Recordem que a les guipuscoanes els va de meravella el Palau Olímpic de Granollers. De fet, fa només quaranta dies es van proclamar campiones, per novena vegada, de la Copa de la Reina d'Handbol. És un equip fort, segur de si mateix i acostumat a guanyar-nos, com en el primer partit de la Lliga Guerreres disputat al gener en què van vèncer en un partit ajustat el KH7 per 31-29.
Per la seva banda, el Granollers de Robert Cuesta ocupava la cinquena posició a la taula a només dos punts, abans d'iniciar-se la jornada conjunta de la Lliga d’avui, i necessitava –com a mínim– no perdre aquesta plaça i, si era possible, conquerir la quarta que actualment ocupa el Porriño gallec, per allò de disputar el partit de tornada del play-off pel títol a casa. En definitiva, un partit en què els dos equips es jugaven molt més que dos punts.
Doncs bé, de res van servir els nostres càlculs previs ni els dels tècnics. El KH7 va realitzar un partit pèssim en què es van veure totes les deficiències tàctiques-tècniques i la poca predisposició a disputar l'encontre a cara de gos amb un rival tan potent com el d’avui. Excepte l'1-0 inicial, el Granollers va estar TOT el partit per darrere en el marcador i ni pessigolles va fer a les seves adversàries. A poc a poc, les noies d'Imanol Álvarez, l’exitós tècnic guipuscoà, es van anar distanciant en el marcador fins a assolir els 6 gols al descans: 11-17.
A la represa, la superioritat visitant es va accentuar i el corró basc va funcionar de tal manera que va hipnotitzar les jugadores catalanes fins a límits gairebé mai vistos. En termes ciclistes diríem que les noies de Cuesta van tenir “una pàjara” de campionat que els va durar seixanta minuts de joc real. I com és natural, les de Sant Sebastià no van perdre l’oportunitat d’augmentar més la distància en el marcador i arribar als 9 gols de mitjana, encara que en l’últim minut i mig les locals van aconseguir “pintar” la derrota deixant en “només” sis gols la diferència: 26-32.
No és qüestió de parlar de jugadores ni de gols d'algunes d'elles perquè, encara que hagin aconseguit perforar (de tant en tant, no us penseu) la porteria rival, els seus percentatges d'encert van ser una mica més que depriments. Això sí, cal lloar el partidàs de la portera visitant Lucía Prades que va ser, juntament amb la defensa donostiarra, la principal causa del desastre local.
A partir d’ara només queda un partit de Lliga regular i dos punts per disputar. El KH7 viatja a Valladolid, mala pista per tenir dificultats. Mentre que l'Elx (5è amb 31 punts) i el Rocasa (6è, com el Granollers, amb 30 punts) s’enfronten a terres alacantines. En joc només queda, ni més ni menys, que conèixer l'ordre final de la Lliga regular que és determinant per al play-off pel campionat. És tan important que qui aconsegueixi la 5a posició lluitarà contra el Porriño (el rival més assequible a priori, encara que el partit de tornada sigui a la seva pista gallega). En cas contrari, qui ocupi el 6è o 7è lloc a la taula haurà d'enfrontar-se a un dels ossos de la Lliga: el mateix Bera Bera o el Màlaga. Glups.
