Des que a Espanya es va blindar constitucionalment el sufragi universal per als majors de divuit anys vam passar a ser iguals, en aparença, i per un dia cada vegada que el president de torn ens crida a consultes per constituir noves Corts nacionals, europees o autonòmiques.
I dic en aparença perquè cal saber que no tots els vots valen igual. Ho sabíeu? Imagino que sí ja que és coneguda la famosa Llei d’Hondt i les seves conseqüències.
Posem un exemple: A Espanya per a les votacions generals a les Corts elegim 350 Diputats en 52 circumscripcions (50 províncies i dues ciutats autònomes). Doncs bé, d’entrada, a cada província li corresponen 2 escons excepte a Ceuta i Melilla que només els correspon un i això dona un total de 102 escons assignats. La resta d’escons es reparteixen segons la població. Així:
Però com es reparteixen aquests escons segons els vots que rep cada partit? Aquí és on entra la llei d’Hondt (polèmica i complexa com poques). Diu aquesta llei:
A. Tots els partits que no aconsegueixin almenys el 3% dels vots de la circumscripció on es presenten queden fora.
Això produeix realitats qüestionables com la següent:
B. Per calcular els escons que guanya cada partit (que supera el 3%) en una circumscripció, cal dividir els seus vots tantes vegades com escons li corresponguin a aquella circumscripció. Amb els resultats d’aquestes divisions, guanyaran escons els partits que els seus quocients siguin més alts. Mireu aquest exemple per a una província fictícia amb quatre partits i cinc escons en joc. Els números en groc corresponen als escons aconseguits per ser els números més alts:
És a dir, el partit A, dos escons, el B dos escons i el C un. El D no aconsegueix cap representació, encara que tingui 31.000 vots.Ho veieu? Ni per províncies ni per la Llei d’Hondt el vostre vot val igual que el meu o que qualsevol altre d’Espanya, perquè aquest repartiment beneficia els partits hegemònics, els partits nacionalistes o independentistes que només es presenten en poques circumscripcions i a les províncies petites que estan sobrerepresentades. I perjudica els partits petits que es presenten a tot el territori nacional i a les províncies amb molta població en què es necessiten molts més vots per aconseguir el mateix escó que en altres províncies s’aconsegueix de forma més barata.
I ara parlem de com solem votar els espanyols (com en la majoria de països).
Ens agrada pensar que votem racionalment i valorant totes les opcions i programes i això diuen els polítics que fem per afalagar-nos, però la veritat és que votem més per emocions que per raons i en ocasions per "ressentiment social" i per por. Això dona ales als populismes i als autoritarismes com per exemple als EUA on van votar Trump per frenar la immigració i ara no troben treballadors per a les seves empreses o els seus camps.
La democràcia no sempre tria els millors. I les majories no tenen per què tenir la raó en el que disposen. Recordem que Hitler va guanyar les eleccions per fer-se amb el poder.
En el nostre sistema electoral els partits tenen tot el control. Els ciutadans votem (o no) llistes tancades i bloquejades per ells. No podem triar els candidats dins d’elles. No podem triar aquest sí i aquest no.
A més, pretenem que amb un sol paper (el vot) puguem intervenir en economia, educació, sanitat, defensa, igualtat, impostos, relacions exteriors....
El sistema electoral, per desgràcia no és com anar a comprar on jo trio a qui li compro el pa, a qui la carn, a qui el peix i on compro tot la resta.
Així que no em sembla ni tan senzill ni tanta festa. És més, cada cop que hi ha eleccions per mi resulta un maldecap escollir i en moltes ocasions em decanto per escollir el menys dolent. No hauria de ser així.
Hi ha altres fórmules electorals possibles com les llistes desbloquejades i amb possibilitat de reordenació dels candidats. O votacions referèndum per temàtiques perquè els ciutadans poguessin donar l’opinió sobre temes transcendents en què amb el sistema actual, els partits en el poder pacten i s’ho couen i s’ho mengen sense comptar amb els seus votants. No hauria estat bé, per exemple, votar sí o no a la llei d’amnistia?
I actualment s’està plantejant donar el vot als majors de setze anys? Amb com de complicat és tot plegat?
En fi... tot això em fa cada cop més crític amb tot. Serà l’edat?
