Evolució de la població a Espanya
Espanya continua creixent en població després de l'impacte de la covid. Passat el segon semestre del 2.021 que encara va tenir índexs negatius del nostre país continua augmentant la població mes a mes. La població resident a Espanya va augmentar en 134.890 persones en el tercer trimestre i es va situar en 48.946.035 habitants a 30 de setembre de 2024. És el valor màxim de la sèrie històrica.
En termes anuals, el creixement poblacional estimat va ser de 425.801 persones. És a dir, que en el moment d'escriure aquest reportatge és més que probable que ja hàgim sobrepassat els 49 milions d'habitants i estiguem, per tant, més prop d'arribar a la xifra màgica dels 50 milions d'habitants.
Comunitat Valenciana (0,54%), Comunitat de Madrid (0,46%) i Catalunya (0,39%) van experimentar els majors augments de població mentre que, en sentit contrari, les comunitats d'Extremadura (0,02%) i Andalusia i Melilla amb un creixement del 0,06%, és a dir, pràcticament sense moviment, són les comunitats que es mantenen igual respecte al trimestre anterior.
Població per nacionalitat i lloc de naixement
El creixement poblacional d'Espanya es va deure a l'increment de persones nascudes a l'estranger, ja que el nombre de persones nascudes a Espanya va disminuir. De l'actual població nascuda a l'estranger, que és un total de 9.193.988 persones, pràcticament 2.500.000 persones han adquirit la nacionalitat espanyola, la qual cosa eleva a 42.210.548 persones les residents a Espanya amb nacionalitat espanyola.
Per part seva, el nombre d'estrangers nascuts fora d'Espanya i sense nacionalitat espanyola va augmentar en 101.568 persones durant el trimestre, fins a aconseguir els 6.735.487 habitants. La població de nadiua i amb nacionalitat espanyola va augmentar en 33.322 persones.
Llars
El nombre de llars es va situar en 19.430.660 a 1 d'octubre de 2024, amb un augment de 52.913 durant el tercer trimestre de 2024. Aquesta estadística és important per a conèixer la necessitat d'habitatge real que existeix al nostre país i que està obligant a totes les comunitats autònomes a espavilar-se en cerca de sòl per a edificar habitatge lliure i habitatge social. Tant en règim de lloguer com de compra.
En definitiva, més demanda d'habitatge amb menys parc disponible: encariment del lloguer o del preu de compra per manca d'oferta. El panorama “perfecte” per a “els depredadors”immobiliaris.
Migracions exteriors
L'anàlisi migratòria de l'últim trimestre llança un resultat curiós: 10.100 espanyols van sortir del país en cerca de noves oportunitats a l'estranger mentre tornaven altres 25.200 espanyols des de l'exterior després de viure aquesta experiència. Quant a les nacionalitats emigrants amb major nombre de persones (és a dir van deixar Espanya cap a un altre país) encapçala la llista els marroquins (7.600 persones), i li continuen colombians (6.600), romanesos (6.300) i ucraïnesos (4.900).
En sentit contrari, les principals nacionalitats dels immigrants durant el tercer trimestre de 2024 van ser la colombiana (amb 34.600 arribades a Espanya), la marroquina (25.500), l'espanyola (25.200) i la veneçolana amb 21.200 persones.
Població per comunitats
Durant el tercer trimestre de 2024 la població va créixer en totes les comunitats autònomes i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Els majors increments es van donar en Comunitat Valenciana (0,54%), Comunitat de Madrid (0,46%) i Catalunya (0,39%).
En sentit contrari, les comunitats d'Extremadura (0,02%) i Andalusia i Melilla amb un creixement del 0,06%, és a dir, pràcticament sense moviment, són les comunitats que es mantenen igual respecte al trimestre anterior.
