universitats fornades de llicenciats en diferents carreres i coneixements que mai podran aplicar en la seva vida professional. Veiem biòlegs, periodistes, publicistes, advocats, psicòlegs, historiadors... que mai podran exercir. No hi ha demanda dels seus coneixements i acaben treballant del que poden. Trist però real. Això pot desactivar i desmotivar talents.
Cal una bona orientació escolar, eficient i reparadora. Cal ajustar i promoure una formació professional de qualitat, lligada al món laboral real i existent a cada territori. Cal recuperar l'equilibri entre l'oferta i la demanda laboral i obrir vies públiques (e incentivar a les privades) per donar feina de qualitat a tot el maremàgnum de llicenciats sense feina. Perquè si no hom pot pensar que no val la pena estudiar ni aprendre ni el sacrifici que comporta.
És que els poders ens volen "burros" per fer amb nosaltres el que vulguin?
