En qualsevol cas, arribar a la final de la Copa d’Espanya no és fàcil per a ningú. Entre altres coses perquè se la disputen els quatre millors equips de la primera volta de la Lliga, és a dir, els millors després dels primers 15 partits. Passar a semifinals significa ser el millor dels “mortals” a l’hivern. Honorífic, sí, però també significatiu. L’“altre” sempre sol ser l’equip de futbol que suma el pressupost dels tres contrincants de la Copa (Bidasoa, Torrelavega i Granollers) i el multiplica per quatre o cinc. Quasi res.
Era la segona ocasió al llarg de la present temporada en què el Granollers i el Torrelavega es veien les cares. Els càntabres han demostrat qualitat i un handbol de molt alt nivell, encara que s’han quedat fora de la Main Round de l’Europe League (on sí que es troben tant el Bidasoa com el Granollers) abans de l’aturada de seleccions i de Nadal. En el partit de la Lliga Asobal disputat a Granollers el 7 de desembre, els santanderins van dominar la major part del partit, però van permetre un impuls final dels vallesans que els va empatar en l’últim moment a 32. Un autèntic partidàs d’handbol.
Avui, després d’un mes i mig sense competir, a causa de les festes nadalenques i la celebració del Mundial d’handbol (on Espanya va acabar decebent), s’han tornat a enfrontar el Batcho Torrelavega i el Fraikin Granollers.
La primera part ha estat un autèntic tobogan, molt semblant al que va passar a Granollers fa dos mesos, amb una única diferència: avui es notaven les costures d’estar mes i mig sense competició grupal. Els primers 30 minuts han estat molt igualats, amb avantatges màximes d’1 gol, fins que el Granollers ha aconseguit controlar els seus errors en atac i mostrar-se més sòlid en defensa. Del 7-7 s’ha passat a la màxima diferència d’aquest primer temps amb 7-10 i, després, 8-11 per als catalans. Temps mort obligat que ha demanat l’entrenador càntabre Jacobo Cuétara quan faltaven 9.30 minuts. I, pel que sembla, un temps mort útil, ja que el Torrelavega ha aconseguit un parcial de 8-3 per arribar al descans amb dos gols d’avantatge: 16-14.
A la represa, semblava que els nois d’Antonio Rama s’haguessin deixat la brúixola al vestidor, ja que han iniciat la segona part com si encara estiguessin fent la migdiada i absolutament desorientats. Pèrdues contínues de pilota en atac i passadissos oberts en defensa per a xuts còmodes dels rivals han donat l’“excusa” perfecta al Torrelavega per demostrar que l’aturada d’un mes i mig els ha beneficiat més.
Excepte el 16-15 inicial del segon temps (un miratge), el Granollers no ha estat a prop del seu rival en cap moment d’aquesta fase del partit, sempre a 4-5 gols dels càntabres, i no han reaccionat ni amb els canvis de jugadors, ni amb les modificacions defensives o tàctiques en atac. En resum, s’han fos i han perdut per un contundent 31-26. No hi ha més a dir.
Salvar, salvar, del Granollers, poques coses al marge dels 20 minuts inicials de la primera part. Probablement, les ganes i els gols d’Antonio García mentre el cos li ha aguantat, i les aturades de Pau Panitti, que hauria de començar a tenir més minuts a la porteria, com avui, però sortint abans. És una llàstima haver deixat escapar l’oportunitat de disputar una final de la Copa d’Espanya però, vist el que hem vist, l’únic que realment ho ha merescut ha estat el Torrelavega de Jacobo Cuétara. Felicitats als càntabres.
