“Als 18 anys vaig dir que no em dedicaria mai a la política.”

A aquesta primera part en parlarem dels seus inicis, dels seus estudis, de la família i el temps que dedica a la política, de la seva experiència professional i d’allò que la va motivar a ficar-se, de ple, en la política malgrat dir, sobre els 18 anys, “que no em dedicaré mai a la política”. També en parlarem molt dels projectes i els temes d’actualitat. No s’ho perdin.

Alba Barnusell i Ortuño va néixer a Granollers el 26 de juliol de 1979. No es famosa per néixer a Granollers si no per ser l’alcaldessa més jove que ha tingut aquesta ciutat des de el restabliment de la democràcia. I a més a més, dona. La segona dona alcaldessa. La primera va ser Carme Esplugues al 1.998.  Casada i amb un filla, es una de les joves promeses de la política municipalista catalana. Periodista de professió, especialitzada en comunicació audiovisual, es regidora de Granollers des de el 2003. 

La primer pregunta té com a referencia a la família: es compatible una dedicació a la política de 24 hores al dia amb la família?. “És intens i òbviament és complicat, però com moltes altres professions i moltes altres dones, homes i famílies, al conciliar la vida laboral amb una professió o amb un càrrec d'alcaldessa, però si és possible.”

És regidora des del 2003, 21 anys ni més ni menys. Porta pràcticament tota la vida adulta al servei de la ciutat, al servei de Granollers. Es periodista per la Pompeu Fabra de comunicació audiovisual. Sap que ara mateix està molt de moda parlar de la meritocràcia. Què ha fet Alba Barnusell fora de la política? “Doncs, d'entrada vaig estudiar comunicació audiovisual. Vaig estar uns quants anys en mitjans locals d'aquí de la ciutat, l'antiga Granollers Televisió o algun diari encara en paper d'aquí, també del Vallès Oriental i en diferents projectes comunicatius a la província de Barcelona. Després també en l'àmbit de la gestió cultural uns quants anys, compaginant-ho amb la responsabilitat política, però laboralment dedicada a la gestió d'una companyia de dansa i teatre com és la companyia Marta Carrasco, vinculada amb en Pep Bou, també un gran artista d'aquí de la comarca.”

Confessa un d’aquells titulars que tot periodista cerquem, quan parlem que ella ha vingut des del carrer a la política, que no ha viscut d’això tota la seva vida com passa amb molts polítics, siguin del partit que siguin. “Ja que parlem d’això et confessaré que als 18 anys vaig dir que no em dedicaria mai a la política.” Doncs sort que no ha complert aquest dit de joventut. Sort per els seus companys de partit i mala sort per la competència, es clar...

“Em van proposar treballar per la meva ciutat i vaig dir que sí”

Quan l’hi pregunto què l’hi va fer canviar d’opinió, Alba Barnusell en diu “perquè a mi em van proposar treballar per la ciutat, la meva ciutat, on vaig néixer, on he viscut, on tinc la meva gent, els meus amics, la meva família. Per la ciutat que m'agrada i, per tant, és una manera de poder contribuir a transformar la ciutat i allò que sempre havia dit que es podia millorar.  Poder tenir l'oportunitat de fer-ho i de fer-ho conjuntament amb la gent, amb els treballadors i treballadores de l'ajuntament, amb l'equip polític i, òbviament, amb la ciutadania. Per això vaig dir que sí. I al llarg dels anys me n'he adonat, la política són persones i, per tant, la política la fan persones i transforma la vida de les persones.”

19 anys com a regidora donen per molt bon currículum. Quines han estat les seves responsabilitats polítiques? “Vaig començar amb Joventut i Comunicació per la meva professió. Òbviament, tot l'àmbit audiovisual que és d'on jo venia i també el que em va engrescar inicialment i va marcar el meu camí amb la política. Treballar en l'àmbit audiovisual de Roca Umbert liderant políticament aquest àmbit, va ser molt engrescador, i comptar amb un gran director, com en Josep Maria Codina, que també va marcar els meus passos i em van ensenyar, encara més. Després la regidoria de Cultura. La regidoria de l'àmbit de planificació estratègica. I una part interna de contractació, serveis interns i coordinació de govern l'últim mandat.”

“L'alcalde Mayoral ha sigut el meu mestre”  

L'1 d’abril del 2022 va substituir al incombustible Josep Mayoral davant de l'alcaldia de Granollers. Com va ser posar-se aquí, davant aquesta taula, a dirigir una ciutat després de 18 anys de tenir un alcalde com en “Mayo” que controlava i coneixia absolutament tot? “L'alcalde Mayoral ha sigut el meu mestre. He treballat molts anys al seu costat, entomant aquest projecte que ve de lluny, donant-t’hi una nova mirada i seguint endavant, òbviament amb un nou equip també.” Però la ciutat canvia i sembla que vostè va aconseguir identificar-se amb aquesta necessitat de canvi: “Efectivament, som d'una generació diferent i per tant, igual que la ciutat canvia en 20 anys, doncs les persones també. Generacions diferents tenen mirades diferents."

Malgrat tot el que es presumia que desprès de tants anys de majoria absoluta i desprès de que l’alcalde Mayoral no es presentés, es podia pensar en una pèrdua de vots però, vet aquí, que vostè guanya i per majoria absoluta: “Vaig rebre amb orgull i molta responsabilitat el mandat de la ciutat desprès de les noves eleccions municipals i, per tant, l’obligació d’afrontar els nous reptes de ciutat i de futur.”

L'alba Barnusell, desprès de les darreres eleccions de de maig del 23, és una de les alcaldesses més joves i amb més futur de de l'arc metropolità. I això que no l’agraden les entrevistes ni el protagonisme. "Es cert però, en definitiva, estic aquí per la meva ciutat i pel que m'agrada treballar. Per intentar fer millor i més feliç la vida de la gent. I des de l'àmbit de l'alcaldia i amb un projecte de ciutat clar conegut i reconegut, puc contribuir-hi escoltant a moltíssima gent i contribuir a fer millor aquesta Ciutat.”

“M'agrada molt el contacte directe amb la gent, el dia a dia, escoltar”

Malgrat que no ho sembla reconeix “M'agrada molt el contacte directe amb la gent, el dia a dia, escoltar el parlar, també el treball amb els equips i els companys i lo de les xarxes socials més aviat m’agrada poc, però encara m’agrada menys que em feu preguntes a les entrevistes” Això si, l’última resposta la fa mentre riu i mira fixament a aquest pobre entrevistador...

Deixem de banda la persona i comencem a parlar de política amb la política i alcaldessa de Granollers. Com es possible que sense cap necessitat d'ajuda de cap partit polític, heu pactat amb ERC i Junts certes parts de les ordenances municipals o cert punts de del pressupost d'aquest any que ve 2025? “Primer perquè hem coincidit amb diferents aspectes, en aquest cas de les ordenances o de pressupost, també amb diferents temes de ciutat. Tots els que estem aquí volem el millor per a la nostra ciutat. Des de diferents projectes polítics o diferents projectes per la ciutat. Per tant, la suma de mirades per mi fa avançar millor, en definitiva, la ciutat i, per tant, tot el que sigui per enriquir, per sumar endavant amb els grups polítics i amb la gent.” Malgrat sigui donar “peixet” a la competència? “Jo no ho entenc així. Per mi no es donar peixet,  ho entenc com sumar per la ciutat.” No l’hi agraden les entrevistes però es rapida i “política” contestant, no es pot negar...

“Transformar la ciutat que és adaptar-la als nous temps”

Des del primer moment que veu plantejar-vos ser alcaldessa i presentar-se a les eleccions municipals de maig del 2023, veu parlar de transformar la ciutat, la pregunta és: tan malament està la ciutat de Granollers o és un rentat de cara, una “puesta a punto” el que necessita Granollers? “Tenim una gran ciutat. Parlava de transformar la ciutat perquè la ciutat i la societat canvia i evoluciona i, per tant, la ciutat no té res a veure avui amb la de 20 anys enrere o que en fa 30 teníem. Per què? Perquè la gent és diferent. Neix gent nova amb uns altres interessos. Nova generacions, gent vinguda també d'arreu. La ciutat és molt més diversa i molt més plural, ha crescut en tots els seus aspectes. Per tant, la ciutat també s'ha d'adaptar i l'organització també, i per això parlava de transformar la ciutat que és adaptar-la als nous temps.”

Ara entrem de ple en els grans projectes de la ciutat que, realment, són un munt i intentarem desglossar un a un al llarg de l’entrevista. El primer projecte es la renaturalització dels espais al voltant del Riu Congost. Quin és l'objectiu? “Renaturalitzar, vol dir introduir la natura a la ciutat i, per tant, que la gent pugui viure molt més aquest passeig al voltant del Riu Congost i gaudir al costat d’una zona peatonal per passejar, per caminar, per fer esport, per anar amb bicicleta, per a gent de totes les edats que puguin gaudir-la. Que serveixi per introduir més arbres, per plantar més arbres. Per que la terra dreni molt més de forma natural.”

Que la transformació del riu Congost pugui rebaixar la temperatura sem fa difícil entendre, però Alba Barnusell està convençuda que “renaturalitzar el Congost servirà per rebaixar també temperatures de la ciutat. Les temperatures a l'estiu estan pujant i per tant, també la sequera, doncs està afectant a tots els pobles i ciutats del territori. Aquest va ser un dels projectes que vam iniciar el mandat passat, grans projectes de transformació de la ciutat que han tingut un magnífic reconeixement i això vol dir també reconeixement econòmic dels fons europeus. Aquests famosos fons de transformació i resiliència, els fons “Next Generation”. Vam aconseguir quatre milions d'euros i aquests quatre milions d'euros son per adaptar la ciutat al canvi climàtic i renaturalitzar la ciutat.”

“No es treuen els murs del riu, sinó que es canvien els murs per talussos”

Sobre el riu Congost tenim una certa controvèrsia, fonamentada en els 240 metres lineals de murs, dels antics murs o dels actuals murs, que té la la llera del riu Congost. Al projecte de l’ajuntament es diu que es trauran i es canviaran per talussos naturals. La gran pregunta que ens fem i després del que va passar a València, hem vist al nostre mitjà (www.catnoticias.es), que és una de les notícies que més s'ha llegit. Perquè el canvi i, després, segur que son mes segurs els talussos que el ciment? “No es treuen els murs, sinó que es canvien els murs per talussos. M'ha agradat aquesta consideració perquè el projecte de renaturalització el que fa és retornar al Riu al seu curs més habitual. Els rius fan meandres i els rius no baixen rectes. L’aigua també es redistribueix en moments de riuades com els episodis que hem viscut. Per tant, es redistribueixen al llarg de l'amplada del riu amb aquests meandres i, a més a més, amb terres que no són asfàltics com l'asfalt que s'està aixecant al costat del riu, canviant-se per terres molt més permeables i, per tant, que recullin molt més l'aigua en cas de riuades o inundacions. “

Llavors no hi perill de que una riuada s’emporti aquest talussos? “Tècnicament el projecte és per adaptar-se encara més a les condicions climàtiques que poden venir els propers anys llavors els granollerins i granollerines poden estar tranquils. Tenim grans professionals tècnics que han validat tot el projecte. El riu farà el curs que hagi de fer i per tant, tot està previst per evitar episodis d'inundacions. Que la gent estigui tranquil.la, malgrat que es bo recordar que la natura també ens està ensenyant que mai podem controlar-la totalment i que no hi ha portes que l’aturin en certs moments”

“Les piscines municipals acabaran les obres aquest any 2025”

Un altre de les gran obres es aquella que denominen amb una mica de “catxondeo” (o molt) “la Sagrada Família” de Granollers: les piscines municipals. Deixarà algun dia de ser la piscina la Sagrada Família i serà piscina municipal de veritat? “I tant, les piscines municipals acabaran a les obres aquest any 2025 i es posaran a disposició de tots els ciutadans i ciutadanes i dels esportistes del Club.”  Què ha passat perquè sigui tan llarga l’agonia i l’espera?. “Han passat moltes coses. D'entrada, una deixada de l'empresa constructora de l'obra, en el seu moment. Desprès la pandèmia. Més tard l'increment de costos de tots els materials i la dificultat de que els materials de construcció arribessin no només aquí a Granollers, sinó amb les diferents obres. Certament han passat moltes coses però, afortunadament, tots, juntament amb el club, empresa, equip municipal i també els diferents grups municipals, estem treballant en la mateixa direcció perquè les piscines siguin una realitat abans de final d'any 2025.” Si això es així i es compleixen els seus vaticinis estic segur que el Club amb més socis de la ciutat, uns 4.500 ara mateix, estarà més que content.

“Espero i desitjo tenir bones notícies a principi d'any 2025 sobre el cobriment de la via del tren”

I ja que parlem de “sagrades Familias” , alcaldessa Barnusell, els meus nets algun dia veuran tapada la via del tren des de l'estació fins on sigui , per exemple Agustí Vinyamata com van explicar vostès fa poc?. Ja no parlo d'arribar Bellavista, eh, i cobrir-la sencera . Parlo només d’arribar a Agustí Vinyamata. “Espero i desitjo que sí i espero poder tenir bones notícies a principi d'any 2025 i que aquests acords signats i aquest conveni signat amb Adif i amb Renfe i amb el ministeri ja començi a veure el llum” Evidentment prenc nota per “donar-l’hi la pallissa” durant els primers mesos del proper any en espera d’aquestes bones noticies.

Aprofito que el Pisuerga passa per Valladolid (mai millor dit, ja ho veuran) i, en aquest precís moment en el que Alba Barnusell parla de bones sensacions amb les administracions, l’hi dic que sembla que n’hi ha “bon rotllo” amb el ministre Oscar Puente, i em contesta “Tenim bones relacions i bones aliances amb les diferents administracions.” Molt bona resposta i molt política, sens dubte, mentre que ens recorda que estaven (aquí ve l’anecdota) tant ella com l’alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, reunides amb el Secretari d’Estat de Transports a Madrid i que, en aquell moment, va aparèixer el ministre Oscar Puente i van departir una estona de forma distesa i amistosa. La suficient per recordar-l’hi allò tan important de ¿qué hay de lo mio?. Es a dir, el transport alternatiu a l’R3 previst quan s’iniciï el tall des de Granollers a La Garriga. La cobertura del trajecte del tren per Granollers-Centre, la donació del terreny per edificar a la zona de l’estació, o Bóvila. Com ella mateix diu “La clau de tot plegat són les relacions humanes i institucionals, independentment dels colors polítics. La lleialtat institucional i les relacions humanes i el portar projectes reals i demanar tema reals, òbviament.”