Sembla que ara la situació de corrupció endèmica al PSOE, que apunta al “número 1” com a probable coneixedor i part de tota la trama dels casos Koldo, Ábalos, Francina i no se sap quants més, li sembla tan insuportable al líder del PP que s'ha vist obligat a reunir els seus càrrecs directius per analitzar el tema i prendre decisions.
“En la meva opinió, el president del Govern no hauria d’estar en aquesta festa”, ha dit Feijóo als periodistes en una de les tradicionals rotllanes que es formen als salons del Palau Reial després de la desfilada del Dia de la Hispanitat i de la patrona d’Espanya. “Hauria d’estar en una roda de premsa sense límit de preguntes explicant què passa en aquest país. Això no hi ha qui ho pari. Mai una trama de corrupció havia arribat tan lluny i havia estat tan a prop de la Moncloa”, ha exclamat el líder del PP en al·lusió al cas Koldo.
I raó no li falta al polític gallec. Perquè cada dia que passa, el cercle al voltant del president Sánchez s’estreny més. I la seva presumpta vinculació amb el cas Koldo-Ábalos-Francina, sumat als problemes de la seva dona Begoña Gómez, així com les “trampes” del seu germà que canvia de cognom per convertir-se en invisible, fan irrespirable per al tenaç Sánchez (encara que hagi dit avui mateix una “boutade” com que Feijóo i Abascal són Torquemada) la continuïtat virginal de tots aquests casos i la sortida airosa dels mateixos.
Tan malament està el tema que fins i tot els seus propis companys de diverses regionals del PSOE s’estan posicionant per fer-li la contra pel dany a la imatge que estan fent el president i el seu entorn al partit. Tot i això, molt em temo que Sánchez i els seus amics hagin muntat el congrés a Sevilla del 29 de novembre a l’1 de desembre per ser proclamat “aeternum et laudavit Caesar” o el que és el mateix, “etern i lloat Cèsar” i amo del PSOE, i passin olímpicament del que opinin els altres, encara que siguin dels “seus”.
Tornem al principi, per a què convoca Feijóo una reunió d'urgència per diumenge a Madrid? Perquè si és per interposar denúncies als jutjats, almenys haurà d'esperar que aquests obrin. O, potser, serà tal la valentia del gallec que hagi valorat els suports del PNB (difícil, però és un habitual “canviador de jaqueta” i sol ensumar un mort abans que mori) o pensa que el seu nou amic Puigdemont de Waterloo (que està enrabiat com una mona amb Sánchez perquè li ha pres tantes vegades el pèl que no en suporta una més), vol fer-li la guitza i és capaç de signar la… ¡¡MOCIÓ DE CENSURA!!
En qualsevol cas, és el moment que Feijóo demostri que és el cap visible de l’oposició al Congrés dels Diputats i, sobretot, que té la capacitat d'erigir-se en portaveu de l’Espanya i els espanyols frustrats de tant latrocini i poca vergonya. Recordem que, per molts menys motius i imports, Pedro Sánchez va presentar una moció de censura contra Rajoy fa sis anys i mig (maig de 2018) que el va treure de la presidència després del suport sorprenent (aleshores) del PNB i Junts o com es digués en aquell moment. Serà capaç Feijóo, serà valent i presentarà una moció de censura, passi el que passi?
