El passat dijous 13 de març, el professor de la UAB Lluis Ferran Toledano va oferir una ponència oberta al públic sota el títol: "Una guerra desconeguda: el context militar i polític de l'assalt carlí a Granollers de 1875". En aquesta magistral ponència, el professor va explicar al llarg de gairebé una hora, les raons i les característiques d'aquell assalt, sense entrar en les dades concretes del mateix que serien objecte d'una altra xerrada.
El context nacional i internacional
Lluis Ferran va dedicar els primers instants de la seva intervenció apassionada a relatar el context nacional i internacional per tal que els assistents (que van omplir la sala) poguessin entendre millor el conflicte en general i la particularitat de l'assalt a Granollers.
A Europa i a Espanya i per tant també a Catalunya es vivien temps convulsos, especialment pels catòlics. Per una banda, la unificació política italiana basada en les armes atacava directament el poder del Papa de Roma quedant aquest relegat a la mínima expressió d'un petit territori. A Espanya després de la fugida de la reina Isabel II (1868) es va legislar una constitució amb més drets civils però clarament anticlerical. Es van incendiar esglésies i convents. Aquest període es va iniciar amb moltes promeses de millores pel poble que mai es van complir motiu pel qual la classe baixa, principalment pagesa, va perdre tot tipus d'esperança.
El moviment carlí va recollir aquest descontent generalitzat i va protagonitzar un primer aixecament contra el Govern i les Instituciones els dies 7 i 8 d'abril de 1868. Els seus dirigents eren gent corrent amb idees de progrés i canvis per Espanya i Catalunya però arrelats en les tradicions que veien perillar. Molt lluny de les etiquetes de "carques" o conservadors que se'ls han atribuït.
La insurrecció a Catalunya
Lentament la insurrecció es va anar generalitzant a diferents zones de Catalunya ja que a altres parts de l'Espanya es va sufocar ràpidament. La població rural, de bon grat, acull les idees carlistes i els hi donen suport majoritàriament. De manera que grans zones com Girona, Berga, Osona, el Solsonès, el Penedès i Lleida es converteixen ràpidament en zones carlistes. En moltes ciutats d'aquestes zones els carlistes s'agrupen en els centres catòlics des d'on s'organitzen estructures mediàtiques (amb els seus diaris), polítiques i militars. En aquestes zones el domini polític carlí era clar i la recollida d'impostos entre la població era menor que amb la institució liberal. Cada zona era governada per un Comandant amb gran poder de decisió ja que es considerava el cabdill militar. Aquest fet desagradava als alts dirigents carlins propers al rei que desitjaven una estructura vertical i una unitat d'acció. Aquesta diferencia de criteris i estratègies entre els alts dirigents carlins i els cabdills militars de cada zona podria ser un dels motius del fracàs de la revolta carlina.
Una de les idees principals del Carlisme, a més de les ja conegudes Deu -Pàtria - Rei -Furs, és el de l'ordre. Entenien que el Govern liberal s'havia tornat anàrquic i que Catalunya estava enfonsada en el caos i és per això que pretenien plantejar, al menys inicialment, una guerra frontal contra el Govern de l'Estat i les seves Institucions polítiques. Posteriorment amb l'enfonsament militar a gran escala i el desprestigi dels seus líders màxims, l'aixecament acabaria en una guerra de guerrilles gens desitjada pels alts dirigents carlins.
Les estratègies militars carlines es basaven en la destrucció de les Institucions liberals. Per aquest motiu es dedicaven a cremar registres civils, a segrestar o executar representants polítics enemics (batlles, regidors...) i a bloquejar ciutats destruint els sistemes de comunicació de l'època (vies de tren i telègraf).
Granollers: objectiu polític.
En el moment central de l'exposició, el professor Ferran va assenyalar els motius pels quals els dirigents militars carlins van considerar la ciutat de Granollers con un objectiu.
Abans de l'assalt a Granollers, el 26 d'octubre de 1874, les casernes militars de moltes ciutats, també la de Granollers, es van revoltar per d'incompliment dels pagaments de les soldades. Molts soldats van abandonar la caserna i es van dirigir a Barcelona a protestar i fer rapinya. Per aquest motiu Granollers va quedar desprotegida.
Els comandaments carlins buscaven un cop d'efecte i una victòria fàcil que els ajudés a redreçar la guerra ja que els darrers mesos, tot i que havien aconseguit certs èxits s'havia generat una crisi interna, com hem comentat abans. Els interessava conquerir una ciutat pròspera i que fos molt propera a Barcelona de manera que la població de la capital s'atemorís.
Llavors, els comandaments carlins van reclutar fins a 3000 combatents i van ocupar Granollers i les poblacions veïnes. La victòria va ser fulgurant.
El professor Ferran també va exposar en aquest punt les tàctiques i estratègies militars utilitzades per ambdós bàndols en les seves accions militars, que com tothom pot imaginar, no solien ser gaire humanitàries i sí bastant violentes.
El trasllats de presoners, els segrestos per aconseguir diners, les violacions, les expropiacions, els incendis de bens comunals i particulars, els afusellaments... eren habituals en qualsevol partida, liberal o carlina i Granollers no en va ser una excepció.
En els darrers minuts de la conferència, es va obrir un torn de paraules i un col·loqui on els assistents van poder fer preguntes al ponent.
No hi ha cap mena de dubte que amb la història es fa política. Així ha estat sempre, qualsevol que sigui el color del qui mani i, en l'actualitat, no és pas diferent.
Tot i així, no m'agrada veure com s'utilitza (com s'està fent en alguns mitjans de comunicació) una xerrada molt interessant i exquisidament neutre políticament parlant, per fer política intentant treure rèdits partidistes volent fer paral·lelismes o jutjant fets històrics amb la mirada dels temps actuals.
Si volen seguir la conferència, poden fer-ho a través d'aquest enllaç de Youtube penjat per la Associació Cultural de Granollers, als qui felicitem per la iniciativa:
